Solucions dels exercicis:
1- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes segons convingui
Aquestes afores, aquest front, aquestes anàlisis, aquest pebre, aquesta calor, aquests costums, aquest dubte, aquestes postres.

2- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes en els espais buits segons convingui:
1- Menja't aquestes restes de pastís.
2- De què és aquesta olor?
3- Aquesta aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto aquest lleixiu.
5- D'on has tret aquest pebre?
6- Aquests costums han canviat molt.
7- T'han agradat aquestes postres?
8- Aquest senyal de trànsit no sé què vol dir.

3- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i els seus alumnes.
2- Busca aquestes paraules i el seu/llur significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb el seu autor.
4- Els polítics i les seves/llurs promeses.
5- Les noies van anar al ball; els seus/llurs vestits eren de seda.


Oracions coordinades i subordinades

Dues o més oracions poden estar unides de diferents maneres:

a- Per coordinació: en un pla d'igualtat sense que cap de les dues depengui de l'altra.

b- Per subordinació: en què una de les dues depèn de l'altra, s'hi subordina.

Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinació són aquelles formades per la unió de dues o més oracions simples, amb independència sintàctica entre elles, mitjançant un element gramatical d'enllaç anomenat conjunció.
L'element de coordinació més general és la conjunció I, que de vegades pot ser substituïda per una coma, un punt.
Acaba´t la llet, suca-hi més galetes.
En aquests casos, la relació entre les dues oracions s'anomena de juxtaposició.

Tipus d'oracions coordinades

Oracions copulatives:
Indiquen la unió entre dues frases coordinades.
Canta i balla

Oracions disjuntives:
Expressen una opció entre els termes que enllacen i els significats de les oracions s'exclouen.
Véns o et quedes?

Oracions distributives:
Indiquen alternativa entre dues oracions.
Ni fa ni deixa fer.

Oracions il·latives o consecutives:
Indiquen una conseqüència, una deducció, allò que s'infereix del que hem dit en la frase anterior.
Vaig anar-hi al febrer, al març i a l'abril; hi he estat, doncs, tres vegades.

Oracions adversatives:
Indiquen o expressen restricció o oposició.
Va dir que hi aniria, però no hi va anar.

Oracions continuatives:
Indiquen o expressen continuïtat entre dues oracions.
Treballa i encara té temps per a estudiar.


Les oracions subordinades


Una frase subordinada exigeix la presència d'una oració principal de la qual depèn el seu significat.
Necessito que m'escoltis.

Una oració subordinada és un element inserit dins d'una oració més general (dita principal), en què fa una funció corresponent a:
Subjecte: Arribar el primer té el seu mèrit.
Complement directe: Ja sap que ha de venir.
Complement indirecte: Dóna-ho a qui vulguis.
Complement preposicional: Acostuma'l que mengi regularment.
Complement circumstancial: Quan la Núria va sentir el timbre, va anar a obrir.


Exercicis:

1- Subratlleu les oracions subordinades següents:

1- El senyor que no tenia cabells portava barret.
2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell.
3- Compra-ho on facin descompte.
4- No em convenç la solució que heu adoptat.
5- Us demano que no feu soroll.
6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal.
7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.


2- Transformeu les frases següents en oracions coordinades.

1- Jo corria; ell saltava.
2- No m'ha escrit. No m'ha telefonat.
3- No ho faràs tu; ho faré jo.
4- No t'agrada? Vés-te'n.
5- No vingueu: fa molt fred.
6- No jugo més: estic cansat.
7- Tenia set. Va beure una orxata.