Solucions dels exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:
Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant
1 COMENÇAR: començo, comencem, comenci, començant.
2 ARRENCAR: arrenco, arrenquem, arrenqui, arrencant.
3 LLIGAR: lligo, lliguem, lligui, lligant.
4 BUSCAR: busco, busquem, busqui, buscant.
5 REGAR: rego, reguem, regui, regant.

2 Completa les sèries següents:
EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu
1 TREURE: traieu, trèieu, traureu, trauríeu, traguéssiu.
2 DISTREURE: distraieu, distrèieu, distraureu, distrauríeu, distraguéssiu.
3 SABER: sabeu, sabíeu, sabreu, sabríeu, sabéssiu.
4 JEURE: jaieu, jèieu, jaureu, jauríeu, jaguéssiu.
5 NÉIXER: naixeu, naixíeu, naixereu, naixeríeu, naixéssiu o nasquéssiu.


El complement directe

És el complement que respon la pregunta "QUÈ més VERB". Complementa els verbs transitius, que el necessiten per tenir un significat complet:
El professor dóna les notes (Què dóna?)

Podem distingir el CD per un d'aquests criteris:

- No concorda amb el verb ( a diferència del subjecte)
- No podem suprimir-lo sense fer una substitució pronominal:
El cambrer va portar un plat de la casa.
El cambrer va portar-ne un.
- En moltes oracions es pot fer una transformació en passiva i comprovar que el complement directe passa a ser el subjecte:
La policia va detenir el lladre de l'ascensor.
El lladre de l'ascensor va ser detingut per la policia.

Igual que el cas del subjecte, el complement directe no s'uneix normalment amb el verb amb cap preposició. Una falta que se sol cometre en català és la d'unir el complement directe amb la preposició a, quan és un nom de persona o que indica persona: Busco (a) el Joan. La a com a lligam entre el verb i el complement directe només s'admet quan:
- El CD és un pronom tònic:
Us he vist a vosaltres.
-Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú :
Ahir us vaig mirar a tots.
- En oracions recíproques:
Es volien l'un a l'altre.
-En els casos en què l'expressió sigui poc precisa:
El València es classificarà si guanya a l'Arsenal.

Substitució pronominal del complement directe:

Els pronoms que poden substituir un complement directe són:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, el, la, els, les, en, ho

EN és un pronom que substitueix els complements directes indeterminats: els que van introduïts sense article (ni demostratius, ni possessius); o van precedits per un quantitatiu:
L'Anna va comprar farina? Sí, en va comprar mig quilo ahir.

HO substitueix una oració o un pronom neutre: això, allò...
Qui t'ho ha dit?, això?


El complement indirecte

És el complement que respon a les preguntes "A qui?" o " Per a qui?" Fa referència al destinatari de l'acció del verb, o de l'acció del verb i el complement directe:
El poeta dedica el llibre al seu amic (a qui dedica el llibre?)

El complement indirecte duu una de les preposicions A, o PER A.
Ha deixat els llibres a la seva germana.
Ha comprat bombons per als convidats.

En regla general el complement indirecte va posposat al complement directe:
El jugador no volia concedir més entrevistes a la premsa.

Però pot passar que el verb no porti complement directe i es relacioni directament amb el verb:
Han trucat a la mare
Aquest fet passa especialment amb verbs com telefonar, escriure... en què interessa ressaltar sobretot els destinataris i el fet d'escriure o de telefonar i no tant el de quin missatge es transmet.

La substitució del complement indirecte

El complement indirecte és substituït per un d'aquests pronoms:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, li, els

Cal recordar que el complement indirecte de tercera persona és LI (per al singular) i ELS ( per al plural). Per tant, no es fa distinció entre masculí i femení:
Dóna això a la Maria: Dóna-li això.
Dóna això al Pere: Dóna-li això.
Dóna els llapis als nois: Dóna'ls el llapis.
Dóna el llapis a les noies: Dóna'ls el llapis.


Exercicis

1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:

1- Hem buscat ----- la Maria per tota la casa.
2- Comprava ----- un munt de coses innecessàries ----- la seva neboda.
3- Vaig a veure ----- un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat ----- una amiga que passava pel costat.
5- Truca ----- la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir ----- els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia ----- l'encarregat que havien d'atendre millor ----- els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí ----- trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ----- vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu ----- bé.
4- On ----- he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que ----- vol preguntar una cosa, senyor Torres.

Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem una bona diada de Sant Jordi!

Us animem a participar en les activitats culturals que es duran a terme el divendres 23 d'abril amb motiu de la festa del llibre i la rosa.

Solucions dels exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb l o l·l, segons calgui:

1 col·legi 2 relació 3 pupil·la 4 aquarel·la 5 paral·lel 6 celebrar 7 cèl·lula 8 alegria 9 satèl·lit 10 selecció 11 til·la 12 milió 13 instal·lació 14 síl·laba 15 italià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:
1 aparador 2 por 3 fuster 4 finor 5 pomerar 6 atenció 7 claror 8 enginyer 9 perdré 10 bestiar 11 així 12 ningú 13 tardor 14 encenedor 15 segur


Verbs irregulars

Les conjugacions verbals

En català hi ha tres conjugacions: la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en AR (cantar, treballar...); la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en ER/RE (córrer, veure...); i la dels verbs que fan l'infinitiu acabat en IR (dormir, sortir, servir).
Cada una de les tres conjugacions presenta un cert nombre de verbs que no s'ajusten al model perquè tenen formes irregulars en la terminació, o perquè tenen diferents formes de lexema, diferents arrels verbals. Així un verb com Veure presenta diferents formes: veu-re, vis-t, vei-ent, veges... cada una de les quals indica una arrel diferent.


Principals irregularitats ortogràfiques

Primera conjugació:


Tots els verbs (exceptuant anar i estar) segueixen el model cantar. Per tant, són verbs regulars.

El verb anar té diverses arrels: vaig (vas, va...), vagi, aniré...
El verb estar presenta una iregularitat en la primera persona del present d'indicatiu: estic i en altres formes que s'hi relacionen: estigui, estigués...

El verb donar porta accent gràfic en algunes formes: dóna, dónes.

Escrivim una dièresi en determinades formes dels verbs acabats en vocal més ar: crear, estudiar, lloar, continuar:
estudiï, estudiïs, estudiïn
Es tracta de les formes pròpies del present de subjuntiu.

També cal anotar els canvis que s'operen en les terminacions dels lexemes d'alguns verbs en funció de la consonant que ve a continuació:

C _______ QU trenca / trenques

Ç _______ C caço /caces

QU _____ QÜ obliquo / obliqües

J ______ G penja /pengen

G ______ GU rego /reguen


Segona conjugació

La major part dels verbs que pertanyen a aquesta conjugació segueixen els models perdre o témer.
Però en aquest grup hi ha nombrosos verbs irregulars, entre els quals hi ha els verbs més utilitzats en català: els verbs haver, poder, saber, soler, valer, voler ... (i compostos).
Els verbs dir i dur, malgrat la terminació de l'infinitiu, pertanyen a la segona conjugació.

Els verbs viure i escriure fan el gerundi (i alguns temps que es construeixen amb la mateixa arrel) com si fossin de la tercera conjugació: vivint, escrivint, escrivís...

Alguns verbs d'aquesta conjugació canvien la vocal del lexema si aquest és àton: haver, jeure, néixer, fer, péixer i treure:
trec, però traguem, traurem...

Els verbs en què el lexema verbal acaba en c, s, x, g (i en el verb córrer i derivats) s'afegeix una e entre la s de terminació i el lexema perd-s torces, mereixes, corres...

Tercera conjugació:

Els verb de la tercera conjugació tenen dues formes: els que es conjuguen com servir, que incorporen la partícula -eix entre el lexema i la terminació en les tres persones del singular i en la tercera persona del plural (verbs incoatius), i els que es conjuguen com dormir (verbs purs).

Com a la segona conjugació, alguns verbs porten una e eufònica (perquè soni millor) a la segona persona del singular del present d'indicatiu, entre la s de la terminació i el lexema verbal, si aquest acaba en C /S/X/G: cuses...

Els verbs obrir, omplir i venir acaben en e a la tercera persona del present d'indicatiu i a la segona de l'imperatiu: obre, omple, vine.

Els verbs sortir, tossir, escopir, collir i cosir canvien la o per una u quan la sil·laba esdevé tònica: surto, sortiu.

Exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:

Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant

1COMENÇAR ............... ................. ............... ......

2 ARRENCAR

3 LLIGAR

4 BUSCAR

5 REGAR

2 Completa les sèries següents:

1 EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu

1TREURE ............... ................... ............... ........... .......

2DISTREURE

3 SABER

4 JEURE

5 NÉIXER

La L·L

En català un bon nombre de paraules tenen la l·l (ela geminada), és a dir, el so de la ela repetit.
Com que moltes d'aquestes paraules de vegades no es pronuncien correctament, tenim problemes ortogràfics a l'hora d'escriure-les; per tant, és bo memoritzar-les i, en cas de dubre, consultar el diccionari.
Les paraules amb els derivats corresponents, més corrents són:

Paraules que comencen per:

al·l: al·leluia, al·lèrgia, al·lucinació...
col·l: col·laborar, col·lecció, col·lectiu...
il·l: il·limitat, il·luminar, il·lusió...

Paraules que acaben en:

el·la: aquarel·la, novel·la, passarel·la...
il·la: clorofil·la, til·la, tranquil·la...

I les paraules:
metàl·lic, pel·lícula, mil·lenari, mil·limetre, instal·lar...


La R i la RR

La lletra r representa dos sons diferents segons la posició en què apareix:

so simple: mare, pera, cara...
so múltiple: ram, ferro, arròs...

La r múltiple pot representar algun problema ortogràfic perquè es pot escriure de dues maneres:

S'escriu r:
A començament de paraula: res, roba, ric...
Darrere de consonant: conreu, honrat...

S'escriu rr:
Entre vocals: carro, esborrar, terra, córrer...

La R final

La r final de la majoria de paraules no es pronuncia, per la qual cosa és bo recordar les indicacions següents:

- Els infinitius s'escriuen amb r final (menjar, córrer, dividir), excepte els de la segona conjugació que acaben en -re: beure, vendre, veure, prendre, ploure...

- Les paraules acabades amb els sufixos de derivació -ar, -er, -or,----- -dor porten r final:
colomar, clauer, escalfor, mocador...

- S'escriuen amb r final les paraules que tenen r en una altra paraula de la mateixa família:

claror, clarejar................clar
segura, seguretat...........segur



Exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb la l o l·l, segons calgui:

1 col.....egi
2 re.....ació
3 pupi.....a
4 aquare.....a
5 para.....el
6 ce.....ebrar
7 cè.....ula
8 a.....egria
9 satè.....it
10 se.....ecció
11 ti.....a
12 mi.....ió
13 insta.....ció
14 sí.....aba
15 ita.....ià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:

1 aparado.....
2 po.....
3 fuste.....
4 fino.....
5 pomera.....
6 atencio.....
7 claro.....
8 enginye.....
9 perdre.....
10 bestia.....
11 aixi.....
12 ningu.....
13 tardo.....
14 encenedo.....
15 segu.....

Millorem la llengua

Solucions exercicis M-N

convent; embellir; amfiteatre; somriure; canvi; inflar; companyia; invocar; alumne; tramvia; enveja; circumferència; compadir; semblar; campió

Anuncis breus. Sigles i símbols

Són textos que pretenen oferir o demanar un producte o servei. Són propis de les seccions d’anuncis de la premsa i també poden ser exposats en taulers d’anuncis.
La informació es presenta de manera clara i resumida i sovint hi apareixen abreviatures i sigles.

Exemples:

BUSQUEM 5 companys
o companyes de 20 a 25
anys per fer sortida
d’un mes al Marroc.
Tenim furgoneta.
Despeses compartides.
Telefoneu al 651 879.

BUSCO feina d’ajudant de
cuina, pastisseria o cambrer.
Telf.: 489 321 (Joaquim)



Exercicis

Redacta les propostes d’anunci següents i envia’ls a qualsevol dels centres d’autoaprenentatge i te’ls tornarem corregits:

1.Tens un establiment comercial i necessites venedors i/o venedores, escriu un anunci al diari demanat personal per atendre el públic (especifica el lloc de treball, les condicions, requisits...)

2.Escriu un anunci al diari en què notifiques que has trobat/perdut un animal de companyia. Descriu-lo.

Millorem la llengua

Solucions exercici verbs

Encara no conec el company de la meva neboda.
M’agradaria que em diguessis per què ho vas fer.
Fes-ho quan vulguis.E
Pere, si no fossis tan desagradable, no tindries tants problemes.
Cal canviar la bombeta perquè s’ha fos.
Si parleu tan ràpid, no us entenc.
I els pares? Saps si demà vindran a dinar amb nosaltres?
Saps si en aquell mercat venen llaminadures?
Dimarts passat, mentre tu arribaves a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres.

Els pronoms febles. Aspectes ortogràfics i morfològics

Davant i darrere del verb

S’escriuen darrere del verb quan aquest és infinitiu, gerundi o imperatiu. En els altres casos, el pronom va davant del verb.

Dona’m, agafar-me o donant-me

Quan el verb és format per un auxiliar i un infinitiu o un gerundi, el pronom es pot col·locar davant o darrere del verb.

Va donar-me o em va donar; estava mirant-lo o l’estava mirant

Formes reforçades i formes elidides

Les formes reforçades s’utilitzen davant d’una forma verbal que comença en consonant, en la combinació de dos pronoms, i en general darrere un altre pronom acabat en –s. La forma –us es fa servir darrere un verb acabat en vocal no formant diftong:

Ja et veuran, no cal que els cridis.
Els la tornarem aviat.
Digueu-nos-la aviat.
No acaba d’entendre-us.

Les formes elidides són les que escrivim davant del verb o d’un altres pronom quan comencen en vocal o –h. S’escriuen amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida:

T’agafarem.
T’hi veurem.

*L’apòstrof s’escriu com més a la dreta millor:

Se’n van. Se n’ha anat.

*Els pronoms ens, us i els no tenen formes elidides:

Ens agafaran. Us heu deixat una cosa. Els avisaré tot seguit.

Formes plenes i formes reduïdes

Amb els pronoms que van darrere del verb, si el verb acaba en vocal (menys U), escrivim les formes reduïdes dels pronoms; però si acaba en consonant o U, escrivim una forma plena. Sempre se separa el pronom de darrere del verb amb un apòstrof o un guió.

No volien alçar-se. Escolta’l atentament. Emporteu-vos-la.

També escrivim les formes plenes me, te, se precedint un altre pronom (davant o darrere del verb):

Que me la diràs? No te les deixis aquí. Ell se n’hi ha anat.

Les formes reduïdes solen ser apostrofades, també en combinació amb un altre pronom:

Aixeca’t. Mira’l. No se’n volia anar.


Exercicis

1. Torna a escriure els grups següents separant el verb i els pronoms:

anarsenhi ………………………….. elslava tornar …………………………..
mirarmels ………………………….. diguelsho ………………………………..
beuren …………………………….. rebentantlhi …………………………….
escoltarlosels ……………………… aixequeuvosen …………………………
elselsguardaven ………………….. Senhiva posar …………………………


2. Torna a escriure aquestes frases posant els pronoms darrere del verb:

Em pots dir on són? ……………………………………………………………
Els vénen a esperar cada dia. ………………………………………………..
Ens van dir que no. …………………………………………………………….
Us vau llevar tard. ………………………………………………………………
Se’n pot emportar dos més. ……………………………………………………

Millorem la llengua

El verb. Formes regulars

El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.

Fomes personals i formes no personals

Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.

Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…

Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.

L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:

Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.

El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.

El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:

Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.

Els morfemes verbals

Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:

Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.

La conjugació verbal

En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.

Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)

infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats…

Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)

Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)

Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)

Perífrasis verbals

D’obligació i probabilitat:

haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.

Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:

Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.


Exercici

Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:

Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)