Solucions dels exercicis
1.
a) ho
b) ho
c) ho
d) n’
e) l’
f) n’
g) ho
h) ho
2.
a) està
b) és
c) és
d) està
e) és
f) està
g) és
h) és
i) està
j) és
La carta formal
La carta formal té unes característiques més rigoroses que la carta personal, tant pel que fa a l’estructura com a la redacció de la informació.
El tractament amb què ens adrecem al destinatari pot ser vós / vostè / vostès.
Consells pràctics per redactar una carta formal
1. Estructura
Les parts del text de la carta són el nom i l’adreça de qui envia la carta; el nom, el càrrec –si escau– i l’adreça del destinatari; la salutació inicial; el cos –que normalment conté diversos paràgrafs–, i la salutació final amb la signatura. A sota de la signatura, hi hem de posar el nom de la persona que escriu i, si convé, el càrrec.
A dalt de tot hi sol anar la data (que també es pot posar al final de tot).
2. Tractament de la persona destinatària
a) Vostè: (li, el, la, -lo, -la, l’, ‘l, el seu.../ verb en 3a persona del singular).
b) Vós: (us, -vos, -us, el vostre.../ verb en 2a persona del plural). Molt habitual en les comunicacions escrites.
Un cop hem decidit el tractament que volem fer servir l’hem de mantenir en tot el document.
3. Tractament de la persona emissora
Per a la persona que emet la carta, s’ha de fer servir la primera persona del singular (jo), o bé en alguns casos –en l’anomenat plural de modèstia o per parlar en nom d’un servei o un col•lectiu determinat¬– en primera persona del plural (nosaltres). Cal evitar la tercera persona (ells/elles) per fer referència a qui envia la carta (*us saluda atentament) si la persona que saluda sóc jo. Tampoc s’han de fer servir les formes impersonals com ara *Se us convoca en lloc de Us convoco / Us convoquem / La Direcció us convoca...
4. El lloc i la data
Es pot posar a dalt de tot o a baix de tot. El més important és que sigui fàcil de localitzar pels nostres destinataris. Per això convé que com a institució, com a empresa o com a particulars triem una manera i la mantinguem a tots els documents. La forma habitual és Andorra la Vella, 15 de setembre del 2008 o bé Andorra la Vella, 15 de setembre de 2008.
5. Objecte
Es tracta d’una frase concisa que ha de donar una idea de l’assumpte o objecte de la carta. No és obligatori però és molt útil en les cartes professionals, perquè resumeix el contingut del document.
A títol orientatiu, esmentem algunes possibilitats d’objecte:
Agraïment per la vostra gestió
Avís de recepció
Comanda de material
Oferiment de serveis
Propera obertura
Retorn de la mercaderia
Sol•licitud d’informació
Sol•licitud de feina
Tramesa de documents
6. Salutació
Cal tenir present si ens adrecem a un home o a una dona o a un grup de persones. Si l’adrecem a diverses persones, podem fer servir Senyor/a, Distingit/ida senyor/a, o bé la forma masculina plural: Senyors,
Tractament Exemples de salutació inicial Exemples de salutació final
Tractaments protocol•laris Molt Il•lustre Senyora / Honorable Senyor Molt atentament,
VÓS Distingida senyora, Atentament,
VOSTÈ Senyor, / Senyora, Atentament,
Exercici
Escriu la carta de motivació que acompanyaria el teu currículum si busquessis feina. Pots enviar-nos la carta per corregir als centres d'Encamp i Escaldes-Engordany, que estaran oberts al juliol i l'agost.
28.6.10
22.6.10
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis
1.
en lloc
en lloc
enlloc
baix
sota
quan
quan
quant
2.
tan
tant
tant
tan
tant
tan
tant
tan
tan
tant
tant
tan
L’Atribut
És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).
El Joan és malvat.
La metgessa és competent.
Els verbs copulatius fan de lligam entre el Subjecte i l’Atribut. Tenen un contingut semàntic tan reduït que gairebé és nul. Per això se’ls anomena “verbs copulatius”:
L’home vell. → L’home és vell.
L’Atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte:
La dona és vella.
Els nois són joves.
Un Atribut pot ser representat per les estructures següents:
- Un Sintagma nominal:
Alguns països del sud són estats moderns.
- Un adjectiu / Complement del nom:
La Maria estava furiosa.
- Un Sintagma preposicional / Complement del nom:
Aquest aparell és de fabricació estrangera.
Substitució pronominal de l’Atribut
Un Atribut pot ser substituït per:
a) EL, LA, ELS, LES si l’Atribut és introduït per un article o un determinant demostratiu o possessiu:
Aquella noia és l’Anna. → Aquella noia l’és.
b) HO si l’Atribut és indeterminat: un Sintagma nominal sense l’article, ni el demostratiu, ni el possessiu; un adjectiu; una oració; etc.:
És metge? Sí, ho és.
c) EN, en oracions en què volem remarcar l’Atribut, donar-hi èmfasi, o quan l’Atribut va precedit d’un mot que indica quantitat:
Que n’és, de bonic!
Els verbs SER i ESTAR
Ser (o ésser) i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s’usen adequadament.
Usos del verb ser
1. Fem servir el verb SER quan expressem localització sense indicar-ne la durada; de vegades també fem servir el verb haver-hi:
On és, el ganivet? És a la cuina.
Que hi ha el Carles? No, no hi és.
2. En general, el verb ser indica qualitats permanents, definitòries o classificatòries:
El gat és un mamífer.
La Fina és infermera.
3. Altres significats:
esdevenir: Això va ser l’any de la guerra.
proximitat, possessió, pertinença: Guardeu els papers que són vostres.
manca d’enteniment: No hi és tot.
Usos del verb estar
1. Fem servir el verb estar quan expressem una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc; de vegades fem servir altres verbs: viure, residir, mantenir-se, romandre.
La Montse s’estarà tota la tarda a l’oficina.
Ja no vivim a Manresa, ara ens estem a Barcelona.
2. Amb el verb estar indiquem situacions o bé qualitats mutables, reversibles, no permanents, transitòries:
Avui estic contenta.
3. Altres significats.
apreciar: En Pere n’està molt, de les seves filles.
conviure: Ara el Lluís s’està amb els seus avis.
abstenir-se: Des d’ara m’estaré de menjar xocolata.
treballar de: Va estar dos anys d’interí a Berga.
estar pendent: L’escarola està per amanir.
estar a punt: Estic per dir-li tota la veritat.
Exercicis
1.
a) Sembla una proposta poc seriosa, però no és.
b) Encara que sigui lluny, no sembla.
c) La Maria és científica. Sí que és.
d) Mira que arribes a ser, de tossut!
e) M’ha semblat que era el fill del Jordi però veig que no és.
f) Aquest noi està molt, de la seva amiga.
g) A més de ser honestos, els polítics, han de semblar.
h) És bonica? Penso que sí que és.
2.
a) L’Elena malalta.
b) El meu germà fora.
c) El meló verd.
d) El gos boig d’alegria.
e) Que hi ha l’Enric? Ara no hi .
f) El mestre dret vora la porta.
g) Aquell corredor ja al final de la pista.
h) El menut a dormir.
i) Ara sopant i no s’hi pot posar.
j) Ja fa trenta anys que a Andorra.
1.
en lloc
en lloc
enlloc
baix
sota
quan
quan
quant
2.
tan
tant
tant
tan
tant
tan
tant
tan
tan
tant
tant
tan
L’Atribut
És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).
El Joan és malvat.
La metgessa és competent.
Els verbs copulatius fan de lligam entre el Subjecte i l’Atribut. Tenen un contingut semàntic tan reduït que gairebé és nul. Per això se’ls anomena “verbs copulatius”:
L’home vell. → L’home és vell.
L’Atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte:
La dona és vella.
Els nois són joves.
Un Atribut pot ser representat per les estructures següents:
- Un Sintagma nominal:
Alguns països del sud són estats moderns.
- Un adjectiu / Complement del nom:
La Maria estava furiosa.
- Un Sintagma preposicional / Complement del nom:
Aquest aparell és de fabricació estrangera.
Substitució pronominal de l’Atribut
Un Atribut pot ser substituït per:
a) EL, LA, ELS, LES si l’Atribut és introduït per un article o un determinant demostratiu o possessiu:
Aquella noia és l’Anna. → Aquella noia l’és.
b) HO si l’Atribut és indeterminat: un Sintagma nominal sense l’article, ni el demostratiu, ni el possessiu; un adjectiu; una oració; etc.:
És metge? Sí, ho és.
c) EN, en oracions en què volem remarcar l’Atribut, donar-hi èmfasi, o quan l’Atribut va precedit d’un mot que indica quantitat:
Que n’és, de bonic!
Els verbs SER i ESTAR
Ser (o ésser) i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s’usen adequadament.
Usos del verb ser
1. Fem servir el verb SER quan expressem localització sense indicar-ne la durada; de vegades també fem servir el verb haver-hi:
On és, el ganivet? És a la cuina.
Que hi ha el Carles? No, no hi és.
2. En general, el verb ser indica qualitats permanents, definitòries o classificatòries:
El gat és un mamífer.
La Fina és infermera.
3. Altres significats:
esdevenir: Això va ser l’any de la guerra.
proximitat, possessió, pertinença: Guardeu els papers que són vostres.
manca d’enteniment: No hi és tot.
Usos del verb estar
1. Fem servir el verb estar quan expressem una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc; de vegades fem servir altres verbs: viure, residir, mantenir-se, romandre.
La Montse s’estarà tota la tarda a l’oficina.
Ja no vivim a Manresa, ara ens estem a Barcelona.
2. Amb el verb estar indiquem situacions o bé qualitats mutables, reversibles, no permanents, transitòries:
Avui estic contenta.
3. Altres significats.
apreciar: En Pere n’està molt, de les seves filles.
conviure: Ara el Lluís s’està amb els seus avis.
abstenir-se: Des d’ara m’estaré de menjar xocolata.
treballar de: Va estar dos anys d’interí a Berga.
estar pendent: L’escarola està per amanir.
estar a punt: Estic per dir-li tota la veritat.
Exercicis
1.
a) Sembla una proposta poc seriosa, però no és.
b) Encara que sigui lluny, no sembla.
c) La Maria és científica. Sí que és.
d) Mira que arribes a ser, de tossut!
e) M’ha semblat que era el fill del Jordi però veig que no és.
f) Aquest noi està molt, de la seva amiga.
g) A més de ser honestos, els polítics, han de semblar.
h) És bonica? Penso que sí que és.
2.
a) L’Elena malalta.
b) El meu germà fora.
c) El meló verd.
d) El gos boig d’alegria.
e) Que hi ha l’Enric? Ara no hi .
f) El mestre dret vora la porta.
g) Aquell corredor ja al final de la pista.
h) El menut a dormir.
i) Ara sopant i no s’hi pot posar.
j) Ja fa trenta anys que a Andorra.
15.6.10
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis
1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar començo comença comencem
caçar caço caça cacem
llençar llenço llença llencem
escurçar escurço escurça escurcem
amenaçar amenaço amenaça amenacem
avançar avanço avança avancem
2. s/ss/c/ç
lliçó encert raça traça
estació bossa classe atroç
cançó balanç consell dansa
pesa ocell tossut policia
feliç pansa persona funció
Els adverbis
Els adverbis són mots que poden fer la funció de complements circumstancials d’un verb o d’una oració:
Vine aquí, aviat, corrents...
De vegades, en lloc d’un adverbi parlem d’una locució adverbial, perquè no és una sola paraula, sinó tota una expressió (o locució) la que fa la funció de l’adverbi:
Vine a la vora, d’hora, de dret...
Adverbis i locucions adverbials de lloc
Aquí, allà, allí, ací, ençà, enllà, pertot, pertot arreu, arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre, amunt, davall, sota, dessota, avall, enlaire...
Al voltant, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, de part de, al capdamunt, dalt de tot, cap a, de dalt, al capdavall, pels volts, a l’entorn, als afores...
Observacions
1. Podem formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d’aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de), etc.
2. Cal no confondre les parelles:
pertot (adv) / per tot (prep + indef):
Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)
M’agrada la casa per tot: pel lloc, pels diners...
enlloc (adv) / en lloc (en comptes):
No l’he vist enlloc (a cap lloc)
En lloc del Lluís, vindrà l’Anna (en comptes de)
Enlaire (adv) / en l’aire (prep + SN):
No me la tireu enlaire, la pilota (amunt)
Quan va ser en l’aire, va agafar por (volant, dalt del cel)
Adverbis i locucions adverbials de temps
ara, llavors o aleshores, sempre o tothora, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany...
de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat...
Observacions
1. Cal no confondre quan / quant (quantitat). Ni els grups aleshores (adv) / a les hores (prep + SN)
2. Llavors i aleshores són sinònims. El primer mot té variants col•loquials (llavòrens, allavores...) que no utilitzem en la llengua escrita.
3. Les locucions que designen parts del dia s’expressen per mitjà de la preposició a i la part corresponent del dia: al matí, a la tarda, a la nit...
Adverbis i locucions adverbials de manera
Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, exprés, lentament, fortament, comunament... (Podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.)
A bell ull, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, a dreta llei, a les fosques, de franc, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, de dret, a poc a poc, d’amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú, fins i tot...
Observacions
1. La llengua oral ha format, per encreuament de sols i solament, la forma solsament, que cal evitar.
2. Bé / ben, i malament / mal s’alternen segons on col•loquem l’adverbi:
Ho ha escrit bé / malament.
És un llibre ben / mal escrit.
3. No tots els adverbis en –ment són de manera. També poden ser de temps (immediatament, actualment...), de lloc (externament, localment...), de quantitat (totalment, aproximadament...), d’afirmació (evidentment, certament...), etc. Quan coincideixen dos adverbis en –ment després d’un verb, no suprimim mai la terminació del primer, sinó que les conservem totes dos o suprimim la del segon:
Van marxar ràpidament i decidida(ment).
Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)
Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys...
Una mica, un poc, un xic, tant més / menys, pel cap alt / baix, ben bé, si més no, d’allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, a més (a més)...
Observacions
1. Cal distingir entre gens (adv) i res (pronom):
No m’ha dit res (cap cosa).
2. Tant / tan
S’escriu tant davant o darrere de verb i nom, i tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial. (Tant correspon en castellà a tanto i tan a tan.)
Altres adverbis
Hi ha adverbis que són de dubte, afirmació, negació... que afecten la modalitat de la frase en conjunt, i ens indiquen l’actitud del parlant respecte al que diu: afortunadament, malauradament...
Exercicis
1. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: en lloc, enlloc, baix, sota, quan, quant.
Enguany em compraré una gavardina ________ d’un abric.
__________ d’estar rondinant podries fer alguna cosa de profit!
No hi ha ningú _________.
Els veïns de _________ són molt cridaners.
Les coixineres velles són __________ les noves.
M’agrada sortir a fer un volt __________ fa sol.
__________ arribi el moment ja me’n preocuparé.
__________ costa tot això?
2. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: tan, tant
Aquest llibre és ___________ gran que no el puc posar al prestatge.
Tinc ____________ fred que no sé què posar-me.
M’agrada ________ que m’ho compraré.
_________ aviat com pugui, t’ho faré arribar.
No mengis __________ pebrot, que després tens mal d’estómac.
Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n.
Feia _________ fred que ningú no es movia de l’estufa.
Aquell país no és _______ fred com aquest.
En veure que l’esbroncaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar.
No em posis ______ gelat per postres.
Quan pintis el cel no hi posis ______ blau.
El cel no és ________ blau com tu el pintes.
1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar començo comença comencem
caçar caço caça cacem
llençar llenço llença llencem
escurçar escurço escurça escurcem
amenaçar amenaço amenaça amenacem
avançar avanço avança avancem
2. s/ss/c/ç
lliçó encert raça traça
estació bossa classe atroç
cançó balanç consell dansa
pesa ocell tossut policia
feliç pansa persona funció
Els adverbis
Els adverbis són mots que poden fer la funció de complements circumstancials d’un verb o d’una oració:
Vine aquí, aviat, corrents...
De vegades, en lloc d’un adverbi parlem d’una locució adverbial, perquè no és una sola paraula, sinó tota una expressió (o locució) la que fa la funció de l’adverbi:
Vine a la vora, d’hora, de dret...
Adverbis i locucions adverbials de lloc
Aquí, allà, allí, ací, ençà, enllà, pertot, pertot arreu, arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre, amunt, davall, sota, dessota, avall, enlaire...
Al voltant, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, de part de, al capdamunt, dalt de tot, cap a, de dalt, al capdavall, pels volts, a l’entorn, als afores...
Observacions
1. Podem formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d’aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de), etc.
2. Cal no confondre les parelles:
pertot (adv) / per tot (prep + indef):
Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)
M’agrada la casa per tot: pel lloc, pels diners...
enlloc (adv) / en lloc (en comptes):
No l’he vist enlloc (a cap lloc)
En lloc del Lluís, vindrà l’Anna (en comptes de)
Enlaire (adv) / en l’aire (prep + SN):
No me la tireu enlaire, la pilota (amunt)
Quan va ser en l’aire, va agafar por (volant, dalt del cel)
Adverbis i locucions adverbials de temps
ara, llavors o aleshores, sempre o tothora, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany...
de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat...
Observacions
1. Cal no confondre quan / quant (quantitat). Ni els grups aleshores (adv) / a les hores (prep + SN)
2. Llavors i aleshores són sinònims. El primer mot té variants col•loquials (llavòrens, allavores...) que no utilitzem en la llengua escrita.
3. Les locucions que designen parts del dia s’expressen per mitjà de la preposició a i la part corresponent del dia: al matí, a la tarda, a la nit...
Adverbis i locucions adverbials de manera
Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, exprés, lentament, fortament, comunament... (Podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.)
A bell ull, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, a dreta llei, a les fosques, de franc, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, de dret, a poc a poc, d’amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú, fins i tot...
Observacions
1. La llengua oral ha format, per encreuament de sols i solament, la forma solsament, que cal evitar.
2. Bé / ben, i malament / mal s’alternen segons on col•loquem l’adverbi:
Ho ha escrit bé / malament.
És un llibre ben / mal escrit.
3. No tots els adverbis en –ment són de manera. També poden ser de temps (immediatament, actualment...), de lloc (externament, localment...), de quantitat (totalment, aproximadament...), d’afirmació (evidentment, certament...), etc. Quan coincideixen dos adverbis en –ment després d’un verb, no suprimim mai la terminació del primer, sinó que les conservem totes dos o suprimim la del segon:
Van marxar ràpidament i decidida(ment).
Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)
Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys...
Una mica, un poc, un xic, tant més / menys, pel cap alt / baix, ben bé, si més no, d’allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, a més (a més)...
Observacions
1. Cal distingir entre gens (adv) i res (pronom):
No m’ha dit res (cap cosa).
2. Tant / tan
S’escriu tant davant o darrere de verb i nom, i tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial. (Tant correspon en castellà a tanto i tan a tan.)
Altres adverbis
Hi ha adverbis que són de dubte, afirmació, negació... que afecten la modalitat de la frase en conjunt, i ens indiquen l’actitud del parlant respecte al que diu: afortunadament, malauradament...
Exercicis
1. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: en lloc, enlloc, baix, sota, quan, quant.
Enguany em compraré una gavardina ________ d’un abric.
__________ d’estar rondinant podries fer alguna cosa de profit!
No hi ha ningú _________.
Els veïns de _________ són molt cridaners.
Les coixineres velles són __________ les noves.
M’agrada sortir a fer un volt __________ fa sol.
__________ arribi el moment ja me’n preocuparé.
__________ costa tot això?
2. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: tan, tant
Aquest llibre és ___________ gran que no el puc posar al prestatge.
Tinc ____________ fred que no sé què posar-me.
M’agrada ________ que m’ho compraré.
_________ aviat com pugui, t’ho faré arribar.
No mengis __________ pebrot, que després tens mal d’estómac.
Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n.
Feia _________ fred que ningú no es movia de l’estufa.
Aquell país no és _______ fred com aquest.
En veure que l’esbroncaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar.
No em posis ______ gelat per postres.
Quan pintis el cel no hi posis ______ blau.
El cel no és ________ blau com tu el pintes.
8.6.10
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis
Primera pràctica botànica: les males herbes
Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.
1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > margarida
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > rosella o gallaret
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > tulipà (masculí)
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > tàpera (el fruit) / taperera (la planta)
5. orègan / menta / romaní / te > orenga (femení)
6. sàlvia / til•la / majorna / llaurer > llorer
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > poniol
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > camamilla
Segona pràctica botànica: les nostres arbredes
Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col•lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:
1. alzina > alzinar
2. avellaner > avellanosa o avellanar
3. faig > fageda
4. palmera > palmerar
5. pomera > pomereda o pomerar
6. pi > pineda o pinar
7. fava > favar
8. canya > canyar
9. arròs > arrossar
10. castanyer > castanyeda, castanyereda, castanyar o castanyerar
SUFIXOS:
1. -ar
2. -osa
3. -eda
Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal
Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.
ARBRES NO FRUITERS
roure, desmai, pollancre, xiprer, lilà
ARBRES FRUITERS
mandariner, avellaner, cirerer, magraner, prunera
PLANTES
espígol, farigola, marialluïsa, poniol, regalèssia
FLORS
camèlia, mimosa, pensament, orquídia, til•la
Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits
Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.
1. Donar carabasses a algú vol dir:
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.
2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
b) Tenir un caràcter poc vigorós.
3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa
4. Partir peres vol dir:
c) Trencar la relació
5. Fer cara de pomes agres vol dir:
b) Expressar enuig o disconformitat
LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ
L'origen del topònim Andorra és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent la natura. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabs van envair la península Ibèrica, les valls del Pirineu eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta mateixa denominació. D'altres autors suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".
Font: Adrian ROOM: Placenames of the World. McFarland & Company, EUA,1997; pàg. 29.
La essa sorda
En català tenim dos tipus de sons per a la S: essa sorda i essa sonora. La diferència entre els dos sons és que la essa sonora es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.
La essa final normalment és sorda, però adquireix sonoritat quan la paraula següent comença en vocal.
La essa sorda es pot representar amb les grafies següents:
a) A principi de paraula:
s: savis, seient, símbol, sord, suc...
c: davant e, i: cendrer, cirera...
b) Entre vocals:
ss: passar, massa, metgessa...
c, davant e, i: places, nació...
ç, davant a, o, u: caça, feliços, traçut...
c) Entre vocal i consonant i viceversa:
s: dansa, pista...
c, davant e, i: dolces, endolcir...
ç, davant a, o, u: dolça, dolços, forçut...
d) A final de paraula:
s: ros, mas, tros...
ç: dolç, lluç, braç...
Observacions
- S’escriuen amb ç els sufixos de derivació –ança, -ença: enyorança, recança, , esperança, temença... (No són derivats cansa, dansa, pansa, defensa...)
- S’escriuen amb ss els mots formats pels sufixos –assa, -essa, -issa, -ussa: barcassa, pinassa, alcaldessa, metgessa, trencadissa, gentussa...
- Després dels prefixos que hi ha a les paraules següents no s’escriu mai ss, encara que la essa vagi entre vocals i la pronúncia sigui sorda: asimetria, antesala, antisocial, contrasentit, monosíl•lab, sobresortir, ultrasò, bisexual...
- Cal recordar les paraules següents, ja que sovint es pronuncien sonores en lloc de sordes: abadessa, comtessa, metgessa...; agressió, agressor, emissió, emissor, opressió, opressor...; etcètera, frontissa, gessamí, poncella, discussió, dissoldre, excessiu, velocitat, dissident, premissa...
Exercicis
1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar __________ __________ __________
caçar __________ __________ __________
llençar __________ __________ __________
escurçar __________ __________ __________
amenaçar __________ __________ __________
avançar __________ __________ __________
2. Escriu s/ss/c/ç:
lli__ó en__ert ra__a tra__a
esta__ió bo__a cla__e atro__
can__ó balan__ con__ell dan__a
pe__a o__ell to__ut poli__ia
feli__ pan__a per__ona fun__ió
Primera pràctica botànica: les males herbes
Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.
1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > margarida
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > rosella o gallaret
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > tulipà (masculí)
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > tàpera (el fruit) / taperera (la planta)
5. orègan / menta / romaní / te > orenga (femení)
6. sàlvia / til•la / majorna / llaurer > llorer
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > poniol
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > camamilla
Segona pràctica botànica: les nostres arbredes
Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col•lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:
1. alzina > alzinar
2. avellaner > avellanosa o avellanar
3. faig > fageda
4. palmera > palmerar
5. pomera > pomereda o pomerar
6. pi > pineda o pinar
7. fava > favar
8. canya > canyar
9. arròs > arrossar
10. castanyer > castanyeda, castanyereda, castanyar o castanyerar
SUFIXOS:
1. -ar
2. -osa
3. -eda
Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal
Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.
ARBRES NO FRUITERS
roure, desmai, pollancre, xiprer, lilà
ARBRES FRUITERS
mandariner, avellaner, cirerer, magraner, prunera
PLANTES
espígol, farigola, marialluïsa, poniol, regalèssia
FLORS
camèlia, mimosa, pensament, orquídia, til•la
Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits
Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.
1. Donar carabasses a algú vol dir:
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.
2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
b) Tenir un caràcter poc vigorós.
3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa
4. Partir peres vol dir:
c) Trencar la relació
5. Fer cara de pomes agres vol dir:
b) Expressar enuig o disconformitat
LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ
L'origen del topònim Andorra és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent la natura. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabs van envair la península Ibèrica, les valls del Pirineu eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta mateixa denominació. D'altres autors suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".
Font: Adrian ROOM: Placenames of the World. McFarland & Company, EUA,1997; pàg. 29.
La essa sorda
En català tenim dos tipus de sons per a la S: essa sorda i essa sonora. La diferència entre els dos sons és que la essa sonora es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.
La essa final normalment és sorda, però adquireix sonoritat quan la paraula següent comença en vocal.
La essa sorda es pot representar amb les grafies següents:
a) A principi de paraula:
s: savis, seient, símbol, sord, suc...
c: davant e, i: cendrer, cirera...
b) Entre vocals:
ss: passar, massa, metgessa...
c, davant e, i: places, nació...
ç, davant a, o, u: caça, feliços, traçut...
c) Entre vocal i consonant i viceversa:
s: dansa, pista...
c, davant e, i: dolces, endolcir...
ç, davant a, o, u: dolça, dolços, forçut...
d) A final de paraula:
s: ros, mas, tros...
ç: dolç, lluç, braç...
Observacions
- S’escriuen amb ç els sufixos de derivació –ança, -ença: enyorança, recança, , esperança, temença... (No són derivats cansa, dansa, pansa, defensa...)
- S’escriuen amb ss els mots formats pels sufixos –assa, -essa, -issa, -ussa: barcassa, pinassa, alcaldessa, metgessa, trencadissa, gentussa...
- Després dels prefixos que hi ha a les paraules següents no s’escriu mai ss, encara que la essa vagi entre vocals i la pronúncia sigui sorda: asimetria, antesala, antisocial, contrasentit, monosíl•lab, sobresortir, ultrasò, bisexual...
- Cal recordar les paraules següents, ja que sovint es pronuncien sonores en lloc de sordes: abadessa, comtessa, metgessa...; agressió, agressor, emissió, emissor, opressió, opressor...; etcètera, frontissa, gessamí, poncella, discussió, dissoldre, excessiu, velocitat, dissident, premissa...
Exercicis
1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar __________ __________ __________
caçar __________ __________ __________
llençar __________ __________ __________
escurçar __________ __________ __________
amenaçar __________ __________ __________
avançar __________ __________ __________
2. Escriu s/ss/c/ç:
lli__ó en__ert ra__a tra__a
esta__ió bo__a cla__e atro__
can__ó balan__ con__ell dan__a
pe__a o__ell to__ut poli__ia
feli__ pan__a per__ona fun__ió
3.6.10
L'impacte de la immigració a Andorra
L'impacte de la immigració a Andorra
dilluns 7 de juny del 2010, a les 18 h
Sala d’actes del Centre Cultural de la Llacuna d’Andorra la Vella.
Presentació a càrrec dels autors:
Dra. Maria Jesús Lluelles, coordinadora de la publicació i els autors Montserrat Badia, Ladislau Baró, Joan Colldeforns, Alain Grioche, Mireia Maestre, Joan R. Micó (en representació dels participants del CRES) i Joan Soler.
Organitza el Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra
Sala d’actes del Centre Cultural de la Llacuna d’Andorra la Vella.
Presentació a càrrec dels autors:
Dra. Maria Jesús Lluelles, coordinadora de la publicació i els autors Montserrat Badia, Ladislau Baró, Joan Colldeforns, Alain Grioche, Mireia Maestre, Joan R. Micó (en representació dels participants del CRES) i Joan Soler.
Organitza el Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)