1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?
2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:
- Els alumnes van dir que no en volien saber res.
- Si els costos de personal són gaire alts no podran tirar endavant l'empresa.
- Demaneu-los quant tardaran a servir-nos-ho.
- Actualment ja no se'n demana tant com abans.
- Aquest mes han arribat bastants comandes a l'empresa.
3. Escriu en lletres les quantitats següents:
- 21.345 = vint-i-un mil tres-cents quaranta-cinc
- 9.873 = nou mil vuit-cents setanta-tres
- 33.764 = trenta-tres mil set-cents seixanta-quatre
- 7.229 = set mil dos-cents vint-i-nou
- 16.788 = setze mil set-cents vuitanta-vuit
- 1/4 del total = un quart del total
- 2/5 de la quantitat = dos cinquens de la quantitat / dos cinquenes parts de la quantitat
- La pàgina 121 = La pàgina cent vint-i-u
- La 7a edició = La setena edició
- El papa Joan XVIII = El papa Joan vint-i-tres
L'oració simple
El subjecte
És la persona o cosa de la qual diem quelcom en la resta de l'oració.
Sempre concorda en nombre amb el verb.
Ex: __ El calendari és damunt la taula.
_____ Els calendaris són damunt la taula.
Els elements que poden exercir la funció de subjecte són:
- Un sintagma nominal (SN).
Ex: El tren de mitjanit és a punt d'arribar - Un pronom tònic.
Ex: Nosaltres som dels Països Catalans. - Un infinitiu.
Ex: Fumar perjudica greument la salut. - Una oració completa.
Ex: Que us hagin convençut a vosaltres no vol dir que ens puguin convèncer a nosaltres.
*Hi pot haver oracions sense subjecte quan el verb és impersonal:
- De manera natural (quan enunciem fenomens meteorològics).
Ex: Aquest matí ha plogut / Demà nevarà. - Gramatical (el verb va sempre en 3a persona).
Exs: Fa calor. / Hi ha cinc noies. / És d'hora. - Per un ús impersonal del verb.
Exs: Truquen. / T'han enredat. / Diuen que és un llibre interessant.
(En aquests casos es tracta d'indiferència, ignorància o ocultació del subjecte).
El predicat
En el sintagma verbal o predicat diem quelcom del subjecte de l'oració.
Com el seu nom indica, està format pel verb i els seus complements.
El verb és el nucli d'aquest grup, i també de tota l'oració.
Els complements del verb poden ser de diversos tipus segons el tipus de verb (que determina el tipus de predicat):
VERBS DE PREDICAT NOMINAL
Els verbs copulatius o de predicat nominal o atribuit són ser, estar i semblar.
A part de l'atribut poden portar altres complements però és caracteritzen perquè fan de nexe entre el subjecte i aquest atribut, que pot concordar amb el subjecte:
El Ramon és metge.
La Laura està malalta.
Els nois semblen més baixos.
VERBS DE PREDICAT VERBAL
La majoria de verbs són de predicat verbal, i com a tals tenen un pes molt important a l'oració. Sovint expressen ells sols tot el predicat:
El sol surt.
L'aigua bull.
Els verbs de predicat verbal poden ser:
Verbs transitius: necessiten forçosament un complement directe per poder tenir sentit.
La Maria porta ulleres (no podem dir només La Maria porta).
El Joan cull maduixes (no podem dir només El Joan cull).
Verbs intransitius: poden portar o no complement directe, però no el necessiten forçosament.
El seu germà viu a l'estranger.
La tieta s'ha mort.
Ja arriba el tren.
Demà vindré a casa teva.
L'ordre dels elements
L'ORDRE LÒGIC
En català les oracions amb verb transitiu tenen un ordre lògic o natural que és el següent:
COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS + SUBJECTE + VERB + CD (+ C. PRED.) + CI + (C. PREP.) + CC DE LLOC
Exemples:
Des de bon matí la ciutat ha anat recuperant la calma.
Després de la ventada el dia s'ha deixondit fred i sense cap núvol.
Les autoritats ja han ocupat els seus llocs en els primers bancs endomassats.
(Extrets de l'obra Dins el darrer blau de Carme Riera)
L'ORDRE PSICOLÒGIC
Sovint, però, tendim inconscientment a alterar la lògica d'aquest ordre natural de l'oració situant al principi de tot els elements que volem destacar o emfasitzar. El resultat d'aquest procés és el que anomenem ordre psicològic.
Exemples:
A la Casa Fosca ningú no l'espera.
A mà dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, es fonien els darrers perfils de la costa.
(Extrets també de Dins el darrer blau de Carme Riera)
ELS INCISOS
Sovint, també, volem complementar un mot o un sintagma afegint-hi una explicació en forma de complement o fins i tot d'oració. Aquests afegit s'anomena incís i, com a regla general, va entre comes i a prop del sintagma o mot que complementa.
La senyora, per molt rica que fos, estava sempre sola.
Barcelona, la capital dels Països Catalans, és una de les ciutats més importants de l'àrea mediterrània.
El Felip, que és un pesat, m'ha demanat que et vingui a veure.
El català, que és una llengua romànica, és fàcil d'aprendre si saps portuguès, castellà o francès.
EXERCICIS
1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:
Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.
Avui, 16-3-1995
2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:
- Guanya per 2-0 el Barça, davant l'Atlètic de Madrid.
- A qualsevol centre es poden lliurar les sol·licituds.
- A l'Hospital de Maó, dos morts causa una fallada en el sistema d'oxigen.
- Dijous passat, a l'Hotel de les Arts, amb motiu de la presentació del cotxe de l'any, es va celebrar un còctel.
- Havien anat a sopar, en Pere i l'Albert, a casa dels avis.
.
3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:
És a dir, existia, entre les dues ales combatives, una Catalunya moderada, predominantment conservadora. Els seus medis dirigents, i en particular el patronat tèxtil (bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", que vol dir "mercat espanyol"!), no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, al capdavall la més "legítima". Cànovas, "conservador liberal", els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, però, quan esdevé, com esdevindrà, "doctrinalment proteccionista".
Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada