Solucions als exercicis

1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

*Observa que els quatre primers són intercanviables i els altres no.

Addicte al risc

És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: unes gotes de feina, una altra de rigor professional, una part d'intuïció i un bon raig de risc. El doble examen de passarel·la a què se sotmet cada any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser el seu eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè una dosi de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien el mateix gust, per això aquest home un pèl tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, cada nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins seu la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.

2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

1. Els alumnes van dir que no en volien saber res.
2. Si els costos de personal són gaire alts no podran tirar endavant l'empresa.
3. Demaneu-los quant tardaran a servir-nos-ho.
4. Actualment ja no se'n demana tant com abans.
5. Aquest mes han arribat bastants comandes a l'empresa.

3. Escriu en lletres les quantitats següents:

• 21.345 = vint-i-un mil tres-cents quaranta-cinc
• 9.873 = nou mil vuit-cents setanta-tres
• 33.764 = trenta-tres mil set-cents seixanta-quatre
• 7.229 = set mil dos-cents vint-i-nou
• 16.788 = setze mil set-cents vuitanta-vuit
• 1/4 del total = un quart del total
• 2/5 de la quantitat = dos cinquens de la quantitat / dos cinquenes parts de la quantitat
• La pàgina 121 = La pàgina cent vint-i-u
• La 7a edició = La setena edició
• El papa Joan XVIII = El papa Joan vint-i-tres

L'oració simple

El subjecte

És la persona o cosa de la qual diem quelcom en la resta de l'oració.

Sempre concorda en nombre amb el verb.

Ex: __ El calendari és damunt la taula.

_____ Els calendaris són damunt la taula.

Els elements que poden exercir la funció de subjecte són:

• Un sintagma nominal (SN).
  Ex: El tren de mitjanit és a punt d'arribar


• Un pronom tònic.
  Ex: Nosaltres som dels Països Catalans.


• Un infinitiu.
  Ex: Fumar perjudica greument la salut.


• Una oració completa.
  Ex: Que us hagin convençut a vosaltres no vol dir que ens puguin convèncer a nosaltres.

*Hi pot haver oracions sense subjecte quan el verb és impersonal:

• De manera natural (quan enunciem fenomens meteorològics).
  Ex: Aquest matí ha plogut / Demà nevarà.


• Gramatical (el verb va sempre en 3a persona).
  Exs: Fa calor. / Hi ha cinc noies. / És d'hora.


• Per un ús impersonal del verb.
  Exs: Truquen. / T'han enredat. / Diuen que és un llibre interessant.
  (En aquests casos es tracta d'indiferència, ignorància o ocultació del subjecte).

El predicat

En el sintagma verbal o predicat diem quelcom del subjecte de l'oració.

Com el seu nom indica, està format pel verb i els seus complements.

El verb és el nucli d'aquest grup, i també de tota l'oració.

Els complements del verb poden ser de diversos tipus segons el tipus de verb (que determina el tipus de predicat):

VERBS DE PREDICAT NOMINAL

Els verbs copulatius o de predicat nominal o atribuit són ser, estar i semblar.

A part de l'atribut poden portar altres complements però és caracteritzen perquè fan de nexe entre el subjecte i aquest atribut, que pot concordar amb el subjecte:

El Ramon és metge.

La Laura està malalta.

Els nois semblen més baixos.

VERBS DE PREDICAT VERBAL

La majoria de verbs són de predicat verbal, i com a tals tenen un pes molt important a l'oració. Sovint expressen ells sols tot el predicat:

El sol surt.

L'aigua bull.

Els verbs de predicat verbal poden ser:

Verbs transitius: necessiten forçosament un complement directe per poder tenir sentit.

La Maria porta ulleres (no podem dir només La Maria porta).

El Joan cull maduixes (no podem dir només El Joan cull).

Verbs intransitius: poden portar o no complement directe, però no el necessiten forçosament.

El seu germà viu a l'estranger.

La tieta s'ha mort.

Ja arriba el tren.

Demà vindré a casa teva.

L'ordre dels elements

L'ORDRE LÒGIC

En català les oracions amb verb transitiu tenen un ordre lògic o natural que és el següent:

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS + SUBJECTE + VERB + CD (+ C. PRED.) + CI + (C. PREP.) + CC DE LLOC

Exemples:

Des de bon matí la ciutat ha anat recuperant la calma.

Després de la ventada el dia s'ha deixondit fred i sense cap núvol.

Les autoritats ja han ocupat els seus llocs en els primers bancs endomassats.

(Extrets de l'obra Dins el darrer blau de Carme Riera)

L'ORDRE PSICOLÒGIC

Sovint, però, tendim inconscientment a alterar la lògica d'aquest ordre natural de l'oració situant al principi de tot els elements que volem destacar o emfasitzar. El resultat d'aquest procés és el que anomenem ordre psicològic.

Exemples:

A la Casa Fosca ningú no l'espera.

A mà dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, es fonien els darrers perfils de la costa.

(Extrets també de Dins el darrer blau de Carme Riera)

ELS INCISOS

Sovint, també, volem complementar un mot o un sintagma afegint-hi una explicació en forma de complement o fins i tot d'oració. Aquests afegit s'anomena incís i, com a regla general, va entre comes i a prop del sintagma o mot que complementa.

La senyora, per molt rica que fos, estava sempre sola.

Barcelona, la capital dels Països Catalans, és una de les ciutats més importants de l'àrea mediterrània.

El Felip, que és un pesat, m'ha demanat que et vingui a veure.

El català, que és una llengua romànica, és fàcil d'aprendre si saps portuguès, castellà o francès.

EXERCICIS

1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

1. Guanya per 2-0 el Barça, davant l'Atlètic de Madrid.
2. A qualsevol centre es poden lliurar les sol·licituds.
3. A l'Hospital de Maó, dos morts causa una fallada en el sistema d'oxigen.
4. Dijous passat, a l'Hotel de les Arts, amb motiu de la presentació del cotxe de l'any, es va celebrar un còctel.
5. Havien anat a sopar, en Pere i l'Albert, a casa dels avis.
   

.
3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

És a dir, existia, entre les dues ales combatives, una Catalunya moderada, predominantment conservadora. Els seus medis dirigents, i en particular el patronat tèxtil (bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", que vol dir "mercat espanyol"!), no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, al capdavall la més "legítima". Cànovas, "conservador liberal", els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, però, quan esdevé, com esdevindrà, "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

Solucions als exercicis:

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Núria sempre estira més el braç que la màniga.
b) Diuen que té el cap ple de pardals, però no és pas veritat.
c) No sé pas què volen ara els veïns.
d) Després del futbol li agrada sortir una estona perquè es posa molt nerviós.
e) Gràcies al Carles he après una mica d'informàtica.
f) Diuen que l'Elies és un bon professional, però no sé on té l'òptica.
g) La botànica és la ciència que estudia els organismes vegetals.
h) Els últims exàmens no eren gaire difícils.
i) L'eslògan deia: depèn de vostè.
j) Vàrem arribar a l'església quan ja no hi havia ningú.


2. Tria l'opció correcta:

• Té aquestes fotografies; te les pots mirar a l'hora del te.
• Es diu Jordi; és entremaliat, però molt afectuós.
• Si la cous bé, la carn de be surt molt bona.
• Aquella dona sempre dóna menjar als coloms.
• Aquest mes que ve tindré més feina que mai.
• No sé pas si se sap la lliçó.
• Què vols que faci?
• Si hi estàs d'acord, li direm que sí.
• Ma mare hi té la mà trencada.
• Sóc molt dormilega: sempre dormo com un soc.

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teníem un examen d’història i només de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minúscula, però es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algú més que copiés suspendria tota la classe. Jo m’asseia bé i em queien més pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era allà davant meu hi quedava completament colgat a sota i només li sortia una mà que anava movent a poc a poc com si fes adéu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia què fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la mà i me n’anava.

Maria Mercè ROCA, El col·leccionista de somnis, 1987

-------------------------------------------------------------------------------------------------------


Els quantificadors i els indefinits

Els quantificadors

Com el seu nom indica, són aquelles paraules que emprem per indicar quantitats, i poden ser numerals o quantitatius en funció de si indiquen respectivament quantitats exactes o inexactes.

ELS NUMERALS

Són els que indiquen una quantitat de forma exacta.

Ex: set mil vuit-centes trenta-sis.

N'hi ha diversos tipus segons la dada quantitativa que aporten:

• cardinals: indiquen el nombre d'elements
• ordinals: indiquen l'ordre dels elements dins el conjunt
• partitius: indiquen les parts d'un conjunt
• múltiples o multiplicatius: indiquen la multiplicitat respecte l'element

Numerals cardinals

Corresponen als nombres o números:

zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,

deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou,
vint, vint-i-un(a), vint-i-dos...,
trenta, trenta-un(a), trenta-dos...
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent, dos-cent(e)s, tres-cent(e)s...
mil, dos mil, tres mil, ..., deu mil, onze mil, ... , vint mil, vint-i-un(a) mil...
cent mil, dos-cent(e)s mil...
un milió, dos milions...
un bilió, dos bilions...
un trilió, dos trilions...

El que es refereix a la unitat coincideix amb l'article indeterminat singular i per tant pot tenir femení: un / una. Consegüentment el podran tenir tots els tinguin un 1 a les unitats (llevat que sigui un 11): onze però vint-i-un / vint-i-una, trenta-un / trenta-una...

També tenen femení els múltiples de 100: dos-cents/dos-centes, tres-cents/tres-centes...

El nom del números, en canvi, és sempre invariable: el número u, el número trenta-u, el número cinc-cents...

I com s'escriuen?

La regla del duc

Per recordar fàcilment com s'escriuen, podem pensar que la noblesa posseeix grans quantitats i per tant els nombres es regeixen per la regla del duc:

D-U-C = desenes - unitats - centenes

És a dir: emprem el guionet només per a unir les desenes amb les unitats (setanta-tres) i les unitats amb les centenes (sis-cents).

I la conjunció?

La conjunció "i" s'utilitza només entre la segona desena i les unitats:

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou

Però

trenta-u, quaranta-dos, cinquanta-tres, seixanta-quatre, setanta-cinc, vuitanta-sis, noranta-set.

Numerals ordinals

Els quatre primers tenen forma pròpia:

primer / primera, segon / segona, tercer / tercera, quart / quarta...

I a partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è pel masculí i -ena pel femení:

cinquè / cinquena, sisè / sisena...,
setzè / setzena, dissetè / dissetena...,
vint-i-unè / vint-i-unena...,
vuitanta-novè, vuitanta-novena...

Naturalment també poden tenir plural:

primers / primeres..., divuitens, divuitenes...


Les abreviacions corresponents es fan amb el número seguit de la darrera lletra pel singular i les dues darreres pel plural (sempre sense superindexar i sense ratlleta a sota):

1r / 1a / 1rs / 1es,
2n / 2a / 2ns / 2es,
4t / 4a / 4ts / 4es,
5è, 5a / 5ns / 5es, ...
136è... 137a... 138ns... 139es...

Numerals partitius

Coincideixen en la forma amb els ordinals, llevat de:

mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat

terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter, quarta o quartera... o una quarta part
desè o dècim... o una dècima (part)
centè o centèssim... o una cèntèssima (part)
milè o mil·lèssim... o una mil·lèssima (part)

Numerals multiplicatius o múltiples

doble, triple, quàdruple, quintuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, ..., cèntuple.

ELS QUANTITATIUS

Són els que indiquen una quantitat de forma inexacta. Ex: bastant.

Poden ser variables o invariables, i sovint van seguits de preposició. Ex: molt de

Variables: adopten formes diferents segons el gènere i el nombre.

• quant, quanta, quants, quantes (de)
• tant, tanta, tants, tantes (de)
• molt, molta, molts, moltes (de)
• poc, poca, pocs, poques (de)
• bastant, bastants (de)
• gaire, gaires (de)

Invariables: tenen una sola forma.

• més (de)
• menys (de)
• prou (de)
• força
• massa
• que

*Hi ha, a més, moltes locucions quantitatives d'ús habitual: una mica de, un munt de, una pila de, un grapat de, una fotimer de, una colla de, un seguit de, gens de, gens ni mica de...

*En frases interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de poc és gaire i no pas molt ni massa. Cal dir per tant No tinc gaire gana i no pas No tinc massa gana ni No tinc molta gana.

Els indefinits

Si els quantitatius expressaven quantitats, el indefinits, com el seu nom indica també, aporten un sentit d'indefinició al nom que acompanyen o substitueixen. Poden ser determinants, si acompanyen un nom, o pronoms, si el substitueixen.

DETERMINANT________________PRONOM

algun, alguna___________________algú, quelcom / alguna cosa

un, una...______________________un, una..., hom, un hom

altre, altra...____________________altre, altra..., altri

tal, tals________________________el tal, (i) el tal altre, en tal (i) en tal altre

qualsevol, qualsevulla_____________qualsevol

cert, certa...

cap ni un, ni un, ni una...__________cap, ningú, res, cap cosa

cada, cada un, cadascun...________cada u, cadascú

tot, tota..._______________________tot, tothom

ambdós________________________ambdós

mateix, mateixa..._________________el mateix, la mateixa...





Barbarismes i calcs típics que cal evitar en els indefinits

• La forma "el(s) demés" és incorrecta. Cal dir "la resta" o "els altres".
• La forma "varis", "vàries" és incorrecta com a determinant. Cal dir "alguns", "diversos", "diferents". (Els mots vari i vàaria són només adjectius).
• La forma "algo" és incorrecta. Cal dir "alguna cosa" o "quelcom".
• L'expressió "tot el món" és incorrecta com a indefinit. Cal dir "tothom".
• L'expressió "tal i qual" és incorrecta. Cal dir "tal i tal".
• L'expressió "fulano i mengano" és incorrecta. Cal dir "el tal i el tal altre" o "en tal i en tal altre".

Exercicis

1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

cada, seu, el mateix, una dosi, una part, una altra,
el doble, cada, el seu, un pèl, un bon raig, unes gotes


Addicte al risc

És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: ________ de feina, ________ de rigor professional, ________ d'intuïció i ________ de risc. ________ examen de passarel·la a què se sotmet ________ any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser ________ eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè ________ de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien ________ gust, per això aquest home ________ tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, ________ nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins ________ la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.


2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

1. Els alumnes van dir que no en volien saber res/gens.
2. Si els costos de personal són gaire/massa alts no podran tirar endavant l'empresa.
3. Demaneu-los quant/quan tardaran a servir-nos-ho.
4. Actualment ja no se'n demana tant/tan com abans.
5. Aquest mes han arribat bastantes/bastants comandes a l'empresa.

3. Escriu en lletres les quantitats següents:

• 21.345
• 9.873
• 33.764
• 7.229
• 16.788
• 1/4 del total
• 2/5 de la quantitat
• La pàgina 121
• La 7a edició
• El papa Joan XVIII
  

Solucions als exercicis:

1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista, coratjosa, emprenedora...

3- Té una casa força gran, bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom, algú, ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí, allà, a dalt, a baix, arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara, el seu germà i jo.

7- El Jordi, tot i que encara és molt petit, ja sap llegir.

8- El jurat, si ho considera oportú, declararà desert el premi.

--------------

2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local, s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes, balls, dinars, sopars, activitats relacionades amb l'esport, conferències, exposicions, etc. Es pot dir, doncs, que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.

Oriol Chumillas, Els castellers

----------------------------------------------------------------------

L'accentuació i la dièresi

Quan i on cal accentuar les paraules?

En català l'accent gràfic o titlla pot tenir dos funcions:

1) Fonètica: indicar la síl·laba tònica del mot, és a dir la que cal pronunciar més forta que les altres. Ex: capità.

2) Diacrítica: diferenciar la paraula que el porta d'una altra
d'idèntica amb què es podria confondre. Ex: sol (=astre) / sòl (=terra).

----

Accent fonètic

La majoria dels accents tenen funció fonètica i es regeixen per unes regles generals d'accentuació que tenen fama de complicades però que en realitat són d'allò més fàcils. Vosaltres mateixos: només cal aprendre's les 12 terminacions típiques!

___-a___-as

___-e___-es___-en

___.-i___.-is___.-in____(llevat que la i sigui part d'un diftong)

___-o___-os

___-u___-us_________(llevat que la u sigui part d'un diftong)

I ara només us cal saber que:

1. Les paraules agudes (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'última) s'accentuen sempre que acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cançó.

2. Les paraules planes (aquelles en qué la síl·laba tònica és la penúltima) s'accentuen sempre que NO acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cadira.

3. Les paraules esdrúixoles (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'avantpenúltima) s'accentuen
sempre, acabin com acabin. Ex: fàbrica.

4. En els monosíl·labs (paraules d'una sola síl·laba) no cal indicar quina és la síl·laba forta ja que només n'hi ha una, i per tant mai no porten accent fonètic. Ex: flor.

Naturalment, l'accent el posem sempre a la síl·laba tònica.

Accent diacrític

Però hi ha paraules, sobretot monosíl·labs, que s'escriuen igual i, per no confondre-les, les distingim posant en una d'elles (a la síl·laba tònica) un accent diacrític que segons la regla general que hem vist no hi aniria.

Els més corrents són:

• bé (riquesa) / be (xai)


• bóta (recipient) / bota (calçat)


• déu (personatge) / deu (número, font)


• dóna (verb donar) / dona (persona femenina)


• és (verb ésser) / es (pronom)


• fóra (verb ésser) / fora (a l'exterior)


• mà (extremitat) / ma (possessiu)


• més (quantitatiu) / mes (part de l'any, possessiu)


• mòlt (verb moldre) / molt (quantitatiu)


• món (univers) / mon (possessiu)


• móra (fruit) / mora (gentilici)


• nét (parentiu) / net (sense brutícia)


• ós (animal) / os (de l'esquelet)


• pèl (substantiu) / pel (contracció)


• què (pronom i relatiu tònic) / que (conjunció i relatiu àton)


• sé (verb saber) / se (pronom)


• séc (plec) / sec (sense humitat, verb seure)


• sí (afirmació) / si (conjunció, nota musical)


• sóc (verb ésser) / soc (soca, esclop)


• sòl (terra) / sol (astre, sense companyia)


• són (verb ésser) / son (ganes o acte de dormir)


• té (verb tenir) / te (infusió)


• ús (utilització) / us (pronom feble)


• véns, vénen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)


• vés (verb anar) / ves (de veges, verb veure)


• vós (tractament) / -vos (pronom feble)

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

· déu: adéu, pregadéu...

· féu: desféu, reféu...

· mòlta: remòlta...

· món: rodamón...

· nét: besnét, renét...

· pèl: contrapèl, repèl...

· sòl: subsòl...

Però cap a quin costat va, l'accent?

Ho determina la vocal sobre la qual vagi:

....

L’accent greu o obert ( ` ) s’utilitza sobre les vocals anomenades obertes:

à è ò

farmàcia perquè allò

L'accent agut o tancat ( ´ ) s’utilitza sobre les vocals anomenades tancades:

è í ó ú

tornaré matí camió oportú

I la dièresi?

Com l'accent, la dièresi (¨) també pot tenir dos funcions, tot i que les dos de tipus fonètic:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui, que sense dièresi és muda:

Exs: aigües, / aigua, qüestió / qualitat.

2. Indicar que una i o una u no formen diftong sinó hiat amb la vocal del costat, és a dir que no es pronuncien juntes sinó en síl·labes diferents:

Exs: noies (no-ies) / coïes (co-ï-es), peu (peu) / peüc (pe-üc), feina (fei-na) / cafeïna (ca-fe-ï-na).

Però ens estalviem de posar dièresi en els casos següents:

a) si la vocal que la duria porta accent. Ex: països / país.

b) en les terminacions llatines -us i -um. Exs: pòdium, aquàrium.

c) en mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-... (reincidir) o amb els sufixos -isme i -ista (ex: egoista).

d) en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir. Exs: agrair, conduint, abduiré, traduiria...

Exercicis

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.

b) Diuen que te el cap ple de pardals, pero no es pas veritat.

c) No se pas que volen ara els veins.

d) Despres del futbol li agrada sortir una estona perque es posa molt nervios.

e) Gracies al Carles he apres una mica d'informatica.

f) Diuen que l'Elies es un bon professional, pero no se on te l'optica.

g) La botanica es la ciencia que estudia els organismes vegetals.

h) Els ultims examens no eren gaire dificils.

i) L'eslogan deia: depen de voste.

j) Varem arribar a l'esglesia quan ja no hi havia ningu.

2. Tria l'opció correcta:

té / te________... aquestes fotografies; ... les pots mirar a l'hora del ... .

és / es_______... diu Jordi; ... entremaliat, però molt afectuós.

bé / be_______Si la cous ..., la carn de ... surt molt bona.

dóna / dona__.Aquella ...... sempre ...... menjar als coloms.

més / mes____Aquest ... que ve tindré ... feina que mai.

sé / se_______No ... pas si ... sap la lliçó.

què / que____.... vols ... faci?

sí / si________... hi estàs d'acord, li direm que ... .

mà / ma_____..... mare hi té la ... trencada.

sóc / soc____-... molt dormilega: sempre dormo com un ... .

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teniem un examen d’historia i nomes de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minuscula, pero es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algu mes que copies suspendria tota la classe. Jo m’asseia be i em queien mes pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era alla davant meu hi quedava completament colgat a sota i nomes li sortia una ma que anava movent a poc a poc com si fes adeu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia que fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la ma i me n’anava.

Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987

Felicitats, Sarah!

Has encertat la pregunta del mes i has guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.

Els rens del pare noel es diuen: Llamp, Cometa, Cupido, Ballarí, Elegant, Tro, Cabrioles i Presumida.


Solucions dels exercicis


Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra:


1- Cada cosa a son temps, i a Nadal neules.

2- Nadal en dimarts, les festes a grapats.

3- Per Nadal, un pas de pardal.

4- Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

5- Nadal amb gelada, duu bona anyada.

6- Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu.

7- Nadal nevat, estiu regalat.

8- A Nadal, tota roba cal.

9- Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

10- Per Nadal, cada ovella al seu corral.



2- Completa la Nadala amb les lletres que falten:


El trineu


Per damunt la neu, lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent, alegre i somrient,
fent dringar els cascavells, com argentins joiells,
res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar, anar en trineu
és divertit tant de dia com de nit!
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar,
i en la nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem la cançó del trineu,
i voli la il·lusió amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s'afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...

La puntuació

La coma

La coma representa una pausa breu en el discurs.

-Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (o, i, ni): Comprarem pa, llet, mantega i xocolata.

- Delimita els vocatius (és a dir, quan cridem o invoquem algú):
Escolta, Rosa, vindrem despés de sopar.

- Delimita els fragments explicatius o incisos: La Carme, la dona del Francesc, té trenta anys.

Molt sovint, aquests incisos estan introduïts pel pronom relatiu que: L'Eva, que és de Perpinyà, estudia dret.

- Marca l'elisió d'un verb: Tu en saps molt; jo, no tant.

- Normalment es posa davant les conjuncions però i sinó i d'altres que encapçalen les oracions adversatives: ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, M'agradaria venir, però tinc molta feina.

neralment, cal posar-la quan es repeteix per mitjà d'un pronom un element que ja és a l'oració:

De torrons, ja n'he comprat.

- La coma també s'usa per separar: la localitat de la data, el nom del carrer del número de l'edifici, i aquest, del pis i la porta:

Pas de la Casa, 10 de gener de 2010

C. del Pi, 2, 4t 3a.

-També utilitzem la coma després de la fórmula de salutació al començament de les cartes i després de la fórmula de comiat:

Estimada Vanessa,

Ben cordialment,

-En general, no s'ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i els seus complements essencials (directe, indirecte, atribut...) ............

El noi de la botiga de la cantonada i la seva germana han comprat un pis al barri nou.

Exercicis:

1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista coratjosa emprenedora...

3- Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom algú ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo.

7- El Jordi tot i que encara és molt petit ja sap llegir.

8- El jurat si ho considera oportú declararà desert el premi.

2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes balls dinars sopars activitats relacionades amb l'esport conferències exposicions etc. Es pot dir doncs que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.

Oriol Chumillas, Els castellers

Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem un bon Nadal i un feliç any 2010!

La pregunta del mes:

Com es diuen els rens del pare noel en català? (mínim 3 noms)

Podeu enviar les respostes a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

Coneixerem el/la guanyador/a després de Reis.

Solucions dels exercicis:

A- Les oracions subordinades estan en cursiva. 1- El senyor que no tenia cabells portava barret. 2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell. 3- Compra-ho on facin descompte. 4- No em convenç la solució que heu adoptat. 5- Us demano que no feu soroll. 6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal. 7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.

B- Diverses respostes són possibles. A tall d'exemple: 1- Jo corria i ell saltava. 2- Ni m'ha escrit ni m'ha telefonat. 3- No ho faràs tu, sinó que ho faré jo. 4- No t'agrada? Doncs vés-te'n. 5- No vingueu que fa molt fred. 6- No jugo més perquè estic cansat. 7- Tenia set i va beure una orxata.

Lèxic de Nadal:

Aquestes són algunes de les paraules que fem servir durant les festes de Nadal:

La Nadala: cançó nadalenca

Els polvorons: Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo.

La garlanda: Cadena de flors de fullatge trenat que s'utilitza com a adorn.

El grèvol: arbust petit.

El tortell de reis: Pastís de pasta fullada o d'una altra massa, en forma d'anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d'àngel, etc

El serrellet: Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

Les neules: full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, de forma cargolada, que es menja per les festes de Nadal.

Les frases fetes:

Les frases fetes són expressions que tots els parlants d'una mateixa llengua coneixen i que solen ser molt expressives perquè tenen normalment un to irònic, són originals i molt sovint bastant més gràfiques que l'expressió habitual.

Exercicis

Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra. =====Exemple: De Nadal a Carnestoltes, Set setmanes desimboltes

1- Cada cosa a son temps, =========== res no val.
2- Nadal en dimarts, =============== cada ovella al seu corral.
3- Per Nadal, ==================== les festes a grapats.
4- Per Nadal, qui res no estrena, ======= i a Nadal neules.
5- Nadal amb gelada,=============== tota roba cal.
6- Si Nadal fa estiu, ================duu bona anyada.
7- Nadal nevat, ===================un pas de pardal.
8- A Nadal, ===================== Pasqua prop del caliu.
9- Amoretes de gener, ============ =Estiu regalat.
10- Per Nadal, =================== per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

2- Omple els buits d'aquesta Nadala amb les lletres que falten:

El trineu

Per damunt la neu, lleu _ er dalt d'un trineu,

pels camps corro rabent, alegre i so _ ient,

fent dringar els casca _ ells, com argentins joiells,

res bo no trobareu com viat _ ar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,anar en trineu

és divertit tan_ de dia com de nit!

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Dringueu sense parar,

i en la nit d'aq _ est Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llev_ t del nostre cor,

per això tots _ unts cantem la cançó del trineu,

i voli la i _ usió amb aquesta cançó

i així de molt bon grat s'af _ rmi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...

Trobareu les solucions després de Reis.

Bones Festes!

Solucions dels exercicis:
1- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes segons convingui
Aquestes afores, aquest front, aquestes anàlisis, aquest pebre, aquesta calor, aquests costums, aquest dubte, aquestes postres.

2- Poseu aquest, aquesta, aquests, aquestes en els espais buits segons convingui:
1- Menja't aquestes restes de pastís.
2- De què és aquesta olor?
3- Aquesta aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto aquest lleixiu.
5- D'on has tret aquest pebre?
6- Aquests costums han canviat molt.
7- T'han agradat aquestes postres?
8- Aquest senyal de trànsit no sé què vol dir.

3- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i els seus alumnes.
2- Busca aquestes paraules i el seu/llur significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb el seu autor.
4- Els polítics i les seves/llurs promeses.
5- Les noies van anar al ball; els seus/llurs vestits eren de seda.


Oracions coordinades i subordinades

Dues o més oracions poden estar unides de diferents maneres:

a- Per coordinació: en un pla d'igualtat sense que cap de les dues depengui de l'altra.

b- Per subordinació: en què una de les dues depèn de l'altra, s'hi subordina.

Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinació són aquelles formades per la unió de dues o més oracions simples, amb independència sintàctica entre elles, mitjançant un element gramatical d'enllaç anomenat conjunció.
L'element de coordinació més general és la conjunció I, que de vegades pot ser substituïda per una coma, un punt.
Acaba´t la llet, suca-hi més galetes.
En aquests casos, la relació entre les dues oracions s'anomena de juxtaposició.

Tipus d'oracions coordinades

Oracions copulatives:
Indiquen la unió entre dues frases coordinades.
Canta i balla

Oracions disjuntives:
Expressen una opció entre els termes que enllacen i els significats de les oracions s'exclouen.
Véns o et quedes?

Oracions distributives:
Indiquen alternativa entre dues oracions.
Ni fa ni deixa fer.

Oracions il·latives o consecutives:
Indiquen una conseqüència, una deducció, allò que s'infereix del que hem dit en la frase anterior.
Vaig anar-hi al febrer, al març i a l'abril; hi he estat, doncs, tres vegades.

Oracions adversatives:
Indiquen o expressen restricció o oposició.
Va dir que hi aniria, però no hi va anar.

Oracions continuatives:
Indiquen o expressen continuïtat entre dues oracions.
Treballa i encara té temps per a estudiar.


Les oracions subordinades


Una frase subordinada exigeix la presència d'una oració principal de la qual depèn el seu significat.
Necessito que m'escoltis.

Una oració subordinada és un element inserit dins d'una oració més general (dita principal), en què fa una funció corresponent a:
Subjecte: Arribar el primer té el seu mèrit.
Complement directe: Ja sap que ha de venir.
Complement indirecte: Dóna-ho a qui vulguis.
Complement preposicional: Acostuma'l que mengi regularment.
Complement circumstancial: Quan la Núria va sentir el timbre, va anar a obrir.


Exercicis:

1- Subratlleu les oracions subordinades següents:

1- El senyor que no tenia cabells portava barret.
2- Va deixar al calaix el sobre que era de color vermell.
3- Compra-ho on facin descompte.
4- No em convenç la solució que heu adoptat.
5- Us demano que no feu soroll.
6- El pintor que treballava força guanyava un bon jornal.
7- Ho ha fet tan bé com ha pogut.


2- Transformeu les frases següents en oracions coordinades.

1- Jo corria; ell saltava.
2- No m'ha escrit. No m'ha telefonat.
3- No ho faràs tu; ho faré jo.
4- No t'agrada? Vés-te'n.
5- No vingueu: fa molt fred.
6- No jugo més: estic cansat.
7- Tenia set. Va beure una orxata.

Solucions dels exercicis


Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tothom, herba, coet, alcohol, ermita, haver, hipòtesi, unitat, ombra, humanitat.

Completa amb B/V
Teva, poble, arbre, govern, envà, saviesa, treballador, saber, automòbil, gravació.

Completa amb MB / NV
Conveni, envernissar, convidar, invent, embolicar, embafar, enfeinat, embellir, embenar, embalar.




Els demostratius

Són els determinants que marquen la distància física (en l'espai) o temporal (en el temps) entre algú/alguna cosa i el nom que determinen:

Aquest llibre (a la vora del qui parla o del qui escolta)
Aquella cadira (lluny)

Presenten les formes següents: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles, això, allò.


Els possessius

Són els determinants que serveixen per indicar la possessió o propietat, pertinença, parentiu, etc., d'algú o d'alguna cosa respecte del nom que determinen:

La teva germana té una casa molt gran.

Els possessius estan relacionats amb les diferents persones gramaticals:
El meu, la meva, els meus, les meves (primera persona)
El teu, la teva, els teus, les teves (segona persona)...

Els possessius, com els demostratius, poden actuar com a pronoms, substituint un nom:
Aquesta és la més divertida!
Porta'm el teu, si us plau!

Llur i llurs són formes cultes. Signifiquen sempre d'ells/d'elles i són equivalents a seu, seva... només quan es refereixen a un posseïdor plural:

Els pares de l'Anna han comprat una casa nova.
Els seus pares han comprat una casa nova (no podem utilitzar el possessiu llur)

Quan els van veure, tots els seus/llurs amics van tenir una gran alegria (podem utilitzar els seus o llurs).



Exercicis



1- Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:


1- _________ afores

2- _________ front

3- _________ anàlisis

4- _________ pebre

5- _________ calor

6- _________ costums

7- _________ dubte

8- _________ postres


1. Poseu aquest, aquesta, aquests o aquestes en els espais buits segons convingui:

1- Menja't _______________ restes de pastís.
2- De què és _____________ olor?
3- ______________ aroma de cafè és inconfusible.
4- Fa temps que gasto _____________ lleixiu.
5- D'on has tret_____________ pebre?
6- _____________ costums han canviat molt.
7- T'han agradat ______________ postres?
8-_________________ senyal de trànsit no sé què vol dir.

2- De cada oració, elimineu-ne els possessius que no siguin possibles:

1- El professor i _____________ (els seus/llurs) alumnes.
2- Busca aquestes paraules i ___________ (el seu/llur) significat en el diccionari.
3- Situa el poema en relació amb _____________ (el seu/llur) autor.
4- Els polítics i __________ (les seves/llurs) promeses.

5- Les noies van anar al ball; ___________ (els seus/llurs) vestits eren de seda.