17.5.10

Solucions dels exercicis:



1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

  1. girafa
  2. vagi
  3. enginyer
  4. jutjat
  5. gibrell
  6. jardí
  7. mitja
  8. platges
  9. formatge
  10. projectar
  11. mongeta
  12. injecció
  13. targeta
  14. gimnàs
  15. viatge
  16. pijama
  17. jersei
  18. objecte
  19. mitjó
  20. assajar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

  1. xocolata
  2. reixa
  3. fregir
  4. corregir
  5. queixal
  6. juvenil
  7. germà
  8. afegir
  9. xàfec
  10. jeroglífic
  11. xinès
  12. ximplet
  13. faixa / fatxa
  14. passejar
  15. juliol
  16. jove
  17. gespa
  18. maduixa
  19. enveja
  20. boja / boxa

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellotges m'agraden com a treball d'orfebreria, com a objectes d'art. El mecanisme, enginyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de xemeneia i, sobretot, els encaixonats en aquests mobles alts i estrets que donen prestigi als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rellotges de butxaca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serveixen moltes persones d'ambdós sexes, Però jo no m'hi faig des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. Això no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és complex: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vigilen, m'empenyen, em presideixen, m'avisen que faig tard, que el treball se m'endarrereix, que el temps vola, que m'envelleixo.

Joan Oliver, Tros de paper



Verbs irregulars (II)


Fa un mes us vam parlar d'algunes irregularitats de la conjugació verbal relacionades amb l'ortografia i la fonètica. Aquesta setmana veurem les irregularitats pròpies del lexema o arrel del verb.


Un so velar al lexema

Si agafem l'infinitiu d'un verb i li traiem la terminació (-ar, -er/-re, -ir), el que ens queda és el lexema o arrel del verb.

En els verbs regulars totes les formes presenten el mateix lexema, i l'únic que canvia és la terminació: cant-ava, cant-aríem, cant-essin...

Els verbs de la segona i tercera conjugació que no fan la primera persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o, la fan afegint generalment al lexema d'infinitiu un so velar (representat amb les lletres c o g(u)): compren-c, vin-c.

Aquesta característica la trobem en els verbs
  1. que acaben en -èixer, -ndre, -ldre, -ler (excepte voler): conèixer, entendre, moldre, prevaler...
  2. que tenen un diftong al lexema: caure, beure...
  3. que presenten diverses irregularitats: estar, dir, dur, tenir i venir.


Els verbs acabats en -ndre tenen tres lexemes:

  1. Lexema velaritzat
    El trobem a la 1a persona singular del present d'indicatiu, al perfet d'indicatiua, al present i l'imperfet de subjuntiu, i a la 3a persona del singular i del plural i a la 1a del plural de l'imperatiu: venc, vengui, vengués, venguí...

  2. Lexema amb una -d eufònica (perquè soni millor)
    El trobem a l'infinitiu, al futur d'indicatiu i al condicional: vendre, vendré, vendria...

  3. Lexema pur (ven-)
    El trobem a la resta de temps: vens..., venia..., ven..., venent, venut.

I fan el participi en:

  1. -ès: après, atès...
  2. -st: compost, respost...
  3. -s, -às, -ut: fors, romàs, venut....

Els verbs acabats en -ldre i -ler tenen també tres lexemes:

  1. Lexema velaritzat: molc, molgui, molgués, molgui...
  2. Lexema eufònic: moldre, moldré, moldria...
  3. Lexema pur: mols, mol, molem..., molia..., molent.

I fan el participi en:

  1. -lt: absolt, dissolt...
  2. -ut: dolgut, calgut...

Els verbs acabats en -èixer (bàsicament conèixer i parèixer i els seus compostos) tenen dos lexemes:

  1. Lexema velaritzat: conec, conegui, conegués, coneguí, conegut...
  2. Lexema pur: coneixem, coneixia, coneixeré, coneixeria...

I fan el participi amb l'arrel velaritzada: conegut, aapregut, desaparegut...

*Cal no confondre aquests verbs amb els acabats en -éixer (néixer, renéixer, péixer, créixer i derivats), que no tenen la primera persona velaritzada i no segueixen l'esquema descrit (neixo, creixo...).



Un diftong al lexema

Els verbs que tenen un diftong al lexema (au-e, -eu, -iu-, -ou-) poden tenir irregularitats de tres classes. En totes tres aquesta u del diftong es modifica en el gerundi, que és el temps que ens dóna el lexema base.


VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -V-:

beure, deure, escriure, heure, moure, ploure, viure i els seus derivats.

Tenen tres classes de lexemes:

  1. Lexema amb -v- en lloc de -u-
    Present d'indicatiu: bevem, beveu
    Pretèrit imperfet d'indicatiu: bevia
    2a persona plural de l'imperatiu: beveu

  2. Lexema velaritzat:
    bec, begui, begués, beguí, begut.
    (Els mateixos temps que en els grups anteriors més el participi)

  3. Lexema pur:
    beu, beus, beuen, beure, beuré, beuria...
    (Resta de temps)


VERBS QUE PERDEN LA -U-:

cloure, coure, plaure, riure, raure i els seus derivats.

Segueixen el mateix esquema que el grup anterior:

  1. Lexema sense -u
    Present d'indicatiu: coem, coeu
    Pretèrit imperfet d'indicatiu: coïa
    2a persona plural de l'imperatiu: coeu

  2. Lexema velaritzat:
    coc, cogui, cogués, coguí, cogut (o cuit)

  3. Lexema pur:
    cou, cous, couen, coure, couré, couria...

I a més tenen un participi també irregular:

clos, cogut (provocat coïssor) / cuit (fet al foc), plagut, rigut.


VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -I-:

caure, creure, jeure, seure, treure, veure i els seus derivats.

Tenen també els tres lexemes anteriors però a més tenen les següents particularitats:

  • Accentuen la e (oberta) del lexema de l'imperfet d'indicatiu: rèiem, quèiem, crèixem...
  • Perden la u del diftong en el gerundi i hi afegeixen una i (excepcte en el diftong -iu-, que ja la inclou) per evitar l'hiat: caient, creixent, rient...
  • Tenen el participi també irregular: caigut, cregut, jagut, segut, tret, vist.


Podeu consultar en línia la conjugació de qualsevol verb català a http://www.enciclopedia.cat/.

Introduïu-hi l'infinitiu del verb, premeu el botó Diccionari i després feu clic a conjugació.

Si no disposeu de connexió a la xarxa, per pocs diners podeu fer-vos amb un conjugador verbal de butxaca. El més conegut és Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera (Ed. Claret).

Properament us oferirem una bibliografia de materials de consulta que us poden resultar útils en el vostre aprenentatge o a l'hora de redactar un escrit.


EXERCICIS

1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

___ (SER) millor que m'________ (OBLIDAR) de la Magda, o com es ________ (DIR) aquella noia. Quan no em ________ (SENTIR) bé, em ________ (REFUGIAR) a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no ________ (DONAR) la felicitat, però ___ (FER) oblidar la tristesa.

________ (ACABAR-SE) el mes d'abril. No ________ (SORTIR) de viatge per Pasqua perquè no ________ (TENIR) gaires diners. ______ (VOLER) aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià



2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

  1. Beuen aigua
  2. Mou el cotxe d'aquí
  3. Seu a terra
  4. Treia el llapis de la cartera
  5. Reien discretament
  6. Es creu que tot el que li diuen
  7. Escrivia amb ploma
  8. Cou el tall a la planxa
  9. Diuen que sí
  10. Encenen foc


3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

  1. Veure
  2. Somriure
  3. Saber
  4. Treure
  5. Asseure
  6. Posseir
  7. Creure
  8. Absoldre
  9. Consentir
  10. Ocórrer

Cap comentari: