22.12.09






Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem un bon Nadal i un feliç any 2010!



La pregunta del mes:

Com es diuen els rens del pare noel en català? (mínim 3 noms)

Podeu enviar les respostes a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

Coneixerem el/la guanyador/a després de Reis.


Solucions dels exercicis:

A- Les oracions subordinades estan en cursiva. 1- El senyor que no tenia cabells portava barret. 2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell. 3- Compra-ho on facin descompte. 4- No em convenç la solució que heu adoptat. 5- Us demano que no feu soroll. 6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal. 7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.


B- Diverses respostes són possibles. A tall d'exemple: 1- Jo corria i ell saltava. 2- Ni m'ha escrit ni m'ha telefonat. 3- No ho faràs tu, sinó que ho faré jo. 4- No t'agrada? Doncs vés-te'n. 5- No vingueu que fa molt fred. 6- No jugo més perquè estic cansat. 7- Tenia set i va beure una orxata.



Lèxic de Nadal:

Aquestes són algunes de les paraules que fem servir durant les festes de Nadal:

La Nadala: cançó nadalenca

Els polvorons: Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo.

La garlanda: Cadena de flors de fullatge trenat que s'utilitza com a adorn.

El grèvol: arbust petit.

El tortell de reis: Pastís de pasta fullada o d'una altra massa, en forma d'anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d'àngel, etc

El serrellet: Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.


Les neules: full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, de forma cargolada, que es menja per les festes de Nadal.


Les frases fetes:

Les frases fetes són expressions que tots els parlants d'una mateixa llengua coneixen i que solen ser molt expressives perquè tenen normalment un to irònic, són originals i molt sovint bastant més gràfiques que l'expressió habitual.



Exercicis

Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra. =====Exemple: De Nadal a Carnestoltes, Set setmanes desimboltes

1- Cada cosa a son temps, =========== res no val.
2- Nadal en dimarts, =============== cada ovella al seu corral.
3- Per Nadal, ==================== les festes a grapats.
4- Per Nadal, qui res no estrena, ======= i a Nadal neules.
5- Nadal amb gelada,=============== tota roba cal.
6- Si Nadal fa estiu, ================duu bona anyada.
7- Nadal nevat, ===================un pas de pardal.
8- A Nadal, ===================== Pasqua prop del caliu.
9- Amoretes de gener, ============ =Estiu regalat.
10- Per Nadal, =================== per Pasqua muller i per Nadal bolquer.



2- Omple els buits d'aquesta Nadala amb les lletres que falten:


El trineu


Per damunt la neu, lleu _ er dalt d'un trineu,

pels camps corro rabent, alegre i so _ ient,

fent dringar els casca _ ells, com argentins joiells,

res bo no trobareu com viat _ ar dalt d'un trineu.


Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,anar en trineu

és divertit tan_ de dia com de nit!

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,

i en la nit d'aq _ est Nadal correrem tots al Portal!


Tot cobert de neu, llev_ t del nostre cor,

per això tots _ unts cantem la cançó del trineu,

i voli la i _ usió amb aquesta cançó

i així de molt bon grat s'af _ rmi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...



Trobareu les solucions després de Reis.

Bones Festes!


15.12.09

Solucions dels exercicis:
1- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes segons convingui
Aquestes afores, aquest front, aquestes anàlisis, aquest pebre, aquesta calor, aquests costums, aquest dubte, aquestes postres.

2- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes en els espais buits segons convingui:
1- Menja't aquestes restes de pastís.
2- De què és aquesta olor?
3- Aquesta aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto aquest lleixiu.
5- D'on has tret aquest pebre?
6- Aquests costums han canviat molt.
7- T'han agradat aquestes postres?
8- Aquest senyal de trànsit no sé què vol dir.

3- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i els seus alumnes.
2- Busca aquestes paraules i el seu/llur significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb el seu autor.
4- Els polítics i les seves/llurs promeses.
5- Les noies van anar al ball; els seus/llurs vestits eren de seda.


Oracions coordinades i subordinades

Dues o més oracions poden estar unides de diferents maneres:

a- Per coordinació: en un pla d'igualtat sense que cap de les dues depengui de l'altra.

b- Per subordinació: en què una de les dues depèn de l'altra, s'hi subordina.

Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinació són aquelles formades per la unió de dues o més oracions simples, amb independència sintàctica entre elles, mitjançant un element gramatical d'enllaç anomenat conjunció.
L'element de coordinació més general és la conjunció I, que de vegades pot ser substituïda per una coma, un punt.
Acaba´t la llet, suca-hi més galetes.
En aquests casos, la relació entre les dues oracions s'anomena de juxtaposició.

Tipus d'oracions coordinades

Oracions copulatives:
Indiquen la unió entre dues frases coordinades.
Canta i balla

Oracions disjuntives:
Expressen una opció entre els termes que enllacen i els significats de les oracions s'exclouen.
Véns o et quedes?

Oracions distributives:
Indiquen alternativa entre dues oracions.
Ni fa ni deixa fer.

Oracions il·latives o consecutives:
Indiquen una conseqüència, una deducció, allò que s'infereix del que hem dit en la frase anterior.
Vaig anar-hi al febrer, al març i a l'abril; hi he estat, doncs, tres vegades.

Oracions adversatives:
Indiquen o expressen restricció o oposició.
Va dir que hi aniria, però no hi va anar.

Oracions continuatives:
Indiquen o expressen continuïtat entre dues oracions.
Treballa i encara té temps per a estudiar.


Les oracions subordinades


Una frase subordinada exigeix la presència d'una oració principal de la qual depèn el seu significat.
Necessito que m'escoltis.

Una oració subordinada és un element inserit dins d'una oració més general (dita principal), en què fa una funció corresponent a:
Subjecte: Arribar el primer té el seu mèrit.
Complement directe: Ja sap que ha de venir.
Complement indirecte: Dóna-ho a qui vulguis.
Complement preposicional: Acostuma'l que mengi regularment.
Complement circumstancial: Quan la Núria va sentir el timbre, va anar a obrir.


Exercicis:

1- Subratlleu les oracions subordinades següents:

1- El senyor que no tenia cabells portava barret.
2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell.
3- Compra-ho on facin descompte.
4- No em convenç la solució que heu adoptat.
5- Us demano que no feu soroll.
6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal.
7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.


2- Transformeu les frases següents en oracions coordinades.

1- Jo corria; ell saltava.
2- No m'ha escrit. No m'ha telefonat.
3- No ho faràs tu; ho faré jo.
4- No t'agrada? Vés-te'n.
5- No vingueu: fa molt fred.
6- No jugo més: estic cansat.
7- Tenia set. Va beure una orxata.

9.12.09

Solucions dels exercicis


Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tothom, herba, coet, alcohol, ermita, haver, hipòtesi, unitat, ombra, humanitat.

Completa amb B/V
Teva, poble, arbre, govern, envà, saviesa, treballador, saber, automòbil, gravació.

Completa amb MB / NV
Conveni, envernissar, convidar, invent, embolicar, embafar, enfeinat, embellir, embenar, embalar.




Els demostratius

Són els determinants que marquen la distància física (en l'espai) o temporal (en el temps) entre algú/alguna cosa i el nom que determinen:

Aquest llibre (a la vora del qui parla o del qui escolta)
Aquella cadira (lluny)

Presenten les formes següents: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles, això, allò.


Els possessius

Són els determinants que serveixen per indicar la possessió o propietat, pertinença, parentiu, etc., d'algú o d'alguna cosa respecte del nom que determinen:

La teva germana té una casa molt gran.

Els possessius estan relacionats amb les diferents persones gramaticals:
El meu, la meva, els meus, les meves (primera persona)
El teu, la teva, els teus, les teves (segona persona)...

Els possessius, com els demostratius, poden actuar com a pronoms, substituint un nom:
Aquesta és la més divertida!
Porta'm el teu, si us plau!

Llur i llurs són formes cultes. Signifiquen sempre d'ells/d'elles i són equivalents a seu, seva... només quan es refereixen a un posseïdor plural:

Els pares de l'Anna han comprat una casa nova.
Els seus pares han comprat una casa nova (no podem utilitzar el possessiu llur)

Quan els van veure, tots els seus/llurs amics van tenir una gran alegria (podem utilitzar els seus o llurs).



Exercicis



1- Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:


1- _________ afores

2- _________ front

3- _________ anàlisis

4- _________ pebre

5- _________ calor

6- _________ costums

7- _________ dubte

8- _________ postres


1. Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:

1- Menja't _______________ restes de pastís.
2- De què és _____________ olor?
3- ______________ aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto _____________ lleixiu.
5- D'on has tret_____________ pebre?
6- _____________ costums han canviat molt.
7- T'han agradat ______________ postres?
8-_________________ senyal de trànsit no sé què vol dir.



2- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i _____________ (els seus/llurs) alumnes.
2- Busca aquestes paraules i ___________ (el seu/llur) significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb _____________ (el seu/llur) autor.
4- Els polítics i __________ (les seves/llurs) promeses.

5- Les noies van anar al ball; ___________ (els seus/llurs) vestits eren de seda.





30.11.09

Solucions dels exercicis: L’article


1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
la intel·ligència, la iaia, l’urna, l’ull, l’ungla, la hisenda, l’ídol, la higiene, la Irene, l’ús, la unió, la italiana, la anormalitat, la humitat, la instal·lació, la essa, l’hivern, l’única, la ira, la injecció, la història, la Isabel, la idea, la asimetria, l’interès, la instància, la infermera, l’illa, l’ostatge, la erra.

2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat a l’Enric. Vivia al dia. Ha nascut a la una en punt. No hi entrava la llum del sol. El psicòleg va estudiar les reaccions de la italiana. Ara arriba el secretari de l’institut. Et vaig veure passejant pel camí. Es va casar pel civil; però el seu germà per l’església. Et canvio aquest per l'altre.


La lletra H


La lletra H es conserva per raons etimològiques i, per tant, en la majoria de les paraules coincideix amb les altres llengües romàniques.
Duen H: herba, haver, home...
No duen H: abans, avaluació...
En català aquesta lletra no es pronuncia, tret d'alguns casos d'onomatopeies i de mots manllevats d'altres llengües:
Ehem, ha ha...
Cal recordar, doncs, les paraules que discrepen respecte a les altres llengües:
Amb H: Ham, harmonia, hivern, ahir...
Sense H: avui, orxata...


La B/V

En la majoria de parlars catalans les lletres B (be alta) i V (be baixa) tenen el mateix so.
Per això convé recordar les normes ortogràfiques següents:
S'escriu B:
a- Davant de L i R: moble, problema, arbre...
b- Quan alterna amb una P en la mateixa família de paraules:
Sap: saber, sabia...
Rep: rebre, rebia...
c-Darrere de M: embenar, ambiciós...
Exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvir

S'escriu V:
a- Darrere de N: canvi, envà, conveni...
b- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació:
-ava, aves, ava...
c- Quan alterna amb una U en la mateixa família de paraules:
Viure: vivia, vivint...
Neu: nevar, nevada...


Exercicis:

1- Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tot_om, __erba, co_et, alco_ol, __ermita, __aver, __ipòtesi, __unitat, __ombra, __umanitat.

2- Completa amb B/V les paraules següents:
Te__a, po__le, ar__re, go__ern, en__à, sa__iesa, tre__allador, sa__er, automò__il, gra__ació.

3- Completa les paraules següents amb MB o NV:
Co__eni, e__ernissar, co__idar, i__ent, e__olicar, e__afar, e__feinat, e__ellir, e__enar, e__alar.


24.11.09

Millorem la llengua

L’article

L’article és la marca de gènere i nombre d’aquells noms que no presenten una alternança marcada en la terminació:
la sal / el saler (indica el gènere) el tipus / els tipus (indica el nombre)

1. Formes de l’article

SINGULAR PLURAL

MASCULÍ el / l’ els


FEMENÍ la / l’ les


La forma l’ (article apostrofat) s’utilitza davant de noms o adjectius començats per vocal o h: l’ocell, l’àngel, l’aigua, l’herba…
Excepcions:
· La davant de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la igualtat, la història, la humitat…
· No s’apostrofen davant de hac aspirada: el hobby, el hall…
· Davant de i consonant: el iogurt, la iaia…
· Davant del nom de lletres: la ema, la essa…
· La davant de certs noms per evitar confusions o per tradició: la ira, la una (quan indica l’hora)
· La davant de mots que comencen amb prefix –a amb valor negatiu: la anormalitat, la asimetria…

2. Article personal

Davant de noms de persona (noms, cognoms, malnoms…) usem els articles:
el, en per al masculí el Pere, en Josep la (na) per al femení la Mireia l’, n’ davant de vocal l’Àngel, l’Eva però la Isabel

3. Les contraccions

Els articles el i els, en trobar-se amb una de les preposicions A, DE, PER, es contreuen en unes formes úniques:

EL ELS A al als DE del dels PER pel pels
Agafa’t al meu braç / No et separis dels altres / Fes-ho pel teu interès
En català també es contreuen les formes CA+EL/EN per indicar a “casa de”: Viuen a cal Marcel, Vaig a cal metge…
Les contraccions en singular es desfan quan la paraula següent comença per vocal: Agafa’t a l’arbre, Vaig a ca l’Enric, Fes-ho per l’avi…
4. “Lo” neutre, forma incorrecta
En català estàndard no s’admet la forma de l’article lo. Com a forma masculina, és admès en la variant col·loquial del català nord-occidental o lleidatà: lo xiquet, lo vidre…

Exercicis

1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
intel·ligència iaia urna ull ungla hisenda ídol higiene Irene ús unió italiana anormalitat humitat instal·lació essa hivern única ira injecció història Isabel idea asimetria interès instància infermera illa ostatge erra

2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat ______ Enric. Vivia _______ dia. Ha nascut _____ una en punt. No hi entrava la llum ______ sol. El psicòleg va estudiar les reaccions _____ italiana. Ara arriba el secretari ______ institut. Et vaig veure passejant _____ camí. Es va casar _____ civil; però el seu germà _____ església. Et canvio aquest ______ altre.

23.11.09

Millorem la llengua

Ja tenim guanyadora del concurs Millorem la llengua! És la Brigitte Brouillet, que ha contestat correctament les dues preguntes.

Felicitats, Brigitte! Tens dues invitacions per anar a vistitar el Museu del Perfum.



Solucions dels exercicis: Les vocals o/u

1. Escriu el plural de les paraules següents:

pisos cacaus
comerços discs/discos
mossos cascs/cascos

2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:

trobar troba trobava trobarà trobi
poder pot podia podrà pugui
tornar torna tornava tornarà torni
sortir surt sortia sortirà surti
tocar toca tocava tocarà toqui

3. Omple els buits amb o/u:

capítol polir vidu
cobrir sofrir sufocar
escopir brúixola cacau
complir avorrir-se tramuntana
embotit subornar cartolina


L’avís

Els avisos són escrits breus que es col·loquen en un espai públic per transmetre una informació puntual.
1. Estructura
Paraula destacada paraula avís (o una altra de similar: atenció, …) destacada tipogràficament per cridar l’atenció dels lectors (és opcional)
Cos informació que es vol donar
Emissor identificació de qui escriu l’avís (és opcional)
Datació localitat i data (és opcional)

2. Recomanacions
Cal que la informació es disposi de manera ordenada perquè es pugui entendre fàcilment, i que sigui clara i precisa.
El llenguatge serà més o menys formal segons el col·lectiu a qui s’adreci.
Tractaments personals:
- emissor: NOSALTRES (convoquem, comuniquem…) o formes impersonals (es convoca, es comunica…)
- receptor: VOSALTRES o VÓS (lamentem informar-vos, us comuniquem…) o formes impersonals (els interessats han de presentar-se…)

3. Models d’avís


AVÍS

Lamentem haver d’informar-vos que la reunió de veïns que s’havia de fer avui dia 3 de novembre s’ha d’ajornar fins demà per indisposicó del president.





VACANCES

Aquest establiment estarà tancat des del dia 1 fins al 21 d’agost per vacances del personal. La farmàcia més propera és al carrer Major, 10.

Gràcies.


Exercicis
1. Redacteu aquests avisos i ens els envieu perquè us els corregim.

a. Ets la presidenta de l’escala. Redacta un avís per als veïns advertint-los que hi haurà un tall del subministrament elèctric, per la qual cosa els recomanes que no agafin l’ascensor. Explica’n breument els motius.

b. La direcció d’un centre d’activitats lúdiques (pintura, escultura, música...) proposa nous cursos per al proper any acadèmic. Escriu un avís que anunciï els cursos i les dates i horaris d’inscripcions.

16.11.09

Millorem la llengua

Concurs

Com que a final del mes passat no us vam plantejar cap pregunta de concurs, hem decidit que ara que som a mig novembre, us n'hem de posar dos. A més, els dos primers concursants que les contestin correctament tindran un regal. Per fer-nos arribar les respostes, poseu-vos en contacte amb qualsevol dels centres. Teniu les nostres adreces electròniques a la part de la dreta del bloc. Molta sort!

Com se separa per síl·labes el mot "col·lectivització"?
Quin és el masculí singular de "pediatres"?

9.11.09

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis: Les vocals a/e

1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèsties oques
platges herbes mosques antigues aigües pasqües places amigues

2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar trenca trencava trecarà trenqui
néixer neix naixia naixerà neixi
treure treu treia traurà tregui
omplir omple omplia omplirà ompli

3. Omple els buits amb e/a:
emparar estella sanefa enyorança vernís ambaixador assemblea ebenista rancor treball espàrrec avaluar meravella sergent
avantatge resplendent avaria davant


Les vocals o/u

En català oriental les vocals o i u presenten també dificultats ortogràfiques perquè la o àtona es pronuncia u.
1. A l’última síl·laba
1 a. Alguns noms masculins acaben en –o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro, toro, porxo…
***les paraules següents acaben senso –o final: barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semàfor, telèfon, tub, Alfred, Empar…
1 b. Alguns noms i adjectius formen el plural afegint –os al singular: mesos, feliços, despatxos, calaixos, textos, rojos…
1 c. La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb –o: menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto…
2. A l’interior de la paraula
1 a. Busquem una paraula de la mateixa família en què la o o la u estigui en posició tònica:
forner, ve de forn dolçor, ve de dolç puntejar, ve de punt
1 b. En els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
jugaré, ve de jo jugo poseu, ve de jo poso
***Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les tòniques:
cosim, cosirem, cosia, però cuso, cus, cusis… sortim, sortirem, sortia, però surto, surt, surtis…
. Els verbs poder i voler s’escriuen amb –o en totes les formes, excepte:
a) La primera persona del singular del present d’indicatiu: puc,vull
b) El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu,puguin vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
c) L’imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Atenció:
-S’escriuen amb –o: capítol, cobrir, escopir, Joan, Complir, Sorgir, sospir, torró, embotit, tonyina, cartolina, escapolir-se, polir, sofrir, assortir, títol, botifarra, Empordà, brúixola, avorrir-se
-S’escriuen amb –u: bufetada, subornar, suportar, ateneu, correu, fetus, muntanya, trofeu, butlletí, vidu, estiu, sufocar, turment, cacau, europeu, liceu, tramuntana, riu, Pirineu, Amadeu

Exercicis
1. Escriu el plural de les paraules següents:

pis cacau
comerç disc
mosso casc

2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:

trobar troba trobava trobarà trobi
poder
tornar
sortir
tocar

3. Omple els buits amb o/u:

capít__l p__lir vid__
c__brir s__frir s__focar
esc__pir brúix__la caca__
c__mplir av__rrir-se tram__ntana
emb__tit s__bornar cart__lina

2.11.09

Millorem la llengua

Solució de l’exercici sobre la nota

Capdevila,

Li detallo a continuació, fil per randa, tot el que fa el comptable des que surt a les 11 h fins que arriba a les 14 h.

Baixa al pàrquing i agafa el seu cotxe.
Va a buscar la seva dona a casa seva i la porta a la seva segona residència.
S’estan allí al voltant d’una hora i mitja.
Agafa una altra vegada el seu cotxe i deixa la seva dona a casa seva.
Torna al pàrquing i hi deixa el seu cotxe.

Sento molt donar-li aquestes males notícies.

Jordi



Les vocals A/E

En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, anomenat vocal neutra.

1. A l’última síl·laba

1.a. Masculins en –e i femenins en –a

Generalment, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb -e si són masculins i amb -a si són femenins:
el mestre l’alumne la noia el monstre la taula la casa

Però hi ha paraules que no segueixen aquesta regla:
Femenins en –e: base, classe, espècie, fase, febre, flaire, frase, higiene, imatge, llebre, mare, sèrie, superfície, torre, verge, piràmide, Carme, Irene…

Masculins en –a:
Paraules acabades en:
-ma -arca -ista -cida -ta dilema monarca dentista suïcida poeta drama patriarca… ciclista homicida… profeta idioma egoista… pirata panorama terapeuta símptoma planeta… tema…

I les paraules: dia, goril·la, ioga, mapa, titella, terra…

1.b. Plural en –es

Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen en –es: els pobles, les cases, les dones, els homes…
La formació del plural en –es pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:
-ca/-ques -ga/-gues -ça/-ces -ja/-ges -gua/-gües -qua/-qües
1.c. Terminacions verbals
Cal escriure una –a (canta, torna, cantava…) quan es tracta de l’última lletra del verb i una –e (cantes, tornes, cantaves…) quan es tracta de la penúltima.
Són excepcions d’aquesta regla:
. les formes verbals: corre, obre, vine i omple.
. els infinitius de la segona conjugació que acaben en –re: perdre, moure, vendre, caure…

2. A l’interior de la paraula

Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim sempre la mateixa vocal. Busquem una paraula
en què la vocal sigui tònica.
netedat, ve de net pesar, ve de pes calaixera, ve de calaix

Ens els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
paguem, ve de jo pago peguem, ve de jo pego

Hi ha uns verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer i nàixer, fer i saber s’escriuen amb -a en les formes àtones:
trauria, trauré, traient; però trec
sabria, sabré, sabent; però sé

Atenció:
. Acaben en –e: metre, centímetre, quilòmetre, litre, termòmetre…
. S’escriuen amb –e: emparar, ànec, enyorança, assemblea, treball, Empordà, Esteve, meravella, monestir, resplendent, estella, vernís, ebenista, espàrrec, sergent
. S’escriuen amb –a: assassí, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar, avantatge, davant

Exercicis

1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèstia oca platja herba mosca antiga aigua pasqua plaça amiga

2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar
néixer treure
omplir

3. Omple els buits amb e/a:
__mparar __stella s__nefa __nyorança v__rnís __mbaixador ass__mblea eb__nista r__ncor tr__ball __spàrrec __valuar m__ravella s__rgent av__ntatge respl__ndent av__ria d__vant

26.10.09

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre l’oració

1. Demà anirem al Pas de la Casa. (Subjecte sobreentès: nosaltres)
2. No fan cas de res. (Subjecte sobreentès: ells o elles)
3. Feia un fred glacial. (Impersonal)
4. Tinc mal de cap. (Subjecte sobreentès: jo)
5. Ha plogut tota la nit. (Impersonal)
6. Porta’m un gelat. (Subjecte sobreentès: tu)
7. Al concert hi havia molta gent. (Impersonal)
8. No m’agrada gens. (Subjecte sobreentès: això)
9. Té tres germans. (Subjectes sobreentès: ell o ella)
10. Per Tots Sants menjarem castanyes. (Subjecte sobreentès: nosaltres)



Redacció de textos. La nota

La nota és un text breu amb el qual una persona dóna una informació puntual a una altra: un encàrrec, una disculpa, una indicació... Característiques:

Ha de ser visualment clara.
Hi ha d’haver la informació necessària d’acord amb la finalitat del text: on, quan, qui...
La informació ha d’estar ordenada lògicament.

Estructura

Receptor o destinatari: nom de la persona a qui s’adreça la nota. Després del nom, s’hi posa una coma (Albert,).
Cos: informació que es vol donar.
Comiat: és opcional.
Emissor: nom o signatura de qui escriu la nota


Exercici

El cap d’una empresa demana al seu secretari, amic de tota la vida, que segueixi les passes del comptable, el qual, cada matí a la mateixa hora, surt de l’empresa i no hi torna fins al cap de molta estona. El secretari, la setmana següent, redacta aquesta nota:

"Capdevila,

Et detallo a continuació, fil per randa, tot el que fa el comptable des que surt a les 11 h fins que arriba a les 14 h.

Baixa al pàrquing i agafa el teu cotxe.
Va a buscar la teva dona a casa teva i la porta a la teva segona residència.
S’estan allí al voltant d’una hora i mitja.
Agafa una altra vegada el teu cotxe i deixa la teva dona a casa teva.
Torna al pàrquing i hi deixa el teu cotxe.

Sento molt donar-te aquestes males notícies.

Jordi"

Abans de deixar la nota, el secretari recorda que els documents interns s’han de redactar utilitzant el tractament de vostè i, per tant, la refà. El senyor Capdevila, en rebre-la, li diu: “Home, Jordi, ets una mica exagerat, no? Haurien estat males notícies si s’hagués tractat de la meva dona!” I somriu tot content.

Refeu la nota fent servir el tractament de vostè.

19.10.09

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre el substantiu

1. fornera, nuvi, motorista, periodista, mestre, excursionista, infermer, paleta, astronauta, secretari, guàrdia, peixater, bombera, ballarí, pagesa, emperadriu, sociòloga, poetessa
2. jerseis, bancs, sabons, cabres, focs, pisos, cançons, mestres, camions, dibuixos, galetes, plàtans, guixos, llapis, sucs, coixins, termòmetres, pilotes, abrics, bens, avions


L’oració

Hi ha moltes definicions d’oració, però aquí us en donem una que és la més comuna:

Una oració és una estructura gramatical formada per un Sintagma Nominal – Subjecte i un Sintagma Verbal, que té un sentit complet i coincideix amb una unitat d’entonació.

El verb

Malgrat el que acabem de dir a la definició d’oració, podem trobar oracions sense subjecte, com les que es refereixen al temps atmosfèric: plou, fa sol, borrufa...

El que mai no falta en una oració és el verb, element clau per definir l’oració. El verb és el nucli del Sintagma Verbal (SV).

El subjecte

La majoria d’oracions tenen un SN (Sintagma Nominal) que fa la funció de Subjecte i indica qui o què fa l’acció del verb. El Subjecte pot estar representat per un SN, per un pronom, per una oració... De vegades, el subjecte està elidit, és a dir, no apareix explícitament a l’oració perquè es pot sobreentendre. D’altres, com ja hem dit, no hi ha subjecte: és el cas de les oracions impersonals.


Exercici

De les oracions següents, digueu quines tenen el subjecte sobreentès (expliciteu-lo) i quines són impersonals:

1. Demà anirem al Pas de la Casa.
2. No fan cas de res.
3. Feia un fred glacial.
4. Tinc mal de cap.
5. Ha plogut tota la nit.
6. Porta’m un gelat.
7. Al concert hi havia molta gent.
8. No m’agrada gens.
9. Té tres germans.
10. Per Tots Sants menjarem castanyes.

15.10.09

Exàmens oficials de llengua catalana

Termini d’inscripció: del 12 al 30 d’octubre del 2009, a Tràmits (Govern)

Preu de la inscripció: 17,15 euros

Dates i horaris:

NIVELL A

Divendres 20 de novembre del 2009, de 21 h a 23 h


NIVELL B

Divendres 20 de novembre del 2009, de 18 h a 20.30 h

Dissabte 21 de novembre del 2009, de 15 h a 17.30 h


NIVELL C

Dissabte 21 de novembre del 2009, de 9 h a 12 h




Lloc: Centre de Formació Professional d’Aixovall

Publicació de les notes: 7 de desembre del 2009, al Ministeri d’Educació i Cultura, tel. 741025

Revisió d’exàmens: 15 de desembre de 9 a 13 h al Centre de Formació Professional d’Aixovall. Cal demanar-ho prèviament a Tràmits (Govern), entre el 7 i el 12 de desembre, presentant l’imprès de recepció/ingrés de la inscripció.


* Podeu consultar l’avís al BOPA del 30/09/2009

12.10.09

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre la síl·laba:

1.
as-trò-leg (3 síl·labes); ca-nyis-sar (3); ter-reny (2); pa-llas-so (3); but-xa-ca (3); am-nè-si-a (4); bi-o-lo-gi-a (5); fres-cos (2); ter-reny (2); mit-ja-na; ai-xò; pis-sar-ra (3); col-le-gi (3); set-ze (2); co-lla (2)

2.
es-clau (diftong au); gru-a; pa-ci-èn-ci-a; ba-llar; cai-xa; qui-xo-tesc; pas-sar; ve-ue-ta (diftong ue); ei-xi-da; co-lla-ret; io-gurt (diftong io); re-es-truc-tu-ra-ci-ó; pas-seigs; ai-re (diftong ai)


Gènere i nombre dels substantius

El substantiu o nom és la classe de mot que utilitzem per designar les persones, els animals, les coses i els conceptes abstractes. Fa de nucli del subjecte i de molts complements de l’oració.

Gènere i nombre

El gènere d’un nom pot ser masculí o femení. Un nom masculí pot portar l’article el o un al davant. Un nom femení pot portar l’article la o una al davant.

Hi ha noms que canvien de significat en canviar de gènere:

un editorial (article) / una editorial (empresa)
el fi (la finalitat) / la fi (el final)
el llum (aparell) / la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) / una ordre (manament)
el pols (batec) / la pols (partícules en suspensió)
el son (acte de dormir) / la son (ganes de dormir)

1. Generalment, per formar el femení s’afegeix una -a al masculí:

nen nena
fuster fustera

De vegades, el fet d’afegir una -a fa que l’última consonant es modifiqui (llop / lloba, advocat / advocada, amic / amiga, esclau / esclava).


2. Altres casos:

– Els substantiu acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a: alumna, monja, atea...

– El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: germana, metgessa...

– Alguns noms femenins tenen terminacions pròpies: actriu, astròloga

– En alguns casos, és el masculí que es formar a partir del femení amb la terminació -ot: bruixot

– Hi ha masculins i femenins amb arrel diferent: gendre / nora o jove, amo / mestressa, oncle / tia...

– De vegades la mateixa forma serveix per als dos gèneres. És el cas dels noms que acaben en -aire, -ista, -cida, -ta: firaire, electricista, homicida, gimnasta...


El nombre d’un substantiu pot ser singular o plural.

1. La majoria dels noms formen el plural amb una -s final: llibres, nois, gats...

2. Altres casos:

– Els substantius acabats en -a àtona (la majoria de femenins i alguns de masculins) fan el plural en -es: noies, taules, dies...

– La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: cosins, pans...

– Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os: casos, braços, esquitxos...

– Molts substantius que acaben en -s la dupliquen: nassos, pastissos...

– Els noms acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, -s final o –os: boscs o boscos, texts o textos...

– Hi ha noms invariables: llapis, tipus, dilluns, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres...


Exercicis

1. Col·loqueu al costat de cada nom el seu corresponent de l’altre gènere, masculí o femení:

forner .......................................
núvia .........................................
motorista ..................................
periodista .................................
mestra .......................................
excursionista ............................
infermera .................................
paleta ........................................
astronauta ................................
secretària .................................
guàrdia .....................................
peixatera ...................................
bomber ......................................
ballarina ....................................
pagès ..........................................
emperador .................................
sociòleg ......................................
poeta ...........................................

2. Escriu el plural de les paraules següents:

jersei ..........................................
banc ...........................................
sabó ...........................................
cabra ..........................................
foc .............................................
pis ..............................................
cançó ..........................................
mestra ........................................
camió .........................................
dibuix .........................................
galeta ..........................................
plàtan ..........................................
guix ............................................
llapis ..........................................
suc ..............................................
coixí ...........................................
termòmetre .................................
pilota ..........................................
abric ...........................................
be ...............................................
avió ............................................

* Us donarem les solucions en el proper Millorem la llengua.
* Als centres d’autoaprenentatge teniu una gran quantitat i varietat de fitxes per continuar practicant.

5.10.09

Millorem la llengua


Amb l’objectiu d’ajudar-vos a millorar la qualitat del vostre català, tant parlat com escrit, els centres d’autoaprenentatge us proposem una nova secció setmanal que inclou regles o consells teòrics i exercicis pràctics.

Atenció al Millorem la llengua de final de mes, perquè us plantejarem una pregunta ràpida i el primer de contestar correctament tindrà premi!

Per començar, avui parlem de la síl·laba.

La síl·laba

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba.
Saber separar les síl·labes d’una paraula i distingir la síl·laba tònica de les àtones és el pas previ per aplicar les regles d’accentuació, que veurem més endavant.

Per separar correctament les síl·labes, cal tenir en compte els dígrafs i els diftongs.


Dígrafs

Els dígrafs són grups de dues grafies que formen un sol so. A continuació us diem quins són i si se separen o no.

Se separen: rr, ss, sc, ix, tj, tg, tx, tz, l·l

No se separen: gu, qu, ll, ny


Diftongs

Els diftongs són grups de dues vocals seguides que es pronuncien en un sol cop de veu i, per tant, formen part de la mateixa síl·laba. Una de les vocals sempre és una i o una u que no funciona com a veritable vocal. Segons la posició de la i o la u, distingim dues classes de diftongs:

Diftongs decreixents:

ai, ei, ii, oi, ui, au, eu iu, ou, uu

Diftongs creixents:

gua, güe, güi, guo, qua qüe, qüi, quo; quan la i va davant d’una vocal a principi de paraula (io-ga); quan la i o la u es troben entre dues vocals (tre-ia, tre-uen)


Síl·laba tònica i síl·laba àtona

Segons el nombre de síl·labes, els mots poden ser monosíl·labs (una sola síl·laba) o polisíl·labs (més d’una). A la majoria de mots polisíl·labs hi ha una síl·laba tònica, que diem amb un cop de veu més fort, i les altres són les síl·labes àtones. Els monosíl·labs poden ser tònics (és el cas dels substantius, adjectius, pronoms forts, adverbis) o àtons (articles, pronoms febles, algunes preposicions i conjuncions).

Exercicis

1. Separa i compta les síl·labes de les paraules següents:

1 astròleg ....................................
2 canyissar .................................
3 terreny ....................................
4 pallasso ....................................
5 butxaca ....................................
6 amnèsia ...................................
7 biologia ....................................
8 frescos .....................................
9 terreny ....................................
10 mitjana ..................................
11 això ........................................
12 pissarra .................................
13 col·legi ...................................
14 setze ......................................
15 colla .......................................

2. Separa les síl·labes, encercla els diftongs, si n’hi ha, i subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents:

1 esclau ....................................
2 grua ......................................
3 paciència ..............................
4 ballar ....................................
5 caixa .....................................
6 quixotesc .............................
7 passar ...................................
8 veueta ..................................
9 eixida ....................................
10 collaret ...............................
11 iogurt ....................................
12 reestructuració .......................................

13 passeigs ................................
14 aire .......................................

* Tindreu les solucions la setmana que ve.

17.9.09

Veus d'Andorra




Ja tenim el nou material didàctic Veus d'Andorra. És un mètode per aprendre català de nivell A+, que hem adaptat al context d'Andorra, amb nous textos, personatges i imatges que podem relacionar amb la nostra vida quotidiana.

El material inclou dos llibres: el llibre de l'alumne i el d'exercicis i gramàtica, i una capsa amb dos CD que contenen diàlegs amb veus d'aquí, en català nord-occidental.


Fer el Veus d'Andorra ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els centres d'autoaprenentatge i el Servei de Política Lingüística, i es pot comprar a les llibreries a un preu molt econòmic.

16.9.09



Els centres d'Autoaprenentatge de català us proposen una oferta formativa i cultural molt diversa (autoaprenentatge de català, preparació per a exàmens oficials en llengua catalana, grups de conversa, tallers,...).

Per a més informació podeu trucar a:

Centre d'autoaprenentatge d'Escaldes: 829240
Centre d'autoaprenentatge d'Encamp: 832472
Centre d'autoaprenentatge de Canillo i del Pas: 856569