Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem un bon Nadal i un feliç any 2010!

La pregunta del mes:

Com es diuen els rens del pare noel en català? (mínim 3 noms)

Podeu enviar les respostes a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

Coneixerem el/la guanyador/a després de Reis.

Solucions dels exercicis:

A- Les oracions subordinades estan en cursiva. 1- El senyor que no tenia cabells portava barret. 2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell. 3- Compra-ho on facin descompte. 4- No em convenç la solució que heu adoptat. 5- Us demano que no feu soroll. 6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal. 7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.

B- Diverses respostes són possibles. A tall d'exemple: 1- Jo corria i ell saltava. 2- Ni m'ha escrit ni m'ha telefonat. 3- No ho faràs tu, sinó que ho faré jo. 4- No t'agrada? Doncs vés-te'n. 5- No vingueu que fa molt fred. 6- No jugo més perquè estic cansat. 7- Tenia set i va beure una orxata.

Lèxic de Nadal:

Aquestes són algunes de les paraules que fem servir durant les festes de Nadal:

La Nadala: cançó nadalenca

Els polvorons: Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo.

La garlanda: Cadena de flors de fullatge trenat que s'utilitza com a adorn.

El grèvol: arbust petit.

El tortell de reis: Pastís de pasta fullada o d'una altra massa, en forma d'anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d'àngel, etc

El serrellet: Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

Les neules: full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, de forma cargolada, que es menja per les festes de Nadal.

Les frases fetes:

Les frases fetes són expressions que tots els parlants d'una mateixa llengua coneixen i que solen ser molt expressives perquè tenen normalment un to irònic, són originals i molt sovint bastant més gràfiques que l'expressió habitual.

Exercicis

Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra. =====Exemple: De Nadal a Carnestoltes, Set setmanes desimboltes

1- Cada cosa a son temps, =========== res no val.
2- Nadal en dimarts, =============== cada ovella al seu corral.
3- Per Nadal, ==================== les festes a grapats.
4- Per Nadal, qui res no estrena, ======= i a Nadal neules.
5- Nadal amb gelada,=============== tota roba cal.
6- Si Nadal fa estiu, ================duu bona anyada.
7- Nadal nevat, ===================un pas de pardal.
8- A Nadal, ===================== Pasqua prop del caliu.
9- Amoretes de gener, ============ =Estiu regalat.
10- Per Nadal, =================== per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

2- Omple els buits d'aquesta Nadala amb les lletres que falten:

El trineu

Per damunt la neu, lleu _ er dalt d'un trineu,

pels camps corro rabent, alegre i so _ ient,

fent dringar els casca _ ells, com argentins joiells,

res bo no trobareu com viat _ ar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,anar en trineu

és divertit tan_ de dia com de nit!

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,

i en la nit d'aq _ est Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llev_ t del nostre cor,

per això tots _ unts cantem la cançó del trineu,

i voli la i _ usió amb aquesta cançó

i així de molt bon grat s'af _ rmi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...

Trobareu les solucions després de Reis.

Bones Festes!

Solucions dels exercicis:
1- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes segons convingui
Aquestes afores, aquest front, aquestes anàlisis, aquest pebre, aquesta calor, aquests costums, aquest dubte, aquestes postres.

2- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes en els espais buits segons convingui:
1- Menja't aquestes restes de pastís.
2- De què és aquesta olor?
3- Aquesta aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto aquest lleixiu.
5- D'on has tret aquest pebre?
6- Aquests costums han canviat molt.
7- T'han agradat aquestes postres?
8- Aquest senyal de trànsit no sé què vol dir.

3- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i els seus alumnes.
2- Busca aquestes paraules i el seu/llur significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb el seu autor.
4- Els polítics i les seves/llurs promeses.
5- Les noies van anar al ball; els seus/llurs vestits eren de seda.


Oracions coordinades i subordinades

Dues o més oracions poden estar unides de diferents maneres:

a- Per coordinació: en un pla d'igualtat sense que cap de les dues depengui de l'altra.

b- Per subordinació: en què una de les dues depèn de l'altra, s'hi subordina.

Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinació són aquelles formades per la unió de dues o més oracions simples, amb independència sintàctica entre elles, mitjançant un element gramatical d'enllaç anomenat conjunció.
L'element de coordinació més general és la conjunció I, que de vegades pot ser substituïda per una coma, un punt.
Acaba´t la llet, suca-hi més galetes.
En aquests casos, la relació entre les dues oracions s'anomena de juxtaposició.

Tipus d'oracions coordinades

Oracions copulatives:
Indiquen la unió entre dues frases coordinades.
Canta i balla

Oracions disjuntives:
Expressen una opció entre els termes que enllacen i els significats de les oracions s'exclouen.
Véns o et quedes?

Oracions distributives:
Indiquen alternativa entre dues oracions.
Ni fa ni deixa fer.

Oracions il·latives o consecutives:
Indiquen una conseqüència, una deducció, allò que s'infereix del que hem dit en la frase anterior.
Vaig anar-hi al febrer, al març i a l'abril; hi he estat, doncs, tres vegades.

Oracions adversatives:
Indiquen o expressen restricció o oposició.
Va dir que hi aniria, però no hi va anar.

Oracions continuatives:
Indiquen o expressen continuïtat entre dues oracions.
Treballa i encara té temps per a estudiar.


Les oracions subordinades


Una frase subordinada exigeix la presència d'una oració principal de la qual depèn el seu significat.
Necessito que m'escoltis.

Una oració subordinada és un element inserit dins d'una oració més general (dita principal), en què fa una funció corresponent a:
Subjecte: Arribar el primer té el seu mèrit.
Complement directe: Ja sap que ha de venir.
Complement indirecte: Dóna-ho a qui vulguis.
Complement preposicional: Acostuma'l que mengi regularment.
Complement circumstancial: Quan la Núria va sentir el timbre, va anar a obrir.


Exercicis:

1- Subratlleu les oracions subordinades següents:

1- El senyor que no tenia cabells portava barret.
2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell.
3- Compra-ho on facin descompte.
4- No em convenç la solució que heu adoptat.
5- Us demano que no feu soroll.
6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal.
7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.


2- Transformeu les frases següents en oracions coordinades.

1- Jo corria; ell saltava.
2- No m'ha escrit. No m'ha telefonat.
3- No ho faràs tu; ho faré jo.
4- No t'agrada? Vés-te'n.
5- No vingueu: fa molt fred.
6- No jugo més: estic cansat.
7- Tenia set. Va beure una orxata.

Solucions dels exercicis


Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tothom, herba, coet, alcohol, ermita, haver, hipòtesi, unitat, ombra, humanitat.

Completa amb B/V
Teva, poble, arbre, govern, envà, saviesa, treballador, saber, automòbil, gravació.

Completa amb MB / NV
Conveni, envernissar, convidar, invent, embolicar, embafar, enfeinat, embellir, embenar, embalar.




Els demostratius

Són els determinants que marquen la distància física (en l'espai) o temporal (en el temps) entre algú/alguna cosa i el nom que determinen:

Aquest llibre (a la vora del qui parla o del qui escolta)
Aquella cadira (lluny)

Presenten les formes següents: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles, això, allò.


Els possessius

Són els determinants que serveixen per indicar la possessió o propietat, pertinença, parentiu, etc., d'algú o d'alguna cosa respecte del nom que determinen:

La teva germana té una casa molt gran.

Els possessius estan relacionats amb les diferents persones gramaticals:
El meu, la meva, els meus, les meves (primera persona)
El teu, la teva, els teus, les teves (segona persona)...

Els possessius, com els demostratius, poden actuar com a pronoms, substituint un nom:
Aquesta és la més divertida!
Porta'm el teu, si us plau!

Llur i llurs són formes cultes. Signifiquen sempre d'ells/d'elles i són equivalents a seu, seva... només quan es refereixen a un posseïdor plural:

Els pares de l'Anna han comprat una casa nova.
Els seus pares han comprat una casa nova (no podem utilitzar el possessiu llur)

Quan els van veure, tots els seus/llurs amics van tenir una gran alegria (podem utilitzar els seus o llurs).



Exercicis



1- Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:


1- _________ afores

2- _________ front

3- _________ anàlisis

4- _________ pebre

5- _________ calor

6- _________ costums

7- _________ dubte

8- _________ postres


1. Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:

1- Menja't _______________ restes de pastís.
2- De què és _____________ olor?
3- ______________ aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto _____________ lleixiu.
5- D'on has tret_____________ pebre?
6- _____________ costums han canviat molt.
7- T'han agradat ______________ postres?
8-_________________ senyal de trànsit no sé què vol dir.

2- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i _____________ (els seus/llurs) alumnes.
2- Busca aquestes paraules i ___________ (el seu/llur) significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb _____________ (el seu/llur) autor.
4- Els polítics i __________ (les seves/llurs) promeses.

5- Les noies van anar al ball; ___________ (els seus/llurs) vestits eren de seda.

Solucions dels exercicis: L’article


1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
la intel·ligència, la iaia, l’urna, l’ull, l’ungla, la hisenda, l’ídol, la higiene, la Irene, l’ús, la unió, la italiana, la anormalitat, la humitat, la instal·lació, la essa, l’hivern, l’única, la ira, la injecció, la història, la Isabel, la idea, la asimetria, l’interès, la instància, la infermera, l’illa, l’ostatge, la erra.

2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat a l’Enric. Vivia al dia. Ha nascut a la una en punt. No hi entrava la llum del sol. El psicòleg va estudiar les reaccions de la italiana. Ara arriba el secretari de l’institut. Et vaig veure passejant pel camí. Es va casar pel civil; però el seu germà per l’església. Et canvio aquest per l'altre.


La lletra H


La lletra H es conserva per raons etimològiques i, per tant, en la majoria de les paraules coincideix amb les altres llengües romàniques.
Duen H: herba, haver, home...
No duen H: abans, avaluació...
En català aquesta lletra no es pronuncia, tret d'alguns casos d'onomatopeies i de mots manllevats d'altres llengües:
Ehem, ha ha...
Cal recordar, doncs, les paraules que discrepen respecte a les altres llengües:
Amb H: Ham, harmonia, hivern, ahir...
Sense H: avui, orxata...


La B/V

En la majoria de parlars catalans les lletres B (be alta) i V (be baixa) tenen el mateix so.
Per això convé recordar les normes ortogràfiques següents:
S'escriu B:
a- Davant de L i R: moble, problema, arbre...
b- Quan alterna amb una P en la mateixa família de paraules:
Sap: saber, sabia...
Rep: rebre, rebia...
c-Darrere de M: embenar, ambiciós...
Exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvir

S'escriu V:
a- Darrere de N: canvi, envà, conveni...
b- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació:
-ava, aves, ava...
c- Quan alterna amb una U en la mateixa família de paraules:
Viure: vivia, vivint...
Neu: nevar, nevada...


Exercicis:

1- Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tot_om, __erba, co_et, alco_ol, __ermita, __aver, __ipòtesi, __unitat, __ombra, __umanitat.

2- Completa amb B/V les paraules següents:
Te__a, po__le, ar__re, go__ern, en__à, sa__iesa, tre__allador, sa__er, automò__il, gra__ació.

3- Completa les paraules següents amb MB o NV:
Co__eni, e__ernissar, co__idar, i__ent, e__olicar, e__afar, e__feinat, e__ellir, e__enar, e__alar.

Millorem la llengua

L’article

L’article és la marca de gènere i nombre d’aquells noms que no presenten una alternança marcada en la terminació:
la sal / el saler (indica el gènere) el tipus / els tipus (indica el nombre)

1. Formes de l’article

SINGULAR PLURAL

MASCULÍ el / l’ els


FEMENÍ la / l’ les


La forma l’ (article apostrofat) s’utilitza davant de noms o adjectius començats per vocal o h: l’ocell, l’àngel, l’aigua, l’herba…
Excepcions:
· La davant de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la igualtat, la història, la humitat…
· No s’apostrofen davant de hac aspirada: el hobby, el hall…
· Davant de i consonant: el iogurt, la iaia…
· Davant del nom de lletres: la ema, la essa…
· La davant de certs noms per evitar confusions o per tradició: la ira, la una (quan indica l’hora)
· La davant de mots que comencen amb prefix –a amb valor negatiu: la anormalitat, la asimetria…

2. Article personal

Davant de noms de persona (noms, cognoms, malnoms…) usem els articles:
el, en per al masculí el Pere, en Josep la (na) per al femení la Mireia l’, n’ davant de vocal l’Àngel, l’Eva però la Isabel

3. Les contraccions

Els articles el i els, en trobar-se amb una de les preposicions A, DE, PER, es contreuen en unes formes úniques:

EL ELS A al als DE del dels PER pel pels
Agafa’t al meu braç / No et separis dels altres / Fes-ho pel teu interès
En català també es contreuen les formes CA+EL/EN per indicar a “casa de”: Viuen a cal Marcel, Vaig a cal metge…
Les contraccions en singular es desfan quan la paraula següent comença per vocal: Agafa’t a l’arbre, Vaig a ca l’Enric, Fes-ho per l’avi…
4. “Lo” neutre, forma incorrecta
En català estàndard no s’admet la forma de l’article lo. Com a forma masculina, és admès en la variant col·loquial del català nord-occidental o lleidatà: lo xiquet, lo vidre…

Exercicis

1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
intel·ligència iaia urna ull ungla hisenda ídol higiene Irene ús unió italiana anormalitat humitat instal·lació essa hivern única ira injecció història Isabel idea asimetria interès instància infermera illa ostatge erra

2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat ______ Enric. Vivia _______ dia. Ha nascut _____ una en punt. No hi entrava la llum ______ sol. El psicòleg va estudiar les reaccions _____ italiana. Ara arriba el secretari ______ institut. Et vaig veure passejant _____ camí. Es va casar _____ civil; però el seu germà _____ església. Et canvio aquest ______ altre.

Millorem la llengua

Ja tenim guanyadora del concurs Millorem la llengua! És la Brigitte Brouillet, que ha contestat correctament les dues preguntes.

Felicitats, Brigitte! Tens dues invitacions per anar a vistitar el Museu del Perfum.



Solucions dels exercicis: Les vocals o/u

1. Escriu el plural de les paraules següents:

pisos cacaus
comerços discs/discos
mossos cascs/cascos

2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:

trobar troba trobava trobarà trobi
poder pot podia podrà pugui
tornar torna tornava tornarà torni
sortir surt sortia sortirà surti
tocar toca tocava tocarà toqui

3. Omple els buits amb o/u:

capítol polir vidu
cobrir sofrir sufocar
escopir brúixola cacau
complir avorrir-se tramuntana
embotit subornar cartolina


L’avís

Els avisos són escrits breus que es col·loquen en un espai públic per transmetre una informació puntual.
1. Estructura
Paraula destacada paraula avís (o una altra de similar: atenció, …) destacada tipogràficament per cridar l’atenció dels lectors (és opcional)
Cos informació que es vol donar
Emissor identificació de qui escriu l’avís (és opcional)
Datació localitat i data (és opcional)

2. Recomanacions
Cal que la informació es disposi de manera ordenada perquè es pugui entendre fàcilment, i que sigui clara i precisa.
El llenguatge serà més o menys formal segons el col·lectiu a qui s’adreci.
Tractaments personals:
- emissor: NOSALTRES (convoquem, comuniquem…) o formes impersonals (es convoca, es comunica…)
- receptor: VOSALTRES o VÓS (lamentem informar-vos, us comuniquem…) o formes impersonals (els interessats han de presentar-se…)

3. Models d’avís


AVÍS

Lamentem haver d’informar-vos que la reunió de veïns que s’havia de fer avui dia 3 de novembre s’ha d’ajornar fins demà per indisposicó del president.





VACANCES

Aquest establiment estarà tancat des del dia 1 fins al 21 d’agost per vacances del personal. La farmàcia més propera és al carrer Major, 10.

Gràcies.


Exercicis
1. Redacteu aquests avisos i ens els envieu perquè us els corregim.

a. Ets la presidenta de l’escala. Redacta un avís per als veïns advertint-los que hi haurà un tall del subministrament elèctric, per la qual cosa els recomanes que no agafin l’ascensor. Explica’n breument els motius.

b. La direcció d’un centre d’activitats lúdiques (pintura, escultura, música...) proposa nous cursos per al proper any acadèmic. Escriu un avís que anunciï els cursos i les dates i horaris d’inscripcions.

Millorem la llengua

Concurs

Com que a final del mes passat no us vam plantejar cap pregunta de concurs, hem decidit que ara que som a mig novembre, us n'hem de posar dos. A més, els dos primers concursants que les contestin correctament tindran un regal. Per fer-nos arribar les respostes, poseu-vos en contacte amb qualsevol dels centres. Teniu les nostres adreces electròniques a la part de la dreta del bloc. Molta sort!

Com se separa per síl·labes el mot "col·lectivització"?
Quin és el masculí singular de "pediatres"?