17.2.10

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre Carnestoltes

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:

• Ser un carnestoltes: B
• a) Ser un embriac
• b) Ser poc seriós
• c) Ser vegetarià
• Anar fet un carnestoltes: C
• a) Anar brut i despentinat
• b) Anar mal alimentat
• c) Anar mal vestit
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes: B
• a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
• b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
• c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes: A
• a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
• b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
• c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Sopa de lletres:
monja, bruixa, pres, superheroi, pirata, prostituta, infermera, princesa, pallasso i dimoni



Solució de la pregunta del mes

El relat mític a què ens referíem és la llegenda d'Isis i Osiris, en la qual Isis, deessa de la fecunditat, recupera, recompon i ressuscita el cos del seu germà Osiris, déu del blat, que havia estat assassinat, esquarterat i escampat pel Nil per llur germà Seth, déu de la violència i el desordre. Després de ressuscitar, Osiris esdevé el déu de la resurrecció i roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts.
El Ricard Torres ha estat el primer de contestar correctament i ha guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.



Ortografia: P/B, T/D, C/G en posició final

Quan estan en posició final de síl·laba, les parelles p/b, t/d , c/g sonen igual: p i b sonen [p], t i d sonen [t] i c i g sonen [k]. Per resoldre possibles dubtes ortogràfics, cal tenir en compte les normes següents:

1. Si una paraula acaba en vocal tònica, s’hi escriu p, t, c: sap, llop, cap, abric...

Excepcions: adob, club, tub, cub; els mots femenins acabats en –itud: quietud, solitud, actitud...; fred, sud, David, Alfred...; pedagog, demagog, zig-zag, mag...

2. Si acaba en vocal àtona o en consonant, ens hem de fixar en algun derivat per escriure p, b; t, d, o c, g: destorb – destorbar, sord – sordesa, llarg - allargar, esquerp – esquerpa, sort – sortós, clàssic – clàssica...

Excepcions: la 1a persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc: tinc, vinc, venc, entenc...; les paraules mànec, espàrrec, préssec, ànec, càrrec, rònec, fàstic...

3. Per saber quina lletra s’escriu a final de síl·laba a l’interior d’un mot, cal recordar els conjunts de grafies següents:

ab- absolut, abdomen... (excepció: apte)
ob- objecte, obtenir... (excepció: optar, òptim, opció, òptic...)
sub- submarí, subjecte...
cap- capdamunt, capçal... (excepcions: cabdal, cabdell, cabdill...)
-pt- captar, escriptor... (excepcions: dubte, sobte, dissabte...)
-tl- atles, atleta...
-tm- atmosfera, ritme...

Recordeu que:

– Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant, mirant, fent, tement, dormint, sortint...
– S’escriuen sense –t col·legi, api, premi, corregir, geni.
– Gran s’escriu sense –d, malgrat grandesa, engrandir...
– Quan indica temps i quant indica quantitat.
– Tan acompanya adjectius i adverbis i es correspon amb el castellà tan, i tant acompanya verbs i noms i es correspon amb el castellà tanto.


Exercicis

1. Completeu amb p o b les paraules següents:

clu...
ca...
xo...
equi...
àra...
pro...
ado...
tu...
ra...
sa...
gru...
esclo...
bisíl·la...
dra...
mio...
na...
estre...
ca...
re...

2. Completeu amb b, p, t, d, c, g:

pare...
po...
llar...
fo...
fàsti...
su...
èxi...
pedago...
gro...
ga...
ta...

ver...
estri...
càsti...
abri...
ver...
lle...
fre...
encàrre...
ràpi...
llo...