25.1.10

Solucions als exercicis:

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Núria sempre estira més el braç que la màniga.
b) Diuen que té el cap ple de pardals, però no és pas veritat.
c) No sé pas què volen ara els veïns.

d) Després del futbol li agrada sortir una estona perquè es posa molt nerviós.
e) Gràcies al Carles he après una mica d'informàtica.

f) Diuen que l'Elies és un bon professional, però no sé on té l'òptica.
g) La botànica és la ciència que estudia els organismes vegetals.
h) Els últims exàmens no eren gaire difícils.
i) L'eslògan deia: depèn de vostè.
j) Vàrem arribar a l'església quan ja no hi havia ningú.


2. Tria l'opció correcta:


  • aquestes fotografies; te les pots mirar a l'hora del te.
  • Es diu Jordi; és entremaliat, però molt afectuós.
  • Si la cous , la carn de be surt molt bona.
  • Aquella dona sempre dóna menjar als coloms.
  • Aquest mes que ve tindré més feina que mai.
  • No pas si se sap la lliçó.
  • Què vols que faci?
  • Si hi estàs d'acord, li direm que .
  • Ma mare hi té la trencada.
  • Sóc molt dormilega: sempre dormo com un soc.

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teníem un examen d’història i només de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minúscula, però es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algú més que copiés suspendria tota la classe. Jo m’asseia bé i em queien més pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era allà davant meu hi quedava completament colgat a sota i només li sortia una mà que anava movent a poc a poc com si fes adéu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia què fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la mà i me n’anava.



Maria Mercè ROCA, El col·leccionista de somnis, 1987


-------------------------------------------------------------------------------------------------------


Els quantificadors i els indefinits






Els quantificadors



Com el seu nom indica, són aquelles paraules que emprem per indicar quantitats, i poden ser numerals o quantitatius en funció de si indiquen respectivament quantitats exactes o inexactes.




ELS NUMERALS


Són els que indiquen una quantitat de forma exacta.

Ex: set mil vuit-centes trenta-sis.



N'hi ha diversos tipus segons la dada quantitativa que aporten:

  • cardinals: indiquen el nombre d'elements
  • ordinals: indiquen l'ordre dels elements dins el conjunt
  • partitius: indiquen les parts d'un conjunt
  • múltiples o multiplicatius: indiquen la multiplicitat respecte l'element

Numerals cardinals


Corresponen als nombres o números:


zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou,
vint, vint-i-un(a), vint-i-dos...,
trenta, trenta-un(a), trenta-dos...
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent, dos-cent(e)s, tres-cent(e)s...
mil, dos mil, tres mil, ..., deu mil, onze mil, ... , vint mil, vint-i-un(a) mil...
cent mil, dos-cent(e)s mil...
un milió, dos milions...
un bilió, dos bilions...
un trilió, dos trilions...


El que es refereix a la unitat coincideix amb l'article indeterminat singular i per tant pot tenir femení: un / una. Consegüentment el podran tenir tots els tinguin un 1 a les unitats (llevat que sigui un 11): onze però vint-i-un / vint-i-una, trenta-un / trenta-una...



També tenen femení els múltiples de 100: dos-cents/dos-centes, tres-cents/tres-centes...



El nom del números, en canvi, és sempre invariable: el número u, el número trenta-u, el número cinc-cents...




I com s'escriuen?



La regla del duc



Per recordar fàcilment com s'escriuen, podem pensar que la noblesa posseeix grans quantitats i per tant els nombres es regeixen per la regla del duc:



D-U-C = desenes - unitats - centenes



És a dir: emprem el guionet només per a unir les desenes amb les unitats (setanta-tres) i les unitats amb les centenes (sis-cents).




I la conjunció?



La conjunció "i" s'utilitza només entre la segona desena i les unitats:

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou

Però

trenta-u, quaranta-dos, cinquanta-tres, seixanta-quatre, setanta-cinc, vuitanta-sis, noranta-set.




Numerals ordinals



Els quatre primers tenen forma pròpia:

primer / primera, segon / segona, tercer / tercera, quart / quarta...



I a partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è pel masculí i -ena pel femení:

cinquè / cinquena, sisè / sisena...,
setzè / setzena, dissetè / dissetena...,
vint-i-unè / vint-i-unena...,
vuitanta-novè, vuitanta-novena...


Naturalment també poden tenir plural:

primers / primeres..., divuitens, divuitenes...


Les abreviacions corresponents es fan amb el número seguit de la darrera lletra pel singular i les dues darreres pel plural (sempre sense superindexar i sense ratlleta a sota):

1r / 1a / 1rs / 1es,
2n / 2a / 2ns / 2es,
4t / 4a / 4ts / 4es,
5è, 5a / 5ns / 5es, ...
136è... 137a... 138ns... 139es...


Numerals partitius



Coincideixen en la forma amb els ordinals, llevat de:


mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter, quarta o quartera... o una quarta part
desè o dècim... o una dècima (part)
centè o centèssim... o una cèntèssima (part)
milè o mil·lèssim... o una mil·lèssima (part)



Numerals multiplicatius o múltiples



doble, triple, quàdruple, quintuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, ..., cèntuple.





ELS QUANTITATIUS



Són els que indiquen una quantitat de forma inexacta. Ex: bastant.

Poden ser variables o invariables, i sovint van seguits de preposició. Ex: molt de


Variables: adopten formes diferents segons el gènere i el nombre.
  • quant, quanta, quants, quantes (de)
  • tant, tanta, tants, tantes (de)
  • molt, molta, molts, moltes (de)
  • poc, poca, pocs, poques (de)
  • bastant, bastants (de)
  • gaire, gaires (de)

Invariables: tenen una sola forma.

  • més (de)
  • menys (de)
  • prou (de)
  • força
  • massa
  • que
*Hi ha, a més, moltes locucions quantitatives d'ús habitual: una mica de, un munt de, una pila de, un grapat de, una fotimer de, una colla de, un seguit de, gens de, gens ni mica de...

*En frases interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de poc és gaire i no pas molt ni massa. Cal dir per tant No tinc gaire gana i no pas No tinc massa gana ni No tinc molta gana.





Els indefinits


Si els quantitatius expressaven quantitats, el indefinits, com el seu nom indica també, aporten un sentit d'indefinició al nom que acompanyen o substitueixen. Poden ser determinants, si acompanyen un nom, o pronoms, si el substitueixen.



DETERMINANT________________PRONOM


algun, alguna___________________algú, quelcom / alguna cosa

un, una...______________________un, una..., hom, un hom

altre, altra...____________________altre, altra..., altri

tal, tals________________________el tal, (i) el tal altre, en tal (i) en tal altre

qualsevol, qualsevulla_____________qualsevol

cert, certa...

cap ni un, ni un, ni una...__________cap, ningú, res, cap cosa

cada, cada un, cadascun...________cada u, cadascú

tot, tota..._______________________tot, tothom

ambdós________________________ambdós

mateix, mateixa..._________________el mateix, la mateixa...





Barbarismes i calcs típics que cal evitar en els indefinits

  • La forma "el(s) demés" és incorrecta. Cal dir "la resta" o "els altres".
  • La forma "varis", "vàries" és incorrecta com a determinant. Cal dir "alguns", "diversos", "diferents". (Els mots vari i vàaria són només adjectius).
  • La forma "algo" és incorrecta. Cal dir "alguna cosa" o "quelcom".
  • L'expressió "tot el món" és incorrecta com a indefinit. Cal dir "tothom".
  • L'expressió "tal i qual" és incorrecta. Cal dir "tal i tal".
  • L'expressió "fulano i mengano" és incorrecta. Cal dir "el tal i el tal altre" o "en tal i en tal altre".



Exercicis


1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

cada, seu, el mateix, una dosi, una part, una altra,
el doble, cada, el seu, un pèl, un bon raig, unes gotes


Addicte al risc


És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: ________ de feina, ________ de rigor professional, ________ d'intuïció i ________ de risc. ________ examen de passarel·la a què se sotmet ________ any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser ________ eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè ________ de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien ________ gust, per això aquest home ________ tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, ________ nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins ________ la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.


2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

  1. Els alumnes van dir que no en volien saber res/gens.
  2. Si els costos de personal són gaire/massa alts no podran tirar endavant l'empresa.
  3. Demaneu-los quant/quan tardaran a servir-nos-ho.
  4. Actualment ja no se'n demana tant/tan com abans.
  5. Aquest mes han arribat bastantes/bastants comandes a l'empresa.


3. Escriu en lletres les quantitats següents:

  • 21.345
  • 9.873
  • 33.764
  • 7.229
  • 16.788
  • 1/4 del total
  • 2/5 de la quantitat
  • La pàgina 121
  • La 7a edició
  • El papa Joan XVIII

Cap comentari: