19.10.09

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre el substantiu

1. fornera, nuvi, motorista, periodista, mestre, excursionista, infermer, paleta, astronauta, secretari, guàrdia, peixater, bombera, ballarí, pagesa, emperadriu, sociòloga, poetessa
2. jerseis, bancs, sabons, cabres, focs, pisos, cançons, mestres, camions, dibuixos, galetes, plàtans, guixos, llapis, sucs, coixins, termòmetres, pilotes, abrics, bens, avions


L’oració

Hi ha moltes definicions d’oració, però aquí us en donem una que és la més comuna:

Una oració és una estructura gramatical formada per un Sintagma Nominal – Subjecte i un Sintagma Verbal, que té un sentit complet i coincideix amb una unitat d’entonació.

El verb

Malgrat el que acabem de dir a la definició d’oració, podem trobar oracions sense subjecte, com les que es refereixen al temps atmosfèric: plou, fa sol, borrufa...

El que mai no falta en una oració és el verb, element clau per definir l’oració. El verb és el nucli del Sintagma Verbal (SV).

El subjecte

La majoria d’oracions tenen un SN (Sintagma Nominal) que fa la funció de Subjecte i indica qui o què fa l’acció del verb. El Subjecte pot estar representat per un SN, per un pronom, per una oració... De vegades, el subjecte està elidit, és a dir, no apareix explícitament a l’oració perquè es pot sobreentendre. D’altres, com ja hem dit, no hi ha subjecte: és el cas de les oracions impersonals.


Exercici

De les oracions següents, digueu quines tenen el subjecte sobreentès (expliciteu-lo) i quines són impersonals:

1. Demà anirem al Pas de la Casa.
2. No fan cas de res.
3. Feia un fred glacial.
4. Tinc mal de cap.
5. Ha plogut tota la nit.
6. Porta’m un gelat.
7. Al concert hi havia molta gent.
8. No m’agrada gens.
9. Té tres germans.
10. Per Tots Sants menjarem castanyes.