15.6.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

1. Completa les sèries següents:
alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem
començar començo comença comencem
caçar caço caça cacem
llençar llenço llença llencem
escurçar escurço escurça escurcem
amenaçar amenaço amenaça amenacem
avançar avanço avança avancem

2. s/ss/c/ç
lliçó encert raça traça
estació bossa classe atroç
cançó balanç consell dansa
pesa ocell tossut policia
feliç pansa persona funció



Els adverbis

Els adverbis són mots que poden fer la funció de complements circumstancials d’un verb o d’una oració:

Vine aquí, aviat, corrents...

De vegades, en lloc d’un adverbi parlem d’una locució adverbial, perquè no és una sola paraula, sinó tota una expressió (o locució) la que fa la funció de l’adverbi:

Vine a la vora, d’hora, de dret...


Adverbis i locucions adverbials de lloc

Aquí, allà, allí, ací, ençà, enllà, pertot, pertot arreu, arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre, amunt, davall, sota, dessota, avall, enlaire...

Al voltant, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, de part de, al capdamunt, dalt de tot, cap a, de dalt, al capdavall, pels volts, a l’entorn, als afores...

Observacions

1. Podem formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d’aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de), etc.

2. Cal no confondre les parelles:

pertot (adv) / per tot (prep + indef):
Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)
M’agrada la casa per tot: pel lloc, pels diners...

enlloc (adv) / en lloc (en comptes):
No l’he vist enlloc (a cap lloc)
En lloc del Lluís, vindrà l’Anna (en comptes de)

Enlaire (adv) / en l’aire (prep + SN):
No me la tireu enlaire, la pilota (amunt)
Quan va ser en l’aire, va agafar por (volant, dalt del cel)


Adverbis i locucions adverbials de temps

ara, llavors o aleshores, sempre o tothora, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany...

de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat...

Observacions

1. Cal no confondre quan / quant (quantitat). Ni els grups aleshores (adv) / a les hores (prep + SN)

2. Llavors i aleshores són sinònims. El primer mot té variants col•loquials (llavòrens, allavores...) que no utilitzem en la llengua escrita.

3. Les locucions que designen parts del dia s’expressen per mitjà de la preposició a i la part corresponent del dia: al matí, a la tarda, a la nit...


Adverbis i locucions adverbials de manera

Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, exprés, lentament, fortament, comunament... (Podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.)
A bell ull, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, a dreta llei, a les fosques, de franc, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, de dret, a poc a poc, d’amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú, fins i tot...

Observacions
1. La llengua oral ha format, per encreuament de sols i solament, la forma solsament, que cal evitar.
2. Bé / ben, i malament / mal s’alternen segons on col•loquem l’adverbi:

Ho ha escrit bé / malament.

És un llibre ben / mal escrit.
3. No tots els adverbis en –ment són de manera. També poden ser de temps (immediatament, actualment...), de lloc (externament, localment...), de quantitat (totalment, aproximadament...), d’afirmació (evidentment, certament...), etc. Quan coincideixen dos adverbis en –ment després d’un verb, no suprimim mai la terminació del primer, sinó que les conservem totes dos o suprimim la del segon:
Van marxar ràpidament i decidida(ment).


Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)

Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys...
Una mica, un poc, un xic, tant més / menys, pel cap alt / baix, ben bé, si més no, d’allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, a més (a més)...

Observacions
1. Cal distingir entre gens (adv) i res (pronom):
No m’ha dit res (cap cosa).

2. Tant / tan
S’escriu tant davant o darrere de verb i nom, i tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial. (Tant correspon en castellà a tanto i tan a tan.)


Altres adverbis

Hi ha adverbis que són de dubte, afirmació, negació... que afecten la modalitat de la frase en conjunt, i ens indiquen l’actitud del parlant respecte al que diu: afortunadament, malauradament...


Exercicis
1. Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: en lloc, enlloc, baix, sota, quan, quant.

Enguany em compraré una gavardina ________ d’un abric.
__________ d’estar rondinant podries fer alguna cosa de profit!
No hi ha ningú _________.
Els veïns de _________ són molt cridaners.
Les coixineres velles són __________ les noves.
M’agrada sortir a fer un volt __________ fa sol.
__________ arribi el moment ja me’n preocuparé.
__________ costa tot això?

2.  Omple els espais buits amb les partícules gramaticals següents: tan, tant

Aquest llibre és ___________ gran que no el puc posar al prestatge.
Tinc ____________ fred que no sé què posar-me.
M’agrada ________ que m’ho compraré.
_________ aviat com pugui, t’ho faré arribar.
No mengis __________ pebrot, que després tens mal d’estómac.
Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n.
Feia _________ fred que ningú no es movia de l’estufa.
Aquell país no és _______ fred com aquest.
En veure que l’esbroncaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar.
No em posis ______ gelat per postres.
Quan pintis el cel no hi posis ______ blau.
El cel no és ________ blau com tu el pintes.