Millorem la llengua

Solucions exercici verbs

Encara no conec el company de la meva neboda.
M’agradaria que em diguessis per què ho vas fer.
Fes-ho quan vulguis.E
Pere, si no fossis tan desagradable, no tindries tants problemes.
Cal canviar la bombeta perquè s’ha fos.
Si parleu tan ràpid, no us entenc.
I els pares? Saps si demà vindran a dinar amb nosaltres?
Saps si en aquell mercat venen llaminadures?
Dimarts passat, mentre tu arribaves a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres.

Els pronoms febles. Aspectes ortogràfics i morfològics

Davant i darrere del verb

S’escriuen darrere del verb quan aquest és infinitiu, gerundi o imperatiu. En els altres casos, el pronom va davant del verb.

Dona’m, agafar-me o donant-me

Quan el verb és format per un auxiliar i un infinitiu o un gerundi, el pronom es pot col·locar davant o darrere del verb.

Va donar-me o em va donar; estava mirant-lo o l’estava mirant

Formes reforçades i formes elidides

Les formes reforçades s’utilitzen davant d’una forma verbal que comença en consonant, en la combinació de dos pronoms, i en general darrere un altre pronom acabat en –s. La forma –us es fa servir darrere un verb acabat en vocal no formant diftong:

Ja et veuran, no cal que els cridis.
Els la tornarem aviat.
Digueu-nos-la aviat.
No acaba d’entendre-us.

Les formes elidides són les que escrivim davant del verb o d’un altres pronom quan comencen en vocal o –h. S’escriuen amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida:

T’agafarem.
T’hi veurem.

*L’apòstrof s’escriu com més a la dreta millor:

Se’n van. Se n’ha anat.

*Els pronoms ens, us i els no tenen formes elidides:

Ens agafaran. Us heu deixat una cosa. Els avisaré tot seguit.

Formes plenes i formes reduïdes

Amb els pronoms que van darrere del verb, si el verb acaba en vocal (menys U), escrivim les formes reduïdes dels pronoms; però si acaba en consonant o U, escrivim una forma plena. Sempre se separa el pronom de darrere del verb amb un apòstrof o un guió.

No volien alçar-se. Escolta’l atentament. Emporteu-vos-la.

També escrivim les formes plenes me, te, se precedint un altre pronom (davant o darrere del verb):

Que me la diràs? No te les deixis aquí. Ell se n’hi ha anat.

Les formes reduïdes solen ser apostrofades, també en combinació amb un altre pronom:

Aixeca’t. Mira’l. No se’n volia anar.


Exercicis

1. Torna a escriure els grups següents separant el verb i els pronoms:

anarsenhi ………………………….. elslava tornar …………………………..
mirarmels ………………………….. diguelsho ………………………………..
beuren …………………………….. rebentantlhi …………………………….
escoltarlosels ……………………… aixequeuvosen …………………………
elselsguardaven ………………….. Senhiva posar …………………………


2. Torna a escriure aquestes frases posant els pronoms darrere del verb:

Em pots dir on són? ……………………………………………………………
Els vénen a esperar cada dia. ………………………………………………..
Ens van dir que no. …………………………………………………………….
Us vau llevar tard. ………………………………………………………………
Se’n pot emportar dos més. ……………………………………………………

Millorem la llengua

El verb. Formes regulars

El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.

Fomes personals i formes no personals

Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.

Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…

Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.

L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:

Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.

El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.

El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.

Els morfemes verbals

Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:

Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.

La conjugació verbal

En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.

Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)

infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats…

Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)

Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)

Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)

Perífrasis verbals

D’obligació i probabilitat:

haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.

Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:

Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.


Exercici

Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:

Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre pronoms

1.
nosaltres (1a)
ells (3a), jo (1a)
mi (1a)
vosaltres (2a, ell (3a), jo (1a)
elles (3a)
vós (2a)
si (3a)
tu (2a), ella (3a)
vostè (2a)

2.
Per què vas treure’t el barret?
No podia moure’s.
Gairebé no va escriure’ns.
Va caure’m una pedra al peu.
Vaig escriure’n tres, de cartes.
Va ajeure’s al mig del carrer.
Va portar-me molts problemes.
Quants podem obtenir-ne?
Volia distreure’l.
Vaig asseure’m a primera fila.
No sé fer-lo, aquest problema.


La invitació

Les invitacions són textos escrits amb què es convida algú a un acte en un lloc concret i en una data i hora determinades.


Estructura

Emissor: persona o entitat que convida

Dades de l’acte: tipus d’acte o nom de l’acte; lloc, dia i hora; nom de la persona a qui es convida (opcional)

Datació: lloc i data


Recomanacions

– Les invitacions tenen diferents graus de formalitat segons la relació existent entre emissor i receptor. En les invitacions fetes per entitats o institucions s’utilitza un llenguatge formal, mentre que en les invitacions a un familiar o un amic es pot fer servir un llenguatge menys formal.

– Tractaments personals

Emissor: si la invitació és formal es fa en tercera persona del singular (La presidenta de l’associació es complau a convidar-vos...). Si no és formal, en primera persona (Us convido... / Us convidem...).

Receptor: tu (Et convido...) o vosaltres (Us convido...) si entre l’emissor i el receptor la relació és propera. Vós (Us convido...) o vostè (El convido.... / La convido...) si la relació és més distant.

– La invitació pot incloure altres informacions, a més de les esmentades a l’apartat de l’estructura, com la petició de confirmació d’assistència, la necessitat de presentar la invitació, les personalitats que presidiran l’acte o hi assistiran, etc.

– La datació s’ha de fer de la manera següent:

Lloc, seguit d’una coma i sense la preposició a; dia (opcional, en xifres); mes (en lletra minúscula, precedit de la preposició de si hem escrit el dia); any (en xifres, sense punt i precedit de de o del). Per exemple:
Encamp, 10 de març del 2010


Exercici

Treballes en un local on es fan actes musicals i literaris i esteu preparant la presentació d’un llibre. Escriu la invitació que heu de fer arribar als clients.

(Ens pots enviar la invitació en un document de Word a una de les adreces electròniques dels centres d’autoaprenenentatge i te la tornarem corregida.)

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre l'adjectiu

1. insigne, feliç, sòlida, blava, fresca, roja, prioritària, còmoda, pobra, noble, lletja, ingènua

2. insignes; felices, feliços; sòlids, sòlides; blaus, blaves; frescos, fresques; rojos, roges; prioritaris, prioritàries; còmodes; pobres; nobles; lletjos, lletges; ingenus, ingènues


Pronoms personals

Els pronoms són partícules gramaticals que substitueixen algun element. De pronoms personals, n’hi ha de forts o tònics i de febles o àtons.

Els pronoms personals tònics substitueixen noms de persones, i són els següents:

singular
jo, mi (primera persona)
tu (segona persona)
ell, ella (tercera persona)

plural
nosaltres (1a persona)
vosaltres (2a persona)
ells, elles (3a persona)

pronom reflexiu
si


A més d’aquestes formes, hi ha vostè i vostès, que corresponen a un tractament més formal i es refereixen a la persona receptora del missatge, o sigui que són de segona persona, però fent servir el verb en tercera persona.

També tenim el pronom vós, que es refereix al receptor, amb el verb en segona persona del plural.


Pronoms febles

Els pronoms febles poden substituir des de simples paraules a sintagmes llargs. Sempre van al costat del verb (davant o darrere).

Li fa un petó / Fes-li un petó.

Es poden apostrofar:

M’afalaga / Vol veure’m.

Darrere del verb, els pronoms febles sempre s’hi uneixen o amb un apòstrof o amb un guió.

Les formes principals són les següents:

1a persona
em (sing.)
ens (plur.)

2a persona
et (sing.)
us (plur.)

3a persona
el (masc. sing.)
la (fem. sing.)
els (masc. plur.)
les (fem. plur.)
li (masc. i fem. sing.)
els (masc. i fem. plur.)

es
ho
en, hi

Més endavant us ampliarem la informació sobre les formes que poden adoptar els pronoms febles segons la posició respecte al verb i els elements que substitueixen.


Exercicis

1. Assenyaleu els pronoms personals forts de les oracions següents i digueu de quina persona són:

- Nosaltres portarem el berenar.
- Ells treballen al matí, però jo treballo tot el dia.
- Parla de mi amb menyspreu.
- Mentre vosaltres parleu amb ell, jo arreglaré la minestra.
- Pots anar amb elles a tot arreu.
- Vós obrireu els parlaments.
- Cada germà treballa per a si.
- Ni tu ni ella no podeu queixar-vos.
- Vostè dirà.

2. Reescriviu aquestes frase amb el pronom feble darrere el verb:

- Per què et vas treure el barret?
- No es podia moure.
- Gairebé no ens va escriure.
- Em va caure una pedra al peu.
- En vaig escriure tres, de cartes.
- Es va ajeure al mig del carrer.
- Em va portar molts problemes.
- Quants en podem obtenir?
- El volia distreure.
- Em vaig asseure a la primera fila.
- No el sé fer, aquest problema.


Pregunta del mes

Quin pronom feble s’utilitza per substituir complements de lloc que comencen amb la preposició a o en?

(Encara no us ho hem explicat, però si ho sabeu, vinga, que qui contesti primer tindrà premi!)

Millorem la llengua

Solucions exercicis p, b, t, d, c, g

club, cap, xop, equip, àrab, esclop, estrip, bisíl·lab, prop, drap, adob, miop, tub, nap, rap, estrep, sap, cap, grup, rep
paret, pot / poc, llarg, foc, fàstic, sud / suc, èxit, pedagog, groc, gat, tap, verd, càstig, abric, verd, llet, fred, encàrrec, ràpid, lloc


L’adjectiu


Els adjectius qualifiquen la idea designada per un nom; poden actuar, doncs, com a complements del nucli d’un sintagma nominal, i admeten les marques de gènere i nombre.

Gènere i nombre

Els gènere i el nombre de l’adjectiu depenen del nom que acompanya. Tenint en compte el gènere, els adjectius es poden classificar en adjectius de dues terminacions i adjectius d’una sola terminació. Els de dues terminacions tenen quatre formes: masculí singular, femení singular, masculí plural i femení plural.


Adjectius de dues terminacions

verd, verda, verds, verdes
net, neta, nets, netes
savi, sàvia, savis, sàvies
brut, bruta, bruts, brutes

Sovint hi ha modificacions ortogràfiques (la c canvia per g, la t per d, la c per qu, la u per v, la l per l·l, leg per loga, o apareix una n intercalada:

groc, groga, grocs, grogues
menut, menuda, menuts, menudes
oblic, obliqua, oblics, obliqües
blau, blava, blaus, blaves
nul, nul·la, nuls, nul·les
homòleg, homòloga, homòlegs, homòlogues
sa, sana, sans, sanes

Els acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural amb la terminació -os: grisos, dolços, fixos, baixos...

Els acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural masculí: frescs o frescos, lleigs o lletjos...


Adjectius d’una terminació

Tenen dues formes: singular i plural.

Són els acabats en -ble, -al, -el, -il, -ar, -or, -ant, -ent, -a:

amable, amables
igual, iguals
fidel, fidels
difícil, difícils
escolar, escolars
anterior, anteriors
amargant, amargants
prudent, prudents
hipòcrita, hipòcrites

També n’hi ha alguns d’acabats en -e, tot i que la majoria dels acabats en -e són de dues terminacions i fan el femení en -a (negre, negra, negres, negres):

jove, joves

Aquests darrers solen coincidir amb adjectius d’una terminació en castellà, excepte en algun cas (pobre, pobra – dues en català i una en castellà); rude (una en cat. i dues en cast.).

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural: capaç, capaços, capaces...


Exercicis

1. Escriu el femení singular dels adjectius següents:

insigne
feliç
sòlid
blau
fresc
roig
prioritari
còmode
pobre
noble
lleig
ingenu

2. Digues quines són les formes del plural dels adjectius anteriors i distingeix-ne la masculina i la femenina, si escau.

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre Carnestoltes

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:
• Ser un carnestoltes: B
• a) Ser un embriac
• b) Ser poc seriós
• c) Ser vegetarià
• Anar fet un carnestoltes: C
• a) Anar brut i despentinat
• b) Anar mal alimentat
• c) Anar mal vestit
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes: B
• a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
• b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
• c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes: A
• a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
• b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
• c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Sopa de lletres:
monja, bruixa, pres, superheroi, pirata, prostituta, infermera, princesa, pallasso i dimoni



Solució de la pregunta del mes

El relat mític a què ens referíem és la llegenda d'Isis i Osiris, en la qual Isis, deessa de la fecunditat, recupera, recompon i ressuscita el cos del seu germà Osiris, déu del blat, que havia estat assassinat, esquarterat i escampat pel Nil per llur germà Seth, déu de la violència i el desordre. Després de ressuscitar, Osiris esdevé el déu de la resurrecció i roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts.
El Ricard Torres ha estat el primer de contestar correctament i ha guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.



Ortografia: P/B, T/D, C/G en posició final

Quan estan en posició final de síl·laba, les parelles p/b, t/d , c/g sonen igual: p i b sonen [p], t i d sonen [t] i c i g sonen [k]. Per resoldre possibles dubtes ortogràfics, cal tenir en compte les normes següents:

1. Si una paraula acaba en vocal tònica, s’hi escriu p, t, c: sap, llop, cap, abric...

Excepcions: adob, club, tub, cub; els mots femenins acabats en –itud: quietud, solitud, actitud...; fred, sud, David, Alfred...; pedagog, demagog, zig-zag, mag...

2. Si acaba en vocal àtona o en consonant, ens hem de fixar en algun derivat per escriure p, b; t, d, o c, g: destorb – destorbar, sord – sordesa, llarg - allargar, esquerp – esquerpa, sort – sortós, clàssic – clàssica...

Excepcions: la 1a persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc: tinc, vinc, venc, entenc...; les paraules mànec, espàrrec, préssec, ànec, càrrec, rònec, fàstic...

3. Per saber quina lletra s’escriu a final de síl·laba a l’interior d’un mot, cal recordar els conjunts de grafies següents:

ab- absolut, abdomen... (excepció: apte)
ob- objecte, obtenir... (excepció: optar, òptim, opció, òptic...)
sub- submarí, subjecte...
cap- capdamunt, capçal... (excepcions: cabdal, cabdell, cabdill...)
-pt- captar, escriptor... (excepcions: dubte, sobte, dissabte...)
-tl- atles, atleta...
-tm- atmosfera, ritme...

Recordeu que:

– Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant, mirant, fent, tement, dormint, sortint...
– S’escriuen sense –t col·legi, api, premi, corregir, geni.
– Gran s’escriu sense –d, malgrat grandesa, engrandir...
– Quan indica temps i quant indica quantitat.
– Tan acompanya adjectius i adverbis i es correspon amb el castellà tan, i tant acompanya verbs i noms i es correspon amb el castellà tanto.


Exercicis

1. Completeu amb p o b les paraules següents:

clu...
ca...
xo...
equi...
àra...
pro...
ado...
tu...
ra...
sa...
gru...
esclo...
bisíl·la...
dra...
mio...
na...
estre...
ca...
re...

2. Completeu amb b, p, t, d, c, g:

pare...
po...
llar...
fo...
fàsti...
su...
èxi...
pedago...
gro...
ga...
ta...

ver...
estri...
càsti...
abri...
ver...
lle...
fre...
encàrre...
ràpi...
llo...

Solucions als exercicis


1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

1. El Barça guanya per 2-0 davant l'Atlètic de Madrid.
2. Les sol·licituds es poden lliurar a qualsevol centre.
3. Una fallada en el sistema d'oxigen causa dos morts a l'Hospital de Maó.
4. Dijous passat es va celebrar un còctel a l'Hotel de les Arts amb motiu de la presentació del cotxe de l'any.
5. En Pere i l'Albert havien anat a sopar a casa dels avis.

3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

[És a dir], existia, [entre les dues ales combatives], una Catalunya moderada, [predominantment conservadora]. Els seus medis dirigents, [i en particular el patronat tèxtil [(bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", [que vol dir "mercat espanyol"!]]], no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, [al capdavall la més "legítima"]. Cànovas, ["conservador liberal"], els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, [però], quan esdevé, [com esdevindrà], "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

Lèxic de Carnestoltes

El nom

Carnestoltes és el nom habitual del Carnaval als Països Catalans, i també se'l coneix com la festa dels darrers dies. Totes tres denominacions fan referència al final del temps d'abundància que precedeix el dejuni de la quaresma: el mot català carnestoltes ve del llatí carnes tollitas ("carns llevades") i l'italià carnaval ve de l'antic terme carnelevare ("carnllevar").

La tradició

El Carnestoltes, Carnaval o Darrers Dies, és una festa pagana d'hivern que prové de les antigues celebracions dionisíaques grecoromanes de l'època clàssica, i que representa l'abundància i la permissivitat: sota l'anonimat de la màscara o la disfressa, la gent gaudia de més llibertat, es trencaven moltes regles i aprofitaven per fer tot allò que després no estava permès. Posteriorment la tradició cristiana l'ha adoptat com a preludi de la Quaresma, que per a l'església és un període de sacrifici i dejuni que comença el Dimecres de Cendra. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Avui en dia el Carnestoltes és una festa popular lúdica que manté aquest caràcter desenfrenat i satíric on la gent surt al carrer amb disfresses i comparses. El Carnestoltes és una celebració que pertany al culte lunar, i per això és una festa mòbil al calendari. Enguany se celebra el dilluns 15 de febrer (i per tant aquest dia els CAA estaran tancats).

Els personatges

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma:

El rei Carnestoltes: un personatge gras, bevedor, fester i esbojarrat.

La vella Quaresma: l'enemiga del rei Carnestoltes, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

D'aquí ve que la paraula carnestoltes signifiqui també el ninot de palla vestit amb roba amb què es representava el personatge del rei Carnestoltes. Hom el penjava per finestres, balcons i places públiques durant les festes de Carnaval i era cremat el darrer dia com a ritual de fi de festa.

Menges carnavalesques

El dijous anterior al Dimecres de Cendra és conegut com el Dijous Gras o Dijous Llarder i és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes. Antigament era costum que els infants anessin per les cases captant ous. Durant aquests dies s'acostumen a menjar tot tipus de preparats porcins i ous.

A Mallorca també es farceixen ensaïmades i coques de sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

Els refranys

Heus aquí alguns dels nostres refranys sobre el Carnestoltes:

• A Carnestoltes, bones voltes
• A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
• Amor de Carnaval, és el que més val
• Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
• Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
• Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
• Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
• Carnaval gelat, espiga granada
• Carnaval se'n va, sembra ton all
• Carnestoltes dóna voltes
• Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
• Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
• Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
• Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
• Casament de Carnaval, casament que res val
• De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
• De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
• De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
• Del Carnaval, no en facis cabal
• Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere
• Després de Sant Anton Carnestoltes són
• El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
• El qui és carcamal, tot l'any fa Carnaval
• Les ballades de Carnaval surten per Tots Sants
• Més tard o més matiner, Carnaval dins el febrer
• Per Carnaval, tot s'hi val

EXERCICIS

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:

• Ser un carnestoltes
  a) Ser un embriac
  b) Ser poc seriós
  c) Ser vegetarià
  
  
• Anar fet un carnestoltes
  a) Anar brut i despentinat
  b) Anar mal alimentat
  c) Anar mal vestit
  
  
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes
  a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
  b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
  c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
  
  
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes
  a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
  b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
  c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Troba sis disfresses típiques de Carnestoltes en aquesta sopa de lletres:

LA PREGUNTA DEL MES

Una altra hipòtesi etimològica del mot "Carnaval" sosté que prové del llatí carru navalis ("carro naval"), amb referència a un singular episodi de la mitologia egípcia en què un déu originàriament agrícola esdevé finalment el déu de la resurrecció després de ser assassinat i esquarterat pel seu germà, el déu de la violència, i posteriorment recompost i ressuscitat per la seva germana, deessa de la fecunditat. En aquest relat llegendari el cos del déu protagonista navega diversos cops pel Nil: primerament en ser-hi llençat dins un sarcòfag, més tard en ser trobat a Byblos i retornat a Egipte a bord d'un vaixell reial, i finalment quan el fratricida en troba el cadàver amagat en un pantà i el llença de nou al Nil fet a Trossos. Quan la germana en troba i recompon els trossos convertint-lo en la primera mòmia d'Egipte, el protagonista roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts, on se'l coneix com el "senyor de més enllà del límit", tal com el Carnestoltes ens situa, protegits com mòmies sota les nostres disfresses, més enllà dels límits permesos.

Ens sabries dir els noms de la parella protagonista que dóna nom a aquest mite?

La primera persona que ens enviï la resposta correcta guanyarà una entrada per a dos persones per al Museu del Perfum!