16.3.10

Millorem la llengua

El verb. Formes regulars

El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.

Fomes personals i formes no personals

Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.

Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…

Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.

L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:

Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.

El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.

El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.

Els morfemes verbals

Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:

Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.

La conjugació verbal

En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.

Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)

infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats

Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)

Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)

Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)

Perífrasis verbals

D’obligació i probabilitat:

haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.

Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:

Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.


Exercici

Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:

Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)

Cap comentari: