22.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

1.
en lloc
en lloc
enlloc
baix
sota
quan
quan
quant

2.
tan
tant
tant
tan
tant
tan
tant
tan
tan
tant
tant
tan



L’Atribut


És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).
El Joan és malvat.
La metgessa és competent.

Els verbs copulatius fan de lligam entre el Subjecte i l’Atribut. Tenen un contingut semàntic tan reduït que gairebé és nul. Per això se’ls anomena “verbs copulatius”:
L’home vell. → L’home és vell.

L’Atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte:
La dona és vella.
Els nois són joves.

Un Atribut pot ser representat per les estructures següents:

- Un Sintagma nominal:
Alguns països del sud són estats moderns.

- Un adjectiu / Complement del nom:
La Maria estava furiosa.

- Un Sintagma preposicional / Complement del nom:
Aquest aparell és de fabricació estrangera.


Substitució pronominal de l’Atribut

Un Atribut pot ser substituït per:

a) EL, LA, ELS, LES si l’Atribut és introduït per un article o un determinant demostratiu o possessiu:
Aquella noia és l’Anna. → Aquella noia l’és.

b) HO si l’Atribut és indeterminat: un Sintagma nominal sense l’article, ni el demostratiu, ni el possessiu; un adjectiu; una oració; etc.:
És metge? Sí, ho és.

c) EN, en oracions en què volem remarcar l’Atribut, donar-hi èmfasi, o quan l’Atribut va precedit d’un mot que indica quantitat:
Que n’és, de bonic!

Els verbs SER i ESTAR

Ser (o ésser) i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s’usen adequadament.


Usos del verb ser

1. Fem servir el verb SER quan expressem localització sense indicar-ne la durada; de vegades també fem servir el verb haver-hi:
On és, el ganivet? És a la cuina.
Que hi ha el Carles? No, no hi és.

2. En general, el verb ser indica qualitats permanents, definitòries o classificatòries:
El gat és un mamífer.
La Fina és infermera.

3. Altres significats:
esdevenir: Això va ser l’any de la guerra.
proximitat, possessió, pertinença: Guardeu els papers que són vostres.
manca d’enteniment: No hi és tot.


Usos del verb estar

1. Fem servir el verb estar quan expressem una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc; de vegades fem servir altres verbs: viure, residir, mantenir-se, romandre.
La Montse s’estarà tota la tarda a l’oficina.
Ja no vivim a Manresa, ara ens estem a Barcelona.

2. Amb el verb estar indiquem situacions o bé qualitats mutables, reversibles, no permanents, transitòries:
Avui estic contenta.

3. Altres significats.

apreciar: En Pere n’està molt, de les seves filles.
conviure: Ara el Lluís s’està amb els seus avis.
abstenir-se: Des d’ara m’estaré de menjar xocolata.
treballar de: Va estar dos anys d’interí a Berga.
estar pendent: L’escarola està per amanir.
estar a punt: Estic per dir-li tota la veritat.


Exercicis
1.
a) Sembla una proposta poc seriosa, però no            és.
b) Encara que sigui lluny, no              sembla.
c) La Maria és científica. Sí que         és.
d) Mira que                  arribes a ser, de tossut!
e) M’ha semblat que era el fill del Jordi però veig que no          és.
f) Aquest noi             està molt, de la seva amiga.
g) A més de ser honestos, els polítics,              han de semblar.
h) És bonica? Penso que sí que            és.

2.
a) L’Elena             malalta.
b) El meu germà           fora.
c) El meló          verd.
d) El gos            boig d’alegria.
e) Que hi ha l’Enric? Ara no hi           .
f) El mestre          dret vora la porta.
g) Aquell corredor ja              al final de la pista.
h) El menut            a dormir.
i) Ara             sopant i no s’hi pot posar.
j) Ja fa trenta anys que           a Andorra.

Cap comentari: