31.5.10

Solucions als exercicis


1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

  1. No em vaig adonar del que havia fet fins que vaig ser fora.
  2. Si vols trobar-lo, afanya't a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
  3. En Pere s'assembla molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
  4. Aquesta deducció ens condueix a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
  5. Durant molt de temps s'ha dedicat a la natació dues o tres hores diàries.
  6. Si fa això, s'exposarà a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
  7. Creu-me: no barregis el vi amb gasosa, que no és bo.
  8. No m'atreveixo a fer-ho, sóc massa poruc.
  9. Estic interessat a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
  10. Ell sí que sabia de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica que es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection



3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

  1. Pensa en el que t'he dit. Ja hi pensaré.
  2. La fusta té molts nusos, però cal que l'eina els treballi amb agilitat.
  3. És allà, m'hi acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no en queda res.
  4. Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te n'ha de saber gens.
  5. És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'hi acostumarà!
  6. Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que te'n vas adonar de seguida?
  7. Que ella el volia besar i ell no s'hi va oposar? Doncs jo no me'n recordo gens, de tot això.
  8. Vés tu a esmorzar, que jo ja hi aniré quan pugui.
  9. I els teus fills? Tu en tens, oi?
  10. Ahir li ho vaig dir, però avui ja ho ha oblidat.

PENTECOSTA I MULTILINGÜISME


El passat dilluns, 24 de maig, va ser el dia de Pentecosta, una festa poc coneguda però que els cristians consideren la més important després del Nadal i la Pasqua i que enguany els nens d'Andorra han celebrat, com sabeu els qui teniu fills, amb una setmana de vacances escolars, talment una bestreta de les propvinents vancances d'estiu. Però sabeu d'on ve i què vol dir, això de la Pentecosta? Aquesta setmana us ho expliquem, atès que té una significació molt especial per a la diversitat lingüística.

L'origen d'aquesta celebració és la festa setmanal jueva anomenada Shavuot ("festa de les setmanes"), basada en antics cultes agraris relacionats amb la propera granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes, i que posteriorment fou adoptada i reconvertida per la litúrgia cristiana. La paraula Pentecosta prové de l'expressió grega pentekosté heméra, que vol dir "el cinquantè dia" i que va donar en llatí el terme pentecostés (literalment, "cinquantena"), ja que designa la festa que se celebra el cinquantè dia després de l'aparició de Déu al Sinaí, en la mitologia jueva, o de la resurrecció de Jesucrist o Pasqua, en la mitologia cristiana (per això s'anomena també Segona Pasqua o Pasqua Granada, i per això la data és movible com la de la Pasqua, ja que es determinen amb un càlcul lunar). Tots dos mites representen, a més, una aparició divina per lliurar un do al poble. Si en l'episodi jueu Déu s'apareix al poble d'Israel per donar-li les taules de la Llei (els famosos manaments), en la versió cristiana l'aportació divinal és ni més ni menys que el multilingüisme: el passatge, recollit als Fets dels Apòstols, el cinquè llibre del Nou Testament, narra la davallada de l'Esperit Sant «procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells» i que els conferiren la capacitat de parlar en diversos idiomes a fi de poder predicar en altres terres.


En identificar la poliglosia amb un do diví i amb un vehicle de propagació de la doctrina cristiana, el mite de les llengües de foc proposa i oficialitza (és "paraula de Déu"!) una valoració totalment positiva del plurilingüisme, radicalment oposada a la visió negativa i problemàtica que se'n tenia abans i que identificava la diversitat lingüística amb la incomunicació entre els pobles. Aquesta mentalitat lingüística reaccionària havia estat difosa també per un mite, no debades pertanyent al corpus textual de l'Antic Testament, que vertebra el pensament d'una societat molt més primitiva i conservadora. Es tracta del famós mite de la Torre de Babel, recollit al llibre del Gènesi, que presenta l'origen de les llengües com a conseqüència d'un càstig diví i com a causa d'una gran catàstrofe social i material.

I és que cada mite representa la visió del món de la civilització que l'ha engendrat. En literatura bíblica, el pas de l'Antic Testament al Nou Testament respresenta clarament una evolució profunda del pensament social, incloent aspectes tan vigents i sensibles com, en aquest cas, la diversitat lingüística. En certa forma, per tant, podem dir que la Pentecosta és també la festa del multilingüisme.

Celebrem-ho doncs amb uns exercicis lingüístics!




LÈXIC


Per commemmorar la Pentecosa, que com hem dit és un culte d'origen agrari, i ara que la primavera ha tornat a vestir de festa les ufanoses valls d'Andorra, us proposem unes pràctiques de vocabulari d'arbres, plantes i flors que us permetran engalanar d'olors i colors el vostre flamant català.

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

  1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > __________
  2. gessamí / clavell / amapola / lliri > __________
  3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > __________
  4. alcaparra / ordi / cactus / civada > __________
  5. orègan / menta / romaní / te > __________
  6. sàlvia / til·la / majorna / llaurer > __________
  7. poleo / aranja / alvocat / síndria > __________
  8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > __________

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col·lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

  1. alzina
  2. avellaner
  3. faig
  4. palmera
  5. pomera
  6. pi
  7. fava
  8. canya
  9. arròs
  10. castanyer

SUFIXOS:

  1. _____
  2. _____
  3. _____

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

espígol – roure – mandariner – camèlia – desmai – lilà – avellaner –
farigola – mimosa – cirerer – marialluïsa – pensament – pollancre –
magraner – poniol – orquídia – til·la – xiprer – regalèssia – prunera


Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

  1. Donar carabasses a algú vol dir:
    a) Donar-li un premi o un regal.
    b) Alimentar-lo amb menjar vegetarià.
    c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

  2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
    a) Tenir un caràcter molt alegre.
    b) Tenir un caràcter poc vigorós.
    c) Tenir moltes arrugues a la pell.

  3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
    a) Fer cara de sorpresa
    b) Fer cara de tristesa
    c) Fer cara d'enrabiada

  4. Partir peres vol dir:
    a) Destruir la collita
    b) Distribuir els beneficis
    c) Trencar la relació

  5. Fer cara de pomes agres vol dir:
    a) Tenir mal de panxa
    b) Expressar enuig o disconformitat
    c) Ser lleig de cara

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ



Tots els noms propis, de lloc o de persona, signifiquen (o algun dia van significar) alguna cosa. No us heu demanat mai què vol dir la paraula Andorra o d'on ve el nom del nostre país? La veritat és que l'origen d'aquest topònim és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent, com és lògic per la frondositat de les seues valls, la natura.

Qui ens sàpigui dir alguna de les etimologies que relacionen el mot Andorra amb els arbres o el bosc i ens en comenti breument la llengua d'origen i el significat s'endurà com a premi dos entrades per visitar qualsevol dels museus d'Andorra.

I qui ho prefereixi, pot gaudir il·limitadament del museu més impressionant i espectacular del país, que a més és gratuït i sempre és obert: el seu paisatge. Gaudiu-ne!

Cap comentari: