18.1.10

Solucions als exercicis:



1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista, coratjosa, emprenedora...

3- Té una casa força gran, bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom, algú, ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí, allà, a dalt, a baix, arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara, el seu germà i jo.

7- El Jordi, tot i que encara és molt petit, ja sap llegir.

8- El jurat, si ho considera oportú, declararà desert el premi.

--------------


2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local, s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes, balls, dinars, sopars, activitats relacionades amb l'esport, conferències, exposicions, etc. Es pot dir, doncs, que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.


Oriol Chumillas, Els castellers


----------------------------------------------------------------------

L'accentuació i la dièresi


Quan i on cal accentuar les paraules?


En català l'accent gràfic o titlla pot tenir dos funcions:

1) Fonètica: indicar la síl·laba tònica del mot, és a dir la que cal pronunciar més forta que les altres. Ex: capità.

2) Diacrítica: diferenciar la paraula que el porta d'una altra
d'idèntica amb què es podria confondre. Ex: sol (=astre) / sòl (=terra).

----

Accent fonètic


La majoria dels accents tenen funció fonètica i es regeixen per unes regles generals d'accentuació que tenen fama de complicades però que en realitat són d'allò més fàcils. Vosaltres mateixos: només cal aprendre's les 12 terminacions típiques!

___-a___-as

___-e___-es___-en

___.-i___.-is___.-in____(llevat que la i sigui part d'un diftong)

___-o___-os

___-u___-us_________(llevat que la u sigui part d'un diftong)


I ara només us cal saber que:


1. Les paraules agudes (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'última) s'accentuen sempre que acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cançó.


2. Les paraules planes (aquelles en qué la síl·laba tònica és la penúltima) s'accentuen sempre que NO acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cadira.


3. Les paraules esdrúixoles (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'avantpenúltima) s'accentuen
sempre
, acabin com acabin. Ex: brica.

4. En els monosíl·labs (paraules d'una sola síl·laba) no cal indicar quina és la síl·laba forta ja que només n'hi ha una, i per tant mai no porten accent fonètic. Ex: flor.


Naturalment, l'accent el posem sempre a la síl·laba tònica.


Accent diacrític


Però hi ha paraules, sobretot monosíl·labs, que s'escriuen igual i, per no confondre-les, les distingim posant en una d'elles (a la síl·laba tònica) un accent diacrític que segons la regla general que hem vist no hi aniria.

Els més corrents són:
  • bé (riquesa) / be (xai)

  • bóta (recipient) / bota (calçat)

  • déu (personatge) / deu (número, font)

  • dóna (verb donar) / dona (persona femenina)

  • és (verb ésser) / es (pronom)

  • fóra (verb ésser) / fora (a l'exterior)

  • mà (extremitat) / ma (possessiu)

  • més (quantitatiu) / mes (part de l'any, possessiu)

  • mòlt (verb moldre) / molt (quantitatiu)

  • món (univers) / mon (possessiu)

  • móra (fruit) / mora (gentilici)

  • nét (parentiu) / net (sense brutícia)

  • ós (animal) / os (de l'esquelet)

  • pèl (substantiu) / pel (contracció)

  • què (pronom i relatiu tònic) / que (conjunció i relatiu àton)

  • sé (verb saber) / se (pronom)

  • séc (plec) / sec (sense humitat, verb seure)

  • sí (afirmació) / si (conjunció, nota musical)

  • sóc (verb ésser) / soc (soca, esclop)

  • sòl (terra) / sol (astre, sense companyia)

  • són (verb ésser) / son (ganes o acte de dormir)

  • té (verb tenir) / te (infusió)

  • ús (utilització) / us (pronom feble)

  • véns, vénen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)

  • vés (verb anar) / ves (de veges, verb veure)

  • vós (tractament) / -vos (pronom feble)

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

· déu: adéu, pregadéu...

· féu: desféu, reféu...

· mòlta: remòlta...

· món: rodamón...

· nét: besnét, renét...

· pèl: contrapèl, repèl...

· sòl: subsòl...


Però cap a quin costat va, l'accent?

Ho determina la vocal sobre la qual vagi:

....
L’accent greu o obert ( ` ) s’utilitza sobre les vocals anomenades obertes:

à è ò

farmàcia perquè allò


L'accent agut o tancat ( ´ ) s’utilitza sobre les vocals anomenades tancades:

è í ó ú

tornaré matí camió oportú


I la dièresi?


Com l'accent, la dièresi (¨) també pot tenir dos funcions, tot i que les dos de tipus fonètic:


1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui, que sense dièresi és muda:

Exs: aigües, / aigua, qüestió / qualitat.

2. Indicar que una i o una u no formen diftong sinó hiat amb la vocal del costat, és a dir que no es pronuncien juntes sinó en síl·labes diferents:

Exs: noies (no-ies) / coïes (co-ï-es), peu (peu) / peüc (pe-üc), feina (fei-na) / cafeïna (ca-fe-ï-na).


Però ens estalviem de posar dièresi en els casos següents:


a) si la vocal que la duria porta accent. Ex: països / país.


b) en les terminacions llatines -us i -um. Exs: pòdium, aquàrium.


c) en mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-... (reincidir) o amb els sufixos -isme i -ista (ex: egoista).


d) en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir. Exs: agrair, conduint, abduiré, traduiria...


Exercicis


1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.

b) Diuen que te el cap ple de pardals, pero no es pas veritat.

c) No se pas que volen ara els veins.

d) Despres del futbol li agrada sortir una estona perque es posa molt nervios.

e) Gracies al Carles he apres una mica d'informatica.

f) Diuen que l'Elies es un bon professional, pero no se on te l'optica.

g) La botanica es la ciencia que estudia els organismes vegetals.

h) Els ultims examens no eren gaire dificils.

i) L'eslogan deia: depen de voste.

j) Varem arribar a l'esglesia quan ja no hi havia ningu.



2. Tria l'opció correcta:


té / te________... aquestes fotografies; ... les pots mirar a l'hora del ... .

és / es_______... diu Jordi; ... entremaliat, però molt afectuós.

bé / be_______Si la cous ..., la carn de ... surt molt bona.

dóna / dona__.Aquella ...... sempre ...... menjar als coloms.

més / mes____Aquest ... que ve tindré ... feina que mai.

sé / se_______No ... pas si ... sap la lliçó.

què / que____.... vols ... faci?

sí / si________... hi estàs d'acord, li direm que ... .

mà / ma_____..... mare hi té la ... trencada.

sóc / soc____-... molt dormilega: sempre dormo com un ... .


3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:


Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teniem un examen d’historia i nomes de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minuscula, pero es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algu mes que copies suspendria tota la classe. Jo m’asseia be i em queien mes pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era alla davant meu hi quedava completament colgat a sota i nomes li sortia una ma que anava movent a poc a poc com si fes adeu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia que fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la ma i me n’anava.


Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987

Cap comentari: