16.12.10

Per celebrar les festes

Ens acomiadem fins després de Reis, que tornarem a penjar teoria i exercicis sobre qüestions lingüístiques, però no us perdeu les activitats que tenim programades:

Veniu avui, 16 de desembre, al Centre d’autoaprenentatge de català de la Massana, a les 20.30, a veure:


Retalls de vida

Els intèrprets són l’Esteve Albarran
com a músic i l’Anna Gabernet com a narradora.


El CAA de la Massana és a l’avinguda del Través, 45, 1r pis. El telèfon és el 838 058.


Quina de Nadal 2010

Com cada any, volem celebrar amb vosaltres que s’apropa el Nadal amb una quina.

El dilluns 20 de desembre a les 20.30 al CAA d’Escaldes.


Adreça: avinguda Fiter i Rossell, 71, 4t. Telèfon 829 240.
Solucions als exercicis de l’imperfet


1. es deien/ vivien/ tenien /cuidaven/ era/ hi havia/ eren/ estaven/ passaven/ esperaven/ anàvem/ feien

2. feia/ deien/ demanava/ feia/ deies/ feies/ vèieu/ insistíem/ feien/ fèiem/ demanava/ havíem

7.12.10

L’imperfet

Cal utilitzar l’imperfet per expressar una acció inacabada en el passat. Fixa’t que la terminació d’imperfet dels verbs de la primera conjugació és -ava. A més, els verbs acabats en -er, -re i -ir coincideixen en la terminació de l’imperfet, que és -ia. Ara bé, als verbs acabats en -ndre, la terminació d’imperfet és la que correspon als verbs de la segona conjugació, però sense la consonant -d- a l’arrel.



                 esternudar       saber       tenir     estendre

Jo                esternudava    sabia       tenia     estenia    
Tu               esternudaves   sabies     tenies    estenies
Ell,vostè     esternudava     sabia      tenia      estenia   
Nosaltres   esternudàvem  sabíem    teníem   esteníem
Vosaltres   esternudàveu   sabíeu     teníeu    esteníeu  
Ells,vostès esternudaven   sabien     tenien    estenien



Exercicis


1. Omple els espais buits del text amb la forma adequada del verb entre parèntesis:

Els meus avis (dir-se)_____________ Josep i Rosa. (Viure)___________ en un poble de muntanya. (Tenir)____________ un hort i (cuidar)_____________ vaques i gallines. Aquella (ser)_____________ una vida molt diferent a la d’ara. No (haver-hi)___________ ni televisió ni telèfon. Al poble, els hiverns (ser)__________ molt freds però els avis (estar)___________ acostumats a les baixes temperatures i a la neu. (Passar)_____________ llargues hores a la vora del foc i (esperar)____________ el bon temps. Nosaltres els (anar)____________ a veure a l’estiu quan els pares (fer)___________ vacances.



2. Fes el mateix que en l’exercici anterior:

Ahir a la nit, mentre jo (fer) __________una truita per sopar, els nens (dir)__________ que volien veure els dibuixos animats del Shin-Shan i el Miquel em (demanar)____________ diners per al cap de setmana. Ja (fer)__________ estona que m’estaven atabalant i tu no (dir)_________ res. Vaja, que (fer)__________ el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (veure) __________ fantasmes i l’avi i jo (insistir)___________ que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) ___________ obres a casa. Tots plegats (fer)___________ tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan jo us (demanar)____________ que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb una llanterna a la mà, ens van dir que no (haver)_________ de patir, que la tempesta ja s’allunyava i que aviat tornaria l’electricitat.

29.11.10

Pregunta del mes

En aquest diàleg hi ha més d’un error:
"— Xavier, saps quina hora és?
— Ja seran quarts de tres, però espera un moment, que no porto el rellotge i ho tinc que comprovar."

Corregeix-lo i envia’ns-el ben escrit a qualsevol de les adreces següents: escaldes_caa@govern.ad, encamp_caa@govern.ad, elpas_caa@govern.ad, lamassana_caa@govern.ad o caaandorra@gmail.com. Tenim regals per a les tres primeres persones que contestin correctament.

Solucions dels exercicis sobre el futur

1. despatxarà, s’encarregarà, cobrareu, oferireu, faràs, reposaràs, substituiràs, repartiran, conduirà, treballarem, complirem, exigiré, manaré.

2. voldràs, voldran, podré, voldrà, podreu, podrem.

La perífrasi de probabilitat

Per expressar probabilitat en català cal utilitzar el verb deure, conjugat en alguna de les sis persones verbals, seguit d’un verb en infinitiu.

Exemple:

(jo) dec ser
(tu) deus ser
(ell, ella, vostè) deu ser
(nosaltres) devem ser
(vosaltres) deveu ser
(ells, elles, vostès) deuen ser

Exercici

1. Practica la perífrasi d’obligació omplint els espais buits del text següent:

Hola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu ____________ ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui, vosaltres _____________ ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noies _____________ ser les caixeres i aquell noi vestit de blanc ______________ ser el carnisser. Però suposo que _______________ ser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo ______________ ser el reposador, oi? Doncs au, a la feina!

22.11.10

Solucions dels exercicis:

Exercici 1
1- S'ha de ser
2- Ha de tenir
3- Cal que tingui
4- Cal ser
5- Cal que siguis
6- Cal que sigui
7- S'ha d'estudiar
8- S'hauria de tenir
9- Cal que sigui
10- S'hauria de ser

Exercici 2
1- Aquesta paleta és molt forta i corpulenta.
Aquests paletes són molt forts i corpulents.
Aquestes paletes són molt fortes i corpulentes.
2- Les científiques són intel·ligents, però una mica distretes.
El científic és intel·ligent, però una mica distret.
La científica és intel·ligent, però una mica distreta.
3- Per ser auxiliar de vol has de ser amable i comunicativa.
Per ser auxiliars de vol heu de ser amables i comunicatius.
Per ser auxiliars de vol heu de ser amables i comunicatives.
4- Aquests infermers són llestos i organitzats.
Aquesta infermera és llesta i organitzada
Aquest infermer és llest i organitzat.
5- Un bon professor ha de ser espavilat i treballador.
Unes bones professores han de ser espavilades i treballadores.
Uns bons professors han de ser espavilats i treballadors.
6- Per ser una bona enginyera, has de ser responsable i eficient.
Per ser uns bons enginyers, heu de ser responsables i eficients.
Per ser unes bones enginyeres, heu de ser responsables i eficients.
7- Unes bones àrbitres han de ser puntuals i dinàmiques.
Un bon àrbitre ha de ser puntual i dinàmic.
Una bona àrbitra ha de ser puntual i dinàmica.
8- Un bon lampista ha de ser ràpid i seriós.
Unes bones lampistes han de ser ràpides i serioses.
Uns bons lampistes han de ser ràpids i seriosos.
9- Per ser una bona política has de ser sociable i discreta.
Per ser uns bons polítics heu de ser sociables i discrets.
Per ser unes bones polítiques heu de ser sociables i discretes.
10- L'home periodista, si vol tenir èxit, ha de ser actiu i simpàtic.
Les dones periodistes, si volen tenir èxit, han de ser actives i simpàtiques.
Els homes periodistes, si volen tenir èxit han de ser actius i simpàtics.

El futur dels verbs en -ar i en -ir

El futur dels verbs en -ar i dels verbs en -ir es conjuga de forma regular. A més, la terminació de futur del verb irregular fer és la mateixa que la dels verbs en -ar i la terminació del verb anar, que també és irregular, és igual que la dels verbs en -ir.


El futur dels verbs en -er i en -re


El futur de la majoria dels verbs en -er i en -re també es conjuga de manera regular. El verb voler és irregular perquè afegim una -d- entre l’arrel i la terminació verbal. El futur del verb poder es conjuga de la mateixa manera perquè la -d- ja forma part de l’arrel.


Practica-ho completant els textos següents amb els verbs conjugats en futur.

1.
Demà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar) ______________ a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) ______________ de la carnisseria i la xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) ______________ els clients a la caixa i els (oferir) _______________ el servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) _____________ les comandes i (reposar) _______________ els productes. Ah! I si cal (substituir) ________________ la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repartir) _______________ els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) ________________ la futgoneta, perquè fa més anys que té carnet de conduir. Estic segura que tots junts (treballar) _______________ com un equip i que (complir) _______________ amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) ______________ puntualitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregada, (manar) ________________.

2.
— Maria, quan (voler) ________________ fer vacances aquest any?

— M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) ________________ fer les altres companyes?

— Ui, a l’agost, segur!

— Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) ________________ ocupar-me de tot.

— No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) _______________ fer vacances al juliol i entre totes dos (poder) _________________ atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!

— Perfecte! I a la tarda (poder) ________________ obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb la calor que fa, no ve ningú tan aviat.

— Ja en parlarem.

16.11.10

Solucions dels exercicis

A- Omple els espais buits amb la forma adequada de la perífrasi Haver de:

1- Jo he d'escriure el meu currículum.
2- Tu has de saber saludar correctament.
3- El director ha de tenir en compte la teva experiència.
4- Nosaltres hem de ser més educats.
5- Tu i el Martí heu d'acabar la feina aquesta tarda.
6- Jo he d'anar a Correus.
7- Els representants han d'arribar d'hora.
8- La secretària i jo hem de venir cada dia.
9- Vosaltres heu de telefonar a l'administrador.

B- Omple els espais buits amb una forma adequada de la perífrasi Haver de i el verb que hi ha entre parèntesis:

1- Jo m'he d'esperar (esperar-se) aquí una estona.
2- El Miquel s'ha de treure (treure's) el barret.
3- Nosaltres ens hem d'asseure (asseure's) i esperar.
4- Vosaltres no us heu de gronxar (gronxar-se) amb la cadira.
5- Tu no t'has de recolzar (recolzar-se) a la taula.
6- L'Elisa i l'Andreu no s'han de distreure (distreure's) tan sovint.
7- Ells s'han d'aixecar (aixecar-se) i saludar.
8- Jo no m'he de moure (moure's) tant.
9- El Pau i tu us heu d'amagar (amagar-se) darrere la porta.


La perífrasi d'obligació

A banda de l'expressió HAVER DE..., en català també podem utilitzar la perífrasi CALDRE (més infinitiu) o CALDRE QUE (més subjuntiu) per donar instruccions, consells o expressar requisits. Es pot conjugar de manera impersonal sense referir-se a ningú en concret, o personal, fent referència a una persona determinada, amb l'oració subordinada en present de subjuntiu i introduïda per QUE.
ex: Per ser un bon professor, cal tenir molta paciència.
      Si vols ser un bon professor, cal que tinguis molta paciència.


Flèxió de gènere

El gènere de les professions

La formació del femení (i també del plural) de les professions segueix les normes de formació del femení (i també del plural) de l'adjectiu.
Els noms acabats en -òleg fan el femení en -òloga: filòleg - filòloga.
Hi ha noms masculins als quals s'ha d'afegir la terminació -essa per formar el femení: metge - metgessa
En alguns casos el nom és invariable i per tant té una única forma per al masculí i per al femení. LLavors fem servir l'article per determinar el gènere: el / la periodista, el / la comptable...

Exercicis

Transforma les frases intercanviant les formes entre els verbs haver i caldre, mantenint les estructures personals i impersonals.

1- Per ser advocat cal ser molt seriós - S'ha de ser
2- Un bon taxista cal que tingui molta paciència.
3- Un cantant ha de tenir bona presència.
4- Per ser porter s'ha de ser espavilat.
5- Per ser policia has de ser alt.
6- Un bon cambrer ha de ser atent i amable.
7- Per ser metge cal estudiar molt.
8- Per ser un bon escriptor caldria tenir molta imaginació.
9- Un bon cuiner ha de ser delicat.
10- Per ser una bona jutgessa caldria ser formal.

2- Canvia el gènere de les frases. Després canvia el nombre de totes dos.

1- Aquest paleta és molt fort i corpulent.
2- Els científics són intel·ligents, però una mica distrets.
3- Per ser auxiliar de vol has de ser amable i comunicatiu.
4- Aquestes infermeres són llestes i organitzades.
5- Una bona professora ha de ser espavilada i treballadora.
6- Per ser un bon enginyer, has de ser responsable i eficient.
7- Uns bons àrbitres han de ser puntuals i dinàmics.
8- Una bona lampista ha de ser ràpida i seriosa.
9- Per ser un bon polític has de ser sociable i discret.
10- La dona periodista, si vol tenir èxit, ha de ser activa i simpàtica.

Veus 2, Publicacions de l'Abadia de Montserrat


La pregunta del mes

Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

8.11.10

Solucions dels exercicis:

Recepta de cuina
Deixeu-la, doneu-los, arrebosseu-les, enganxeu-hi, prement-la, poseu-los

Frases fetes

1- Com bunyols dins mel        D de manera escaient                
2- De pa sucat amb oli            F de poca importància
3- Ésser de bona pasta           C tenir bon caràcter
4- Ésser fet i pastat com...      G assemblar-se molt a...
5- Ésser la nata                       A ésser la cosa millor
6- Estar fet de pasta de panadó     B ésser molt bo
7- Passar pel sedàs  C ser objecte d'observació o crítica minuciosa



Perífrasi d'obligació

En català per expressar l'obligació podem fer servir l'expressió HAVER DE (més infinitiu). 
Ex: He d'anar a treballar.
Es pot conjugar de manera impersonal, sense referir-se a ningú en concret, o personal fent referència a algú determinat.
Ex: Has de treure la pols. S'ha de treure la pols.

He de...         M'he de...
Has de...       T'has de...
Ha de...         S'ha de...
Hem de...      Ens hem de...
Heu de...       Us heu de...
Han de...       S'han de...


Exercicis:

A- Omple els espais buits amb la forma adequada de la perífrasi Haver de:

1- Jo HE D'escriure el meu currículum.
2- Tu ---------- saber saludar correctament.
3- El director ---------- tenir en compte la teva experiència.
4- Nosaltres ---------- ser més educats.
5- Tu i el Martí ---------- acabar la feina aquesta tarda.
6- Jo ---------- anar a Correus.
7- Els representants ---------- arribar d'hora.
8- La secretària i jo ---------- venir cada dia.
9- Vosaltres ---------- telefonar a l'administrador.

B- Omple els espais buits amb una forma adequada de la perífrasi Haver de i el verb que hi ha entre parèntesis:

1- Jo M'HE D'ESPERAR aquí una estona. (esperar-se)
2- El Miquel ---------- (treure's) el barret.
3- Nosaltres ---------- (asseure's) i esperar.
4- Vosaltres no ---------- (gronxar-se) amb la cadira.
5- Tu no ---------- (recolzar-se) a la taula.
6- L'Elisa i l'Andreu no ---------- (distreure's) tan sovint.
7- Ells ----------(aixecar-se) i saludar.
8- Jo no ----------(moure's) tant.
9- El Pau i tu ---------- (amagar-se) darrere la porta.
  

      Nivell Llindar 2, Edicions l'Àlber


La pregunta del mes
Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

27.10.10

Solució de l'exercici

Confirma, assegura't, preveu, sigues, avisa, tingues, vesteix, vagis, redueix, recorda, saluda, dóna, mostra't, comporta't, seu, vigila, intenta, creuis, seguis, donis, juguis, procura, estigues, deixa, aprofita, destaca, expressa't, responguis, facis, dóna, demana-li.


Sabeu com es fan els panellets?

Ompliu els buits d'aquesta recepta de gastroteca.cat amb els pronoms que falten.

Ingredients:
Per fer la pasta de massapà:
500 g- Ametlla en pols
500 g- Sucre
100 g- Moniato cuit
75 g- Clara d'ou
600 g- Ametlla trencada
3- Ous

Preparació:

Feu una massa fina barrejant i treballant bé tots els ingredients. 
Deixeu----- reposar a la nevera un mínim de 24 hores, embolicada en un drap humit.
Feu boles de massapà d'uns 20 g, doneu----- una forma ovalada, arrebosseu----- amb ou i enganxeu----- l'ametlla tallada fina prement----- una mica.
Pinteu els panellets d'ou.
En una llauna untada amb oli poseu----- al forn a 230- 250ª uns 10 minuts, fins que quedin rossos. 

Hi ha moltes varietats de panellets, només cal que hi afegiu més ingredients: pinyons, xocolata, coco...



Frases fetes
Relaciona les frases fetes amb el seu significat

1- Com bunyols dins mel
2- De pa sucat amb oli
3- Ésser de bona pasta
4- Ésser fet i pastat com...
5- Ésser la nata
6- Estar fet de pasta de panadó
7- Passar pel sedàs 

A- Ésser la cosa millor
B- Ésser molt bo
C- Ser objecte d'observació o crítica minuciosa
D- De manera escaient
E- Tenir bon caràcter
F- De poca importància
G- Assemblar-se molt a...


La pregunta del mes
Encara hi pots participar.
Has d'enviar un text donant la teva opinió o explicant la teva experiència en una entrevista de feina.
L'escrit ha de tenir unes 50 paraules i el pots enviar a: cda.pas.gov@andorra.ad

20.10.10

Què cal fer en una entrevista de selecció de personal?

En aquest exercici us donem pautes del que cal fer en una entrevista de feina. Ompliu els buits amb la forma verbal adequada en imperatiu o subjuntiu.

Abans de l'entrevista
_____________ (confirmar) el lloc de l'entrevista i el nom de la persona que t'entrevistarà.
______________'t (assegurar-se) d'on has d'anar per no arribar tard i  ____________ (preveure) el temps necessari per arribar-hi. __________ (ser) puntual. Si per un fet important preveus que hi has d'arribar tard, ____________ (avisar) abans a l'empresa per canviar l'hora de l'entrevista.
___________ (tenir) cura de la teva imatge i de la higiene personal. ____________ (vestir) de manera correcta d'acord amb la teva forma de ser, però no _________ (anar) gaire informal o extravagant. És preferible una imatge més formal i clàssica. _____________ (reduir) els accessoris, maquillatge i perfum. _____________ (recordar) que l'entrevistador/a s'ha de fixar en el que dius, no en el teu aspecte.

Durant l'entrevista
_________________ (saluda) l'entrevistador/a pel seu nom, mirant-lo als ulls i donant-li la mà de forma enèrgica (no excessivament), perquè la primera impressió és decisiva.
______________ (donar) imatge de naturalitat i confiança en tu mateix /a. ___________'t (mostrar-se) relaxat/ ada, però sense exagerar. _________________ (comportar-se) de forma amable i cordial. _____________ (seure) de manera que sempre mantinguis el contacte visual amb l'entrevistador/a.
____________ (vigilar) la teva comunicació no verbal (gestos, moviments...), ______________(intentar) no tenir una actitud tímida, ni tensa, ni nerviosa, ni agressiva, ni impacient o de dubte. No _____________ (creuar) ni els braços, ni les cames, ni ___________ (seure) damunt les mans.
No ____________ (donar) cops a terra amb els peus ni __________ (jugar) amb objectes propers. ____________ (procurar) mantenir els peus quiets i les mans creuades.
_____________ (estar) atent/a tota l'estona. _______________ (deixar) que l'entrevistador /a dirigeixi l'entrevista però ______________ (aprofitar) les oportunitats per parlar i mostrar el teu interès per l'empresa. _____________ (destacar) els aspectes de la teva personalitat i experiència que puguin ser útils per a l'empresa.
______________'t (expressar-se) correctament, de manera clara i concreta. No __________ (respondre) amb monosíl·labs ni ____________ (fer) servir termes negatius.

Al final de l'entrevista
Abans de sortir ______________ (donar) les gràcies a l'entrevistador /a pel seu temps i _____________-li (demanar) una targeta de visita. Així tindràs les seves dades i podràs enviar-li una carta d'agraïment.

(Nivell Bàsic 3, Castellnou)


La pregunta del mes

Què us han semblat aquests consells?
Penseu que us poden ajudar en una entrevista de feina?
Animeu-vos a escriure per donar la vostra opinió o explicar la vostra experiència. L'escrit més original s'endurà un premi!
El text ha de tenir un mínim de 50 paraules i el podeu enviar a: elpas_caa@govern.ad

18.10.10

Avís d’exàmens oficials de nivell A, B i C de llengua catalana

(BOPA núm. 58, any 22, del 13 d’octubre del 2010)



Lloc i dates d’inscripció

Servei de Tràmits del Govern, del 25 d’octubre al 5 de novembre del 2010

Preu: 17,15 euros

Documentació

Passaport o document oficial d’identitat (també s’ha de portar el dia de la prova)

Calendari d’exàmens

Nivell A

Divendres 19 de novembre del 2010, de les 21 a les 23 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Nivell B

Divendres 19 de novembre del 2010, de les 18 a les 20.30 h

Dissabte 20 de novembre del 2010, de les 15 a les 17.30 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Nivell C

Dissabte 20 de novembre del 2010, de les 9 a les 12 h

Lloc: Centre de Formació Professional, Aixovall

Publicació de notes: 6 de desembre del 2010 a la web www.aiae.ad o al tel. 741465.

Revisió d’examen: 14 de desembre del 2010 de 9 a 13 h al Centre de Formació Professional d’Aixovall. Atenció: cal conservar l’imprès de recepció / ingrés i sol•licitar la consulta al Servei de Tràmits del Govern entre el 6 i el 10 de desembre.

14.9.10

Cursos gratuïts de català i història

Aquesta setmana comencen els nous cursos de català i història.
Us recordem que també podeu venir als Centres d'Autoaprenentatge de Català per aprendre la llengua o millorar el vostre nivell.

Us hi esperem!

28.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

1.
a) ho
b) ho
c) ho
d) n’
e) l’
f) n’
g) ho
h) ho

2.
a) està
b) és
c) és
d) està
e) és
f) està
g) és
h) és
i) està
j) és



La carta formal


La carta formal té unes característiques més rigoroses que la carta personal, tant pel que fa a l’estructura com a la redacció de la informació.

El tractament amb què ens adrecem al destinatari pot ser vós / vostè / vostès.

Consells pràctics per redactar una carta formal

1. Estructura

Les parts del text de la carta són el nom i l’adreça de qui envia la carta; el nom, el càrrec –si escau– i l’adreça del destinatari; la salutació inicial; el cos –que normalment conté diversos paràgrafs–, i la salutació final amb la signatura. A sota de la signatura, hi hem de posar el nom de la persona que escriu i, si convé, el càrrec.

A dalt de tot hi sol anar la data (que també es pot posar al final de tot).

2. Tractament de la persona destinatària

a) Vostè: (li, el, la, -lo, -la, l’, ‘l, el seu.../ verb en 3a persona del singular).

b) Vós: (us, -vos, -us, el vostre.../ verb en 2a persona del plural). Molt habitual en les comunicacions escrites.

Un cop hem decidit el tractament que volem fer servir l’hem de mantenir en tot el document.

3. Tractament de la persona emissora

Per a la persona que emet la carta, s’ha de fer servir la primera persona del singular (jo), o bé en alguns casos –en l’anomenat plural de modèstia o per parlar en nom d’un servei o un col•lectiu determinat¬– en primera persona del plural (nosaltres). Cal evitar la tercera persona (ells/elles) per fer referència a qui envia la carta (*us saluda atentament) si la persona que saluda sóc jo. Tampoc s’han de fer servir les formes impersonals com ara *Se us convoca en lloc de Us convoco / Us convoquem / La Direcció us convoca...

4. El lloc i la data

Es pot posar a dalt de tot o a baix de tot. El més important és que sigui fàcil de localitzar pels nostres destinataris. Per això convé que com a institució, com a empresa o com a particulars triem una manera i la mantinguem a tots els documents. La forma habitual és Andorra la Vella, 15 de setembre del 2008 o bé Andorra la Vella, 15 de setembre de 2008.

5. Objecte

Es tracta d’una frase concisa que ha de donar una idea de l’assumpte o objecte de la carta. No és obligatori però és molt útil en les cartes professionals, perquè resumeix el contingut del document.

A títol orientatiu, esmentem algunes possibilitats d’objecte:

Agraïment per la vostra gestió
Avís de recepció
Comanda de material
Oferiment de serveis
Propera obertura
Retorn de la mercaderia
Sol•licitud d’informació
Sol•licitud de feina
Tramesa de documents

6. Salutació

Cal tenir present si ens adrecem a un home o a una dona o a un grup de persones. Si l’adrecem a diverses persones, podem fer servir Senyor/a, Distingit/ida senyor/a, o bé la forma masculina plural: Senyors,

Tractament                  Exemples de salutació inicial             Exemples de salutació final

Tractaments protocol•laris Molt Il•lustre Senyora / Honorable Senyor       Molt atentament,
VÓS                                        Distingida senyora,                                          Atentament,
VOSTÈ                                   Senyor, / Senyora,                                           Atentament,

                          
Exercici

Escriu la carta de motivació que acompanyaria el teu currículum si busquessis feina. Pots enviar-nos la carta per corregir als centres d'Encamp i Escaldes-Engordany, que estaran oberts al juliol i l'agost.

22.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

1.
en lloc
en lloc
enlloc
baix
sota
quan
quan
quant

2.
tan
tant
tant
tan
tant
tan
tant
tan
tan
tant
tant
tan



L’Atribut


És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).
El Joan és malvat.
La metgessa és competent.

Els verbs copulatius fan de lligam entre el Subjecte i l’Atribut. Tenen un contingut semàntic tan reduït que gairebé és nul. Per això se’ls anomena “verbs copulatius”:
L’home vell. → L’home és vell.

L’Atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte:
La dona és vella.
Els nois són joves.

Un Atribut pot ser representat per les estructures següents:

- Un Sintagma nominal:
Alguns països del sud són estats moderns.

- Un adjectiu / Complement del nom:
La Maria estava furiosa.

- Un Sintagma preposicional / Complement del nom:
Aquest aparell és de fabricació estrangera.


Substitució pronominal de l’Atribut

Un Atribut pot ser substituït per:

a) EL, LA, ELS, LES si l’Atribut és introduït per un article o un determinant demostratiu o possessiu:
Aquella noia és l’Anna. → Aquella noia l’és.

b) HO si l’Atribut és indeterminat: un Sintagma nominal sense l’article, ni el demostratiu, ni el possessiu; un adjectiu; una oració; etc.:
És metge? Sí, ho és.

c) EN, en oracions en què volem remarcar l’Atribut, donar-hi èmfasi, o quan l’Atribut va precedit d’un mot que indica quantitat:
Que n’és, de bonic!

Els verbs SER i ESTAR

Ser (o ésser) i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s’usen adequadament.


Usos del verb ser

1. Fem servir el verb SER quan expressem localització sense indicar-ne la durada; de vegades també fem servir el verb haver-hi:
On és, el ganivet? És a la cuina.
Que hi ha el Carles? No, no hi és.

2. En general, el verb ser indica qualitats permanents, definitòries o classificatòries:
El gat és un mamífer.
La Fina és infermera.

3. Altres significats:
esdevenir: Això va ser l’any de la guerra.
proximitat, possessió, pertinença: Guardeu els papers que són vostres.
manca d’enteniment: No hi és tot.


Usos del verb estar

1. Fem servir el verb estar quan expressem una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc; de vegades fem servir altres verbs: viure, residir, mantenir-se, romandre.
La Montse s’estarà tota la tarda a l’oficina.
Ja no vivim a Manresa, ara ens estem a Barcelona.

2. Amb el verb estar indiquem situacions o bé qualitats mutables, reversibles, no permanents, transitòries:
Avui estic contenta.

3. Altres significats.

apreciar: En Pere n’està molt, de les seves filles.
conviure: Ara el Lluís s’està amb els seus avis.
abstenir-se: Des d’ara m’estaré de menjar xocolata.
treballar de: Va estar dos anys d’interí a Berga.
estar pendent: L’escarola està per amanir.
estar a punt: Estic per dir-li tota la veritat.


Exercicis
1.
a) Sembla una proposta poc seriosa, però no            és.
b) Encara que sigui lluny, no              sembla.
c) La Maria és científica. Sí que         és.
d) Mira que                  arribes a ser, de tossut!
e) M’ha semblat que era el fill del Jordi però veig que no          és.
f) Aquest noi             està molt, de la seva amiga.
g) A més de ser honestos, els polítics,              han de semblar.
h) És bonica? Penso que sí que            és.

2.
a) L’Elena             malalta.
b) El meu germà           fora.
c) El meló          verd.
d) El gos            boig d’alegria.
e) Que hi ha l’Enric? Ara no hi           .
f) El mestre          dret vora la porta.
g) Aquell corredor ja              al final de la pista.
h) El menut            a dormir.
i) Ara             sopant i no s’hi pot posar.
j) Ja fa trenta anys que           a Andorra.

15.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar començo comença comencem
caçar caço caça cacem
llençar llenço llença llencem
escurçar escurço escurça escurcem
amenaçar amenaço amenaça amenacem
avançar avanço avança avancem

2. s/ss/c/ç
lliçó encert raça traça
estació bossa classe atroç
cançó balanç consell dansa
pesa ocell tossut policia
feliç pansa persona funció



Els adverbis

Els adverbis són mots que poden fer la funció de complements circumstancials d’un verb o d’una oració:

Vine aquí, aviat, corrents...

De vegades, en lloc d’un adverbi parlem d’una locució adverbial, perquè no és una sola paraula, sinó tota una expressió (o locució) la que fa la funció de l’adverbi:

Vine a la vora, d’hora, de dret...


Adverbis i locucions adverbials de lloc

Aquí, allà, allí, ací, ençà, enllà, pertot, pertot arreu, arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre, amunt, davall, sota, dessota, avall, enlaire...

Al voltant, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, de part de, al capdamunt, dalt de tot, cap a, de dalt, al capdavall, pels volts, a l’entorn, als afores...

Observacions

1. Podem formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d’aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de), etc.

2. Cal no confondre les parelles:

pertot (adv) / per tot (prep + indef):
Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)
M’agrada la casa per tot: pel lloc, pels diners...

enlloc (adv) / en lloc (en comptes):
No l’he vist enlloc (a cap lloc)
En lloc del Lluís, vindrà l’Anna (en comptes de)

Enlaire (adv) / en l’aire (prep + SN):
No me la tireu enlaire, la pilota (amunt)
Quan va ser en l’aire, va agafar por (volant, dalt del cel)


Adverbis i locucions adverbials de temps

ara, llavors o aleshores, sempre o tothora, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany...

de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat...

Observacions

1. Cal no confondre quan / quant (quantitat). Ni els grups aleshores (adv) / a les hores (prep + SN)

2. Llavors i aleshores són sinònims. El primer mot té variants col•loquials (llavòrens, allavores...) que no utilitzem en la llengua escrita.

3. Les locucions que designen parts del dia s’expressen per mitjà de la preposició a i la part corresponent del dia: al matí, a la tarda, a la nit...


Adverbis i locucions adverbials de manera

Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, exprés, lentament, fortament, comunament... (Podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.)
A bell ull, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, a dreta llei, a les fosques, de franc, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, de dret, a poc a poc, d’amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú, fins i tot...

Observacions
1. La llengua oral ha format, per encreuament de sols i solament, la forma solsament, que cal evitar.
2. Bé / ben, i malament / mal s’alternen segons on col•loquem l’adverbi:

Ho ha escrit bé / malament.

És un llibre ben / mal escrit.
3. No tots els adverbis en –ment són de manera. També poden ser de temps (immediatament, actualment...), de lloc (externament, localment...), de quantitat (totalment, aproximadament...), d’afirmació (evidentment, certament...), etc. Quan coincideixen dos adverbis en –ment després d’un verb, no suprimim mai la terminació del primer, sinó que les conservem totes dos o suprimim la del segon:
Van marxar ràpidament i decidida(ment).


Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)

Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys...
Una mica, un poc, un xic, tant més / menys, pel cap alt / baix, ben bé, si més no, d’allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, a més (a més)...

Observacions
1. Cal distingir entre gens (adv) i res (pronom):
No m’ha dit res (cap cosa).

2. Tant / tan
S’escriu tant davant o darrere de verb i nom, i tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial. (Tant correspon en castellà a tanto i tan a tan.)


Altres adverbis

Hi ha adverbis que són de dubte, afirmació, negació... que afecten la modalitat de la frase en conjunt, i ens indiquen l’actitud del parlant respecte al que diu: afortunadament, malauradament...


Exercicis
1. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: en lloc, enlloc, baix, sota, quan, quant.

Enguany em compraré una gavardina ________ d’un abric.
__________ d’estar rondinant podries fer alguna cosa de profit!
No hi ha ningú _________.
Els veïns de _________ són molt cridaners.
Les coixineres velles són __________ les noves.
M’agrada sortir a fer un volt __________ fa sol.
__________ arribi el moment ja me’n preocuparé.
__________ costa tot això?

2.  Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: tan, tant

Aquest llibre és ___________ gran que no el puc posar al prestatge.
Tinc ____________ fred que no sé què posar-me.
M’agrada ________ que m’ho compraré.
_________ aviat com pugui, t’ho faré arribar.
No mengis __________ pebrot, que després tens mal d’estómac.
Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n.
Feia _________ fred que ningú no es movia de l’estufa.
Aquell país no és _______ fred com aquest.
En veure que l’esbroncaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar.
No em posis ______ gelat per postres.
Quan pintis el cel no hi posis ______ blau.
El cel no és ________ blau com tu el pintes.

8.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > margarida
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > rosella o gallaret
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > tulipà (masculí)
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > tàpera (el fruit) / taperera (la planta)
5. orègan / menta / romaní / te > orenga (femení)
6. sàlvia / til•la / majorna / llaurer > llorer
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > poniol
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > camamilla

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col•lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

1. alzina > alzinar
2. avellaner > avellanosa o avellanar
3. faig > fageda
4. palmera > palmerar
5. pomera > pomereda o pomerar
6. pi > pineda o pinar
7. fava > favar
8. canya > canyar
9. arròs > arrossar
10. castanyer > castanyeda, castanyereda, castanyar o castanyerar

SUFIXOS:
1. -ar
2. -osa
3. -eda

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

ARBRES NO FRUITERS
roure, desmai, pollancre, xiprer, lilà

ARBRES FRUITERS
mandariner, avellaner, cirerer, magraner, prunera

PLANTES
espígol, farigola, marialluïsa, poniol, regalèssia

FLORS
camèlia, mimosa, pensament, orquídia, til•la

Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

1. Donar carabasses a algú vol dir:
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
b) Tenir un caràcter poc vigorós.

3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa

4. Partir peres vol dir:
c) Trencar la relació

5. Fer cara de pomes agres vol dir:
b) Expressar enuig o disconformitat

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ

L'origen del topònim Andorra és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent la natura. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabs van envair la península Ibèrica, les valls del Pirineu eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta mateixa denominació. D'altres autors suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".

Font: Adrian ROOM: Placenames of the World. McFarland & Company, EUA,1997; pàg. 29.


La essa sorda

En català tenim dos tipus de sons per a la S: essa sorda i essa sonora. La diferència entre els dos sons és que la essa sonora es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.

La essa final normalment és sorda, però adquireix sonoritat quan la paraula següent comença en vocal.

La essa sorda es pot representar amb les grafies següents:

a) A principi de paraula:

s: savis, seient, símbol, sord, suc...

c: davant e, i: cendrer, cirera...

b) Entre vocals:

ss: passar, massa, metgessa...

c, davant e, i: places, nació...

ç, davant a, o, u: caça, feliços, traçut...

c) Entre vocal i consonant i viceversa:

s: dansa, pista...

c, davant e, i: dolces, endolcir...

ç, davant a, o, u: dolça, dolços, forçut...

d) A final de paraula:

s: ros, mas, tros...

ç: dolç, lluç, braç...

Observacions

- S’escriuen amb ç els sufixos de derivació –ança, -ença: enyorança, recança, , esperança, temença... (No són derivats cansa, dansa, pansa, defensa...)
- S’escriuen amb ss els mots formats pels sufixos –assa, -essa, -issa, -ussa: barcassa, pinassa, alcaldessa, metgessa, trencadissa, gentussa...
- Després dels prefixos que hi ha a les paraules següents no s’escriu mai ss, encara que la essa vagi entre vocals i la pronúncia sigui sorda: asimetria, antesala, antisocial, contrasentit, monosíl•lab, sobresortir, ultrasò, bisexual...
- Cal recordar les paraules següents, ja que sovint es pronuncien sonores en lloc de sordes: abadessa, comtessa, metgessa...; agressió, agressor, emissió, emissor, opressió, opressor...; etcètera, frontissa, gessamí, poncella, discussió, dissoldre, excessiu, velocitat, dissident, premissa...

Exercicis

1. Completa les sèries següents:

alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem

començar __________ __________ __________

caçar __________ __________ __________

llençar __________ __________ __________

escurçar __________ __________ __________

amenaçar __________ __________ __________

avançar __________ __________ __________


2. Escriu s/ss/c/ç:

lli__ó en__ert ra__a tra__a

esta__ió bo__a cla__e atro__

can__ó balan__ con__ell dan__a

pe__a o__ell to__ut poli__ia

feli__ pan__a per__ona fun__ió

3.6.10

L'impacte de la immigració a Andorra

L'impacte de la immigració a Andorra

dilluns 7 de juny del 2010, a les 18 h
Sala d’actes del Centre Cultural de la Llacuna d’Andorra la Vella.

Presentació a càrrec dels autors:
Dra. Maria Jesús Lluelles, coordinadora de la publicació i els autors Montserrat Badia, Ladislau Baró, Joan Colldeforns, Alain Grioche, Mireia Maestre, Joan R. Micó (en representació dels participants del CRES) i Joan Soler.

Organitza el Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra

31.5.10

Solucions als exercicis


1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

  1. No em vaig adonar del que havia fet fins que vaig ser fora.
  2. Si vols trobar-lo, afanya't a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
  3. En Pere s'assembla molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
  4. Aquesta deducció ens condueix a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
  5. Durant molt de temps s'ha dedicat a la natació dues o tres hores diàries.
  6. Si fa això, s'exposarà a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
  7. Creu-me: no barregis el vi amb gasosa, que no és bo.
  8. No m'atreveixo a fer-ho, sóc massa poruc.
  9. Estic interessat a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
  10. Ell sí que sabia de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica que es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection



3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

  1. Pensa en el que t'he dit. Ja hi pensaré.
  2. La fusta té molts nusos, però cal que l'eina els treballi amb agilitat.
  3. És allà, m'hi acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no en queda res.
  4. Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te n'ha de saber gens.
  5. És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'hi acostumarà!
  6. Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que te'n vas adonar de seguida?
  7. Que ella el volia besar i ell no s'hi va oposar? Doncs jo no me'n recordo gens, de tot això.
  8. Vés tu a esmorzar, que jo ja hi aniré quan pugui.
  9. I els teus fills? Tu en tens, oi?
  10. Ahir li ho vaig dir, però avui ja ho ha oblidat.

PENTECOSTA I MULTILINGÜISME


El passat dilluns, 24 de maig, va ser el dia de Pentecosta, una festa poc coneguda però que els cristians consideren la més important després del Nadal i la Pasqua i que enguany els nens d'Andorra han celebrat, com sabeu els qui teniu fills, amb una setmana de vacances escolars, talment una bestreta de les propvinents vancances d'estiu. Però sabeu d'on ve i què vol dir, això de la Pentecosta? Aquesta setmana us ho expliquem, atès que té una significació molt especial per a la diversitat lingüística.

L'origen d'aquesta celebració és la festa setmanal jueva anomenada Shavuot ("festa de les setmanes"), basada en antics cultes agraris relacionats amb la propera granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes, i que posteriorment fou adoptada i reconvertida per la litúrgia cristiana. La paraula Pentecosta prové de l'expressió grega pentekosté heméra, que vol dir "el cinquantè dia" i que va donar en llatí el terme pentecostés (literalment, "cinquantena"), ja que designa la festa que se celebra el cinquantè dia després de l'aparició de Déu al Sinaí, en la mitologia jueva, o de la resurrecció de Jesucrist o Pasqua, en la mitologia cristiana (per això s'anomena també Segona Pasqua o Pasqua Granada, i per això la data és movible com la de la Pasqua, ja que es determinen amb un càlcul lunar). Tots dos mites representen, a més, una aparició divina per lliurar un do al poble. Si en l'episodi jueu Déu s'apareix al poble d'Israel per donar-li les taules de la Llei (els famosos manaments), en la versió cristiana l'aportació divinal és ni més ni menys que el multilingüisme: el passatge, recollit als Fets dels Apòstols, el cinquè llibre del Nou Testament, narra la davallada de l'Esperit Sant «procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells» i que els conferiren la capacitat de parlar en diversos idiomes a fi de poder predicar en altres terres.


En identificar la poliglosia amb un do diví i amb un vehicle de propagació de la doctrina cristiana, el mite de les llengües de foc proposa i oficialitza (és "paraula de Déu"!) una valoració totalment positiva del plurilingüisme, radicalment oposada a la visió negativa i problemàtica que se'n tenia abans i que identificava la diversitat lingüística amb la incomunicació entre els pobles. Aquesta mentalitat lingüística reaccionària havia estat difosa també per un mite, no debades pertanyent al corpus textual de l'Antic Testament, que vertebra el pensament d'una societat molt més primitiva i conservadora. Es tracta del famós mite de la Torre de Babel, recollit al llibre del Gènesi, que presenta l'origen de les llengües com a conseqüència d'un càstig diví i com a causa d'una gran catàstrofe social i material.

I és que cada mite representa la visió del món de la civilització que l'ha engendrat. En literatura bíblica, el pas de l'Antic Testament al Nou Testament respresenta clarament una evolució profunda del pensament social, incloent aspectes tan vigents i sensibles com, en aquest cas, la diversitat lingüística. En certa forma, per tant, podem dir que la Pentecosta és també la festa del multilingüisme.

Celebrem-ho doncs amb uns exercicis lingüístics!




LÈXIC


Per commemmorar la Pentecosa, que com hem dit és un culte d'origen agrari, i ara que la primavera ha tornat a vestir de festa les ufanoses valls d'Andorra, us proposem unes pràctiques de vocabulari d'arbres, plantes i flors que us permetran engalanar d'olors i colors el vostre flamant català.

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

  1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > __________
  2. gessamí / clavell / amapola / lliri > __________
  3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > __________
  4. alcaparra / ordi / cactus / civada > __________
  5. orègan / menta / romaní / te > __________
  6. sàlvia / til·la / majorna / llaurer > __________
  7. poleo / aranja / alvocat / síndria > __________
  8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > __________

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col·lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

  1. alzina
  2. avellaner
  3. faig
  4. palmera
  5. pomera
  6. pi
  7. fava
  8. canya
  9. arròs
  10. castanyer

SUFIXOS:

  1. _____
  2. _____
  3. _____

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

espígol – roure – mandariner – camèlia – desmai – lilà – avellaner –
farigola – mimosa – cirerer – marialluïsa – pensament – pollancre –
magraner – poniol – orquídia – til·la – xiprer – regalèssia – prunera


Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

  1. Donar carabasses a algú vol dir:
    a) Donar-li un premi o un regal.
    b) Alimentar-lo amb menjar vegetarià.
    c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

  2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
    a) Tenir un caràcter molt alegre.
    b) Tenir un caràcter poc vigorós.
    c) Tenir moltes arrugues a la pell.

  3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
    a) Fer cara de sorpresa
    b) Fer cara de tristesa
    c) Fer cara d'enrabiada

  4. Partir peres vol dir:
    a) Destruir la collita
    b) Distribuir els beneficis
    c) Trencar la relació

  5. Fer cara de pomes agres vol dir:
    a) Tenir mal de panxa
    b) Expressar enuig o disconformitat
    c) Ser lleig de cara

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ



Tots els noms propis, de lloc o de persona, signifiquen (o algun dia van significar) alguna cosa. No us heu demanat mai què vol dir la paraula Andorra o d'on ve el nom del nostre país? La veritat és que l'origen d'aquest topònim és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent, com és lògic per la frondositat de les seues valls, la natura.

Qui ens sàpigui dir alguna de les etimologies que relacionen el mot Andorra amb els arbres o el bosc i ens en comenti breument la llengua d'origen i el significat s'endurà com a premi dos entrades per visitar qualsevol dels museus d'Andorra.

I qui ho prefereixi, pot gaudir il·limitadament del museu més impressionant i espectacular del país, que a més és gratuït i sempre és obert: el seu paisatge. Gaudiu-ne!

25.5.10

Solucions dels exercicis:


1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

Fóra/seria millor que m'oblidés de la Magda, o com es digui aquella noia. Quan no em sento bé, em refugio a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no dóna la felicitat, però fa oblidar la tristesa.
S'acaba el mes d'abril. No surto de viatge per Pasqua perquè no tinc gaires diners. Vull aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià


2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!
  1. Beuen aigua > Beveu aigua / No begueu aigua
  2. Mou el cotxe d'aquí > Moveu el cotxe aquí / No mogueu el cotxe aquí
  3. Seu a terra > Seieu a terra / No segueu a terra
  4. Treia el llapis de la cartera > Traieu el llapis de la cartera / No tragueu el llapis de la cartera
  5. Reien discretament > Rieu discretament / No rigueu discretament
  6. Es creu que tot el que li diuen > Creieu-vos tot el que us diguin / No us cregeu tot el que us diguin
  7. Escrivia amb ploma > Escriviu amb ploma / No escrigueu amb ploma
  8. Cou el tall a la planxa > Coeu el tall a la planxa / No cogueu el tall a la planxa
  9. Diuen que sí > Digueu que sí / No digueu que sí
  10. Encenen foc > Enceneu foc / No encengueu foc

3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

  1. Veure > veient, vist
  2. Somriure > somrient, somrigut
  3. Saber > sabent, sabut
  4. Treure > traient, tret
  5. Asseure > asseient, assegut
  6. Posseir > posseint, posseït
  7. Creure > creient, cregut
  8. Absoldre > absolent, absolt
  9. Consentir > consentint, consentit
  10. Ocórrer > ocorrent, ocorregut



Els complements circumstancials i de règim verbal


ELS COMPLEMENTS DE RÈGIM VERBAL

Són un tipus de complements verbals, compatibles amb el complement directe, que tenen forma de sintagma preposicional, és a dir que sempre són introduïts per una preposició, generalment a, de o en, que és regida (exigida) pel verb. Per això s'anomenen també complements preposicionals, o suplements.

Exemples:

  • El president ha contribuït a la solució del problema.
  • Aquella noia passa de tot.
  • La tieta pensa en tots nosaltres.

No tots els verbs admeten aquests complements, i cadascun regeix una preposició específica. Vegem-ne alguns exemples:

Amb la preposició a: accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

Amb la preposició en: pensar, vacil·lar, afanyar-se, complaure's, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

Amb la preposició de: aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure's, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

També poden regir un complement preposicional alguns substantius o adjectius que formen una expressió conjunta amb un verb:

  • Sentir-se estar orgullós d'algú
  • Estar segur d'això
  • Trobar plaer en alguna cosa

Canvi i caiguda de la preposició

En determinats contextos la preposició d'aquests complements cau o canvia:

  • Emprem sempre la preposició a o de quan el complement és un infinitiu verbal:
    Ha renunciat al càrrec > ha renunciat a encarregar-se'n
    Penseu en la notícia > penseu a dir-li la notícia
    Recordeu-vos de la lectura > recordeu-vos de llegir-ho

  • No emprem cap preposició davant d'una frase subordinada introduïda per la conjunció que:
    Penseu en els resultats de la votació > penseu Ø que ell no n'està assabentat
    S'oblidava del menjar / s'oblidava Ø que havia de menjar
    Penseu en el vostre germà / penseu Ø que li ho heu de dur tot

Substitució pronominal del complement de règim verbal

El complement de règim verbal pot substituir-se per les formes pronominals:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a o en:

  • Renuncio al càrrec > Hi renuncio
  • Pensa en el que t'he dit > Pensa-hi

En: si el complement va introduït per la preposició de:

  • Recordeu-vos de la lectura > Recordeu-vos-en

.

ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Són una sèrie de complements verbals que indiquen les circumstàncies en què es produeix l'acció del verb o en què es desenvolupa tota l'oració. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, de causa, d'instrument, de finalitat, etc.

Exemples:

  • Van arribar a les vuit del vespre
  • Van arribar de Lleida
  • Van arribar fàcilment
  • Van arribar per voluntat pròpia
  • Van arribar amb cotxe
  • Van arribar per a quedar-s'hi

Un complement circumstancial pot estar formar per un adverbi o una locució adverbial,

  • Van arribar ahir
  • Van arribar allà

per un sintagma (nominal o preposicional),

  • Van arribar l'estiu passat
  • Van arribar a Andorra

o per tota una oració.

  • Van arribar on van voler (oració locativa)
  • Van arribar perquè els convenia (oració causal)
  • Van arribar perquè els veiessin (oració final)


Substitució pronominal del complement circumstancial

El complement circumstancial pot ser substituït pels mateixos pronoms que el de règim verbal:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a, per o en:

  • Van arribar a Barcelona > Hi van arribar.
  • Van arribar a les vuit > Hi van arribar.
  • Van arribar per la ronda del Litoral > Hi van arribar.
En: si el complement (llevat del del circumstancial de mode) va introduït per la preposició de:

  • Van arribar de la Cortinada > En van arribar.

*El complement circumstancial de mode (o de manera) és substitueix sempre pel pronom hi, encara que vagi introduït per la preposició de:

  • La Mertixell treballava de valent > Hi treballava.
  • La Montserrat treballava de franc > Hi treballava.
  • L'Arnau treballava malament > Hi treballava.

.

EXERCICIS

1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

  1. No em __________ del que havia fet fins que vaig ser fora.
  2. Si vols trobar-lo, __________'t a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
  3. En Pere s'__________ molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
  4. Aquesta deducció ens __________ a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
  5. Durant molt de temps s'___________ a la natació dues o tres hores diàries.
  6. Si fa això, __________ a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
  7. Creu-me: no __________ el vi amb gasosa, que no és bo.
  8. No m'___________ a fer-ho, sóc massa poruc.
  9. Estic __________ a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
  10. Ell sí que __________ de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica qu es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection

3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

  1. Pensa en el que t'he dit. Ja _____ pensaré.
  2. La fusta té molts nusos, però cal que l'eina _____ treballi amb agilitat.
  3. És allà, m'_____ acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no _____ queda res.
  4. Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te _____'ha de saber gens.
  5. És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'_____ acostumarà!
  6. Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que ______ vas adonar de seguida?
  7. Que ella el volia besar i ell no s'_____ va oposar? Doncs jo no _____ recordo gens, de tot això.
  8. Vés tu a esmorzar, que jo ja _____ aniré quan pugui.
  9. I els teus fills? Tu _____ tens, oi?
  10. Ahir li _____ vaig dir, però avui ja _____ ha oblidat.

17.5.10

Solucions dels exercicis:



1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

  1. girafa
  2. vagi
  3. enginyer
  4. jutjat
  5. gibrell
  6. jardí
  7. mitja
  8. platges
  9. formatge
  10. projectar
  11. mongeta
  12. injecció
  13. targeta
  14. gimnàs
  15. viatge
  16. pijama
  17. jersei
  18. objecte
  19. mitjó
  20. assajar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

  1. xocolata
  2. reixa
  3. fregir
  4. corregir
  5. queixal
  6. juvenil
  7. germà
  8. afegir
  9. xàfec
  10. jeroglífic
  11. xinès
  12. ximplet
  13. faixa / fatxa
  14. passejar
  15. juliol
  16. jove
  17. gespa
  18. maduixa
  19. enveja
  20. boja / boxa

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellotges m'agraden com a treball d'orfebreria, com a objectes d'art. El mecanisme, enginyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de xemeneia i, sobretot, els encaixonats en aquests mobles alts i estrets que donen prestigi als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rellotges de butxaca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serveixen moltes persones d'ambdós sexes, Però jo no m'hi faig des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. Això no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és complex: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vigilen, m'empenyen, em presideixen, m'avisen que faig tard, que el treball se m'endarrereix, que el temps vola, que m'envelleixo.

Joan Oliver, Tros de paper



Verbs irregulars (II)


Fa un mes us vam parlar d'algunes irregularitats de la conjugació verbal relacionades amb l'ortografia i la fonètica. Aquesta setmana veurem les irregularitats pròpies del lexema o arrel del verb.


Un so velar al lexema

Si agafem l'infinitiu d'un verb i li traiem la terminació (-ar, -er/-re, -ir), el que ens queda és el lexema o arrel del verb.

En els verbs regulars totes les formes presenten el mateix lexema, i l'únic que canvia és la terminació: cant-ava, cant-aríem, cant-essin...

Els verbs de la segona i tercera conjugació que no fan la primera persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o, la fan afegint generalment al lexema d'infinitiu un so velar (representat amb les lletres c o g(u)): compren-c, vin-c.

Aquesta característica la trobem en els verbs
  1. que acaben en -èixer, -ndre, -ldre, -ler (excepte voler): conèixer, entendre, moldre, prevaler...
  2. que tenen un diftong al lexema: caure, beure...
  3. que presenten diverses irregularitats: estar, dir, dur, tenir i venir.


Els verbs acabats en -ndre tenen tres lexemes:

  1. Lexema velaritzat
    El trobem a la 1a persona singular del present d'indicatiu, al perfet d'indicatiua, al present i l'imperfet de subjuntiu, i a la 3a persona del singular i del plural i a la 1a del plural de l'imperatiu: venc, vengui, vengués, venguí...

  2. Lexema amb una -d eufònica (perquè soni millor)
    El trobem a l'infinitiu, al futur d'indicatiu i al condicional: vendre, vendré, vendria...

  3. Lexema pur (ven-)
    El trobem a la resta de temps: vens..., venia..., ven..., venent, venut.

I fan el participi en:

  1. -ès: après, atès...
  2. -st: compost, respost...
  3. -s, -às, -ut: fors, romàs, venut....

Els verbs acabats en -ldre i -ler tenen també tres lexemes:

  1. Lexema velaritzat: molc, molgui, molgués, molgui...
  2. Lexema eufònic: moldre, moldré, moldria...
  3. Lexema pur: mols, mol, molem..., molia..., molent.

I fan el participi en:

  1. -lt: absolt, dissolt...
  2. -ut: dolgut, calgut...

Els verbs acabats en -èixer (bàsicament conèixer i parèixer i els seus compostos) tenen dos lexemes:

  1. Lexema velaritzat: conec, conegui, conegués, coneguí, conegut...
  2. Lexema pur: coneixem, coneixia, coneixeré, coneixeria...

I fan el participi amb l'arrel velaritzada: conegut, aapregut, desaparegut...

*Cal no confondre aquests verbs amb els acabats en -éixer (néixer, renéixer, péixer, créixer i derivats), que no tenen la primera persona velaritzada i no segueixen l'esquema descrit (neixo, creixo...).



Un diftong al lexema

Els verbs que tenen un diftong al lexema (au-e, -eu, -iu-, -ou-) poden tenir irregularitats de tres classes. En totes tres aquesta u del diftong es modifica en el gerundi, que és el temps que ens dóna el lexema base.


VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -V-:

beure, deure, escriure, heure, moure, ploure, viure i els seus derivats.

Tenen tres classes de lexemes:

  1. Lexema amb -v- en lloc de -u-
    Present d'indicatiu: bevem, beveu
    Pretèrit imperfet d'indicatiu: bevia
    2a persona plural de l'imperatiu: beveu

  2. Lexema velaritzat:
    bec, begui, begués, beguí, begut.
    (Els mateixos temps que en els grups anteriors més el participi)

  3. Lexema pur:
    beu, beus, beuen, beure, beuré, beuria...
    (Resta de temps)


VERBS QUE PERDEN LA -U-:

cloure, coure, plaure, riure, raure i els seus derivats.

Segueixen el mateix esquema que el grup anterior:

  1. Lexema sense -u
    Present d'indicatiu: coem, coeu
    Pretèrit imperfet d'indicatiu: coïa
    2a persona plural de l'imperatiu: coeu

  2. Lexema velaritzat:
    coc, cogui, cogués, coguí, cogut (o cuit)

  3. Lexema pur:
    cou, cous, couen, coure, couré, couria...

I a més tenen un participi també irregular:

clos, cogut (provocat coïssor) / cuit (fet al foc), plagut, rigut.


VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -I-:

caure, creure, jeure, seure, treure, veure i els seus derivats.

Tenen també els tres lexemes anteriors però a més tenen les següents particularitats:

  • Accentuen la e (oberta) del lexema de l'imperfet d'indicatiu: rèiem, quèiem, crèixem...
  • Perden la u del diftong en el gerundi i hi afegeixen una i (excepcte en el diftong -iu-, que ja la inclou) per evitar l'hiat: caient, creixent, rient...
  • Tenen el participi també irregular: caigut, cregut, jagut, segut, tret, vist.


Podeu consultar en línia la conjugació de qualsevol verb català a http://www.enciclopedia.cat/.

Introduïu-hi l'infinitiu del verb, premeu el botó Diccionari i després feu clic a conjugació.

Si no disposeu de connexió a la xarxa, per pocs diners podeu fer-vos amb un conjugador verbal de butxaca. El més conegut és Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera (Ed. Claret).

Properament us oferirem una bibliografia de materials de consulta que us poden resultar útils en el vostre aprenentatge o a l'hora de redactar un escrit.


EXERCICIS

1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

___ (SER) millor que m'________ (OBLIDAR) de la Magda, o com es ________ (DIR) aquella noia. Quan no em ________ (SENTIR) bé, em ________ (REFUGIAR) a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no ________ (DONAR) la felicitat, però ___ (FER) oblidar la tristesa.

________ (ACABAR-SE) el mes d'abril. No ________ (SORTIR) de viatge per Pasqua perquè no ________ (TENIR) gaires diners. ______ (VOLER) aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià



2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

  1. Beuen aigua
  2. Mou el cotxe d'aquí
  3. Seu a terra
  4. Treia el llapis de la cartera
  5. Reien discretament
  6. Es creu que tot el que li diuen
  7. Escrivia amb ploma
  8. Cou el tall a la planxa
  9. Diuen que sí
  10. Encenen foc


3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

  1. Veure
  2. Somriure
  3. Saber
  4. Treure
  5. Asseure
  6. Posseir
  7. Creure
  8. Absoldre
  9. Consentir
  10. Ocórrer