Solucions dels exercicis:


Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger,
Com va això de treballar durant el mes d'agost? Jo també em canso molt, eh? Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja, ara a un museu, ara a una festa...
Esgotador! Ara, de debò, per què no véns uns quants dies amb mi?
Et trobo a faltar.
Petons,
Anna


La pregunta del mes



De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:


1- confondre: CONFUSIÓ
2- confeccionar: CONFECCIÓ
3- fixar: FIXACIÓ
4- actuar: ACTUACIÓ
5- imprimir: IMPRESSIÓ



LES LLETRES IX/X, G/J, TX/IG


Fixa't en les parelles de mots següents:

xoc/joc xec/gec baixi/vagi baixa/vaja metxes/metges

L'únic que diferencia els dos mots de cada parella són els sons x-ix/j-g i tx/tg (o tj), que es distingeixen només per la sonoritat. Articulem igual els sons x-ix, tx i els sons j-g, tg, però els primers els fem sords (no fem sonar les cordes vocals) i els segons els fem sonors (fem sonar les cordes vocals). Cal distingir bé aquests sons per poder-los escriure correctament d'acord amb les normes següents:


Les grafies x-ix

S'escriu x:

• A començament de paraula: xarop, xeringa, ximple, xocolata, xuclar...
• Darrere de consonant: punxes, manxa, marxa, orxata, ganxet, porxo...
• Darrere de i: guix, flaix, pixallits...
• Darrere de u semivocal (diftong): disbauxa, rauxa...

S'escriu ix:

• Darrere les vocals a, e, o, u.
  a: faixa, caixa...
  e: peix, greix...
  o: coixa, coixí...
  u: bruixa, maduixa...

Fixa't que la lletra x pot representar quatre sons diferents:

• [∫] caixa, feixa, ruixat...
• [t∫] cotxe, panxa, xuclar...
• [ks] taxi, excursió, fix...
• [gz] examen, exercici, exemple...

Para atenció a la grafia i a la pronúncia d'aquestes paraules, que cal escriure i dir amb s i no amb x:

estendre, estranger, estrany, espolsar, esporgar, esprémer...

Les grafies j-g

1. Davant de a, o, u cal escriure sempre j: rajar, esponja, jove, joc, julivert, ajuda...


2. Davant de e, i s'escriu normalment g: gerani, gegant, girafa, gimnàstica...

Aquestes regles també s'apliquen als dígrafs tg, tj i dj: metge, fetge, platja, natja, mitja, adjuntar, rellotge...

EXCEPCIONS:

Hi ha unes quantes paraules en què escrivim j davant e:

• Els mots que inclouen els nexes -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projecte, subjecte...
• El verb jeure: jec, jeus, jeu, jeia, jegui...
• Els mots jersei, majestat, jeroglífic, jerarquia, Jesús, Jeroni, Jerusalem i els seus derivats.

Les grafies tx-ig

S'escriu tx:

• A principi de paraula: txapela, txec, txetxè...
• Al mig de la paraula: cotxe, metxa, botxí, fitxa, fletxa...
• Al final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats:
  despatx - despatxar
  esquitx - esquitxar
  cartutx - cartutxera

S'escriu ig:

A final de paraula quan hi ha les grafies j/g/tj/tg en els derivats:
raig - rajar
boig - bogeria
desig - desitjar
lleig - lletja, lletges

EXERCICIS

1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

1. ...irafa
2. va...i
3. en...inyer
4. jut...at
5. ...ibrell
6. ...ardí
7. mi...a
8. pla...es
9. forma...e
10. pro...ectar
11. mon...eta
12. in...ecció
13. tar...eta
14. ...imnàs
15. via...e
16. pi...ama
17. ...ersei
18. ob...ecte
19. mi...ó
20. assa...ar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

1. ...ocolata
2. re...a
3. fre...ir
4. corre...ir
5. que...al
6. ...uvenil
7. ...ermà
8. afe...ir
9. ...àfec
10. ...eroglífic
11. ...inès
12. ...implet
13. fa...a
14. passe...ar
15. ...uliol
16. ...ove
17. ...espa
18. madu...a
19. enve...a
20. bo...a

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellot...es m'agraden com a treball d'orfebreria, com a ob...ectes d'art. El mecanisme, en...inyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de ...emeneia i, sobretot, els enca...onats en aquests mobles alts i estrets que donen presti...i als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rello...es de bu...aca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serve...en moltes persones d'ambdós se...es, Però jo no m'hi fa... des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. A...ò no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és comple...: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vi...ilen, m'empenyen, em preside...en, m'avisen que fa... tard, que el treball se m'endarrere..., que el temps vola, que m'envelle...o.

Joan Oliver, Tros de paper

Solucions dels exercicis:
1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:
1- Hem buscat la Maria per tota la casa.
2- Comprava un munt de coses innecessàries a la seva neboda.
3- Vaig a veure un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat una amiga que passava pel costat.
5- Truca a la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia a l'encarregat que havien d'atendre millor els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí el trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ho vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu-lo bé.
4- On l'he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que li vol preguntar una cosa, senyor Torres.


Expressió escrita

La postal

La postal és un document breu, espontani i expressiu que s'envia a amics i parents amb finalitats diverses, com ara recordar-los quan ets de vacances, felicitar-los...
Les parts característiques de la postal són:
-Data i lloc des d'on s'escriu.
- Salutació.
- Text breu amb el missatge concret que es vol transmetre.
- Comiat.
- Signatura.
- A la part dreta, nom, cognoms i adreça del destinatari ( carrer, número, pis, porta, ciutat i codi postal; si s'escriu a /des de l'estranger ha de dur el país de destinació).


Puntuació

Els signes d'interrogació i d'exclamació

Els signes d'interrogació i d'exclamació es col·loquen al final de les frases interrogatives i exclamatives, respectivament.
No s'ha de posar mai punt darrere aquests signes perquè ja marquen el final d'una frase; en canvi, sí que hi posem coma, i punt i coma si la frase continua.

Per què no te n'hi vas? Què et passa?
Què dius?; no et sento.
I tant! Ja me'n recordo.
Ei!, no te'n vagis.

Exercicis

1- Ets de vacances des de fa quinze dies i aviat hauràs de tornar. Escriu una postal a un amic i explica-li com t'ho estàs passant, què fas i quan penses tornar.
Si vols que et corregim aquesta activitat la pots enviar a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

2- Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger
Com va això de treballar durant el mes d'agost Jo també em canso molt eh Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja ara a un museu ara a una festa...
Esgotador Ara de debò per què no véns uns quants dies amb mi
Et trobo a faltar
Petons
Anna


La pregunta del mes

De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:
1- confondre:
2- confeccionar:
3- fixar:
4- actuar:
5- imprimir:

Només cal que enviïs la resposta correcta al correu cda.pas.gov@andorra.ad i podràs guanyar 2 entrades per un museu.

Solucions dels exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:
Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant
1 COMENÇAR: començo, comencem, comenci, començant.
2 ARRENCAR: arrenco, arrenquem, arrenqui, arrencant.
3 LLIGAR: lligo, lliguem, lligui, lligant.
4 BUSCAR: busco, busquem, busqui, buscant.
5 REGAR: rego, reguem, regui, regant.

2 Completa les sèries següents:
EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu
1 TREURE: traieu, trèieu, traureu, trauríeu, traguéssiu.
2 DISTREURE: distraieu, distrèieu, distraureu, distrauríeu, distraguéssiu.
3 SABER: sabeu, sabíeu, sabreu, sabríeu, sabéssiu.
4 JEURE: jaieu, jèieu, jaureu, jauríeu, jaguéssiu.
5 NÉIXER: naixeu, naixíeu, naixereu, naixeríeu, naixéssiu o nasquéssiu.


El complement directe

És el complement que respon la pregunta "QUÈ més VERB". Complementa els verbs transitius, que el necessiten per tenir un significat complet:
El professor dóna les notes (Què dóna?)

Podem distingir el CD per un d'aquests criteris:

- No concorda amb el verb ( a diferència del subjecte)
- No podem suprimir-lo sense fer una substitució pronominal:
El cambrer va portar un plat de la casa.
El cambrer va portar-ne un.
- En moltes oracions es pot fer una transformació en passiva i comprovar que el complement directe passa a ser el subjecte:
La policia va detenir el lladre de l'ascensor.
El lladre de l'ascensor va ser detingut per la policia.

Igual que el cas del subjecte, el complement directe no s'uneix normalment amb el verb amb cap preposició. Una falta que se sol cometre en català és la d'unir el complement directe amb la preposició a, quan és un nom de persona o que indica persona: Busco (a) el Joan. La a com a lligam entre el verb i el complement directe només s'admet quan:
- El CD és un pronom tònic:
Us he vist a vosaltres.
-Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú :
Ahir us vaig mirar a tots.
- En oracions recíproques:
Es volien l'un a l'altre.
-En els casos en què l'expressió sigui poc precisa:
El València es classificarà si guanya a l'Arsenal.

Substitució pronominal del complement directe:

Els pronoms que poden substituir un complement directe són:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, el, la, els, les, en, ho

EN és un pronom que substitueix els complements directes indeterminats: els que van introduïts sense article (ni demostratius, ni possessius); o van precedits per un quantitatiu:
L'Anna va comprar farina? Sí, en va comprar mig quilo ahir.

HO substitueix una oració o un pronom neutre: això, allò...
Qui t'ho ha dit?, això?


El complement indirecte

És el complement que respon a les preguntes "A qui?" o " Per a qui?" Fa referència al destinatari de l'acció del verb, o de l'acció del verb i el complement directe:
El poeta dedica el llibre al seu amic (a qui dedica el llibre?)

El complement indirecte duu una de les preposicions A, o PER A.
Ha deixat els llibres a la seva germana.
Ha comprat bombons per als convidats.

En regla general el complement indirecte va posposat al complement directe:
El jugador no volia concedir més entrevistes a la premsa.

Però pot passar que el verb no porti complement directe i es relacioni directament amb el verb:
Han trucat a la mare
Aquest fet passa especialment amb verbs com telefonar, escriure... en què interessa ressaltar sobretot els destinataris i el fet d'escriure o de telefonar i no tant el de quin missatge es transmet.

La substitució del complement indirecte

El complement indirecte és substituït per un d'aquests pronoms:
Primera persona: em, ens
Segona persona: et, us
Tercera persona: es, li, els

Cal recordar que el complement indirecte de tercera persona és LI (per al singular) i ELS ( per al plural). Per tant, no es fa distinció entre masculí i femení:
Dóna això a la Maria: Dóna-li això.
Dóna això al Pere: Dóna-li això.
Dóna els llapis als nois: Dóna'ls el llapis.
Dóna el llapis a les noies: Dóna'ls el llapis.


Exercicis

1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:

1- Hem buscat ----- la Maria per tota la casa.
2- Comprava ----- un munt de coses innecessàries ----- la seva neboda.
3- Vaig a veure ----- un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat ----- una amiga que passava pel costat.
5- Truca ----- la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir ----- els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia ----- l'encarregat que havien d'atendre millor ----- els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí ----- trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ----- vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu ----- bé.
4- On ----- he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que ----- vol preguntar una cosa, senyor Torres.

Els Centres d'Autoaprenentatge de Català us desitgem una bona diada de Sant Jordi!

Us animem a participar en les activitats culturals que es duran a terme el divendres 23 d'abril amb motiu de la festa del llibre i la rosa.

Solucions dels exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb l o l·l, segons calgui:

1 col·legi 2 relació 3 pupil·la 4 aquarel·la 5 paral·lel 6 celebrar 7 cèl·lula 8 alegria 9 satèl·lit 10 selecció 11 til·la 12 milió 13 instal·lació 14 síl·laba 15 italià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:
1 aparador 2 por 3 fuster 4 finor 5 pomerar 6 atenció 7 claror 8 enginyer 9 perdré 10 bestiar 11 així 12 ningú 13 tardor 14 encenedor 15 segur


Verbs irregulars

Les conjugacions verbals

En català hi ha tres conjugacions: la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en AR (cantar, treballar...); la dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en ER/RE (córrer, veure...); i la dels verbs que fan l'infinitiu acabat en IR (dormir, sortir, servir).
Cada una de les tres conjugacions presenta un cert nombre de verbs que no s'ajusten al model perquè tenen formes irregulars en la terminació, o perquè tenen diferents formes de lexema, diferents arrels verbals. Així un verb com Veure presenta diferents formes: veu-re, vis-t, vei-ent, veges... cada una de les quals indica una arrel diferent.


Principals irregularitats ortogràfiques

Primera conjugació:


Tots els verbs (exceptuant anar i estar) segueixen el model cantar. Per tant, són verbs regulars.

El verb anar té diverses arrels: vaig (vas, va...), vagi, aniré...
El verb estar presenta una iregularitat en la primera persona del present d'indicatiu: estic i en altres formes que s'hi relacionen: estigui, estigués...

El verb donar porta accent gràfic en algunes formes: dóna, dónes.

Escrivim una dièresi en determinades formes dels verbs acabats en vocal més ar: crear, estudiar, lloar, continuar:
estudiï, estudiïs, estudiïn
Es tracta de les formes pròpies del present de subjuntiu.

També cal anotar els canvis que s'operen en les terminacions dels lexemes d'alguns verbs en funció de la consonant que ve a continuació:

C _______ QU trenca / trenques

Ç _______ C caço /caces

QU _____ QÜ obliquo / obliqües

J ______ G penja /pengen

G ______ GU rego /reguen


Segona conjugació

La major part dels verbs que pertanyen a aquesta conjugació segueixen els models perdre o témer.
Però en aquest grup hi ha nombrosos verbs irregulars, entre els quals hi ha els verbs més utilitzats en català: els verbs haver, poder, saber, soler, valer, voler ... (i compostos).
Els verbs dir i dur, malgrat la terminació de l'infinitiu, pertanyen a la segona conjugació.

Els verbs viure i escriure fan el gerundi (i alguns temps que es construeixen amb la mateixa arrel) com si fossin de la tercera conjugació: vivint, escrivint, escrivís...

Alguns verbs d'aquesta conjugació canvien la vocal del lexema si aquest és àton: haver, jeure, néixer, fer, péixer i treure:
trec, però traguem, traurem...

Els verbs en què el lexema verbal acaba en c, s, x, g (i en el verb córrer i derivats) s'afegeix una e entre la s de terminació i el lexema perd-s torces, mereixes, corres...

Tercera conjugació:

Els verb de la tercera conjugació tenen dues formes: els que es conjuguen com servir, que incorporen la partícula -eix entre el lexema i la terminació en les tres persones del singular i en la tercera persona del plural (verbs incoatius), i els que es conjuguen com dormir (verbs purs).

Com a la segona conjugació, alguns verbs porten una e eufònica (perquè soni millor) a la segona persona del singular del present d'indicatiu, entre la s de la terminació i el lexema verbal, si aquest acaba en C /S/X/G: cuses...

Els verbs obrir, omplir i venir acaben en e a la tercera persona del present d'indicatiu i a la segona de l'imperatiu: obre, omple, vine.

Els verbs sortir, tossir, escopir, collir i cosir canvien la o per una u quan la sil·laba esdevé tònica: surto, sortiu.

Exercicis:

1 Escriu la persona i el temps que t'indiquem dels verbs següents:

Ex.: Marxar: marxo marxem marxi marxant

1COMENÇAR ............... ................. ............... ......

2 ARRENCAR

3 LLIGAR

4 BUSCAR

5 REGAR

2 Completa les sèries següents:

1 EX.: MARXAR marxeu marxàveu marxareu marxaríeu marxéssiu

1TREURE ............... ................... ............... ........... .......

2DISTREURE

3 SABER

4 JEURE

5 NÉIXER

La L·L

En català un bon nombre de paraules tenen la l·l (ela geminada), és a dir, el so de la ela repetit.
Com que moltes d'aquestes paraules de vegades no es pronuncien correctament, tenim problemes ortogràfics a l'hora d'escriure-les; per tant, és bo memoritzar-les i, en cas de dubre, consultar el diccionari.
Les paraules amb els derivats corresponents, més corrents són:

Paraules que comencen per:

al·l: al·leluia, al·lèrgia, al·lucinació...
col·l: col·laborar, col·lecció, col·lectiu...
il·l: il·limitat, il·luminar, il·lusió...

Paraules que acaben en:

el·la: aquarel·la, novel·la, passarel·la...
il·la: clorofil·la, til·la, tranquil·la...

I les paraules:
metàl·lic, pel·lícula, mil·lenari, mil·limetre, instal·lar...


La R i la RR

La lletra r representa dos sons diferents segons la posició en què apareix:

so simple: mare, pera, cara...
so múltiple: ram, ferro, arròs...

La r múltiple pot representar algun problema ortogràfic perquè es pot escriure de dues maneres:

S'escriu r:
A començament de paraula: res, roba, ric...
Darrere de consonant: conreu, honrat...

S'escriu rr:
Entre vocals: carro, esborrar, terra, córrer...

La R final

La r final de la majoria de paraules no es pronuncia, per la qual cosa és bo recordar les indicacions següents:

- Els infinitius s'escriuen amb r final (menjar, córrer, dividir), excepte els de la segona conjugació que acaben en -re: beure, vendre, veure, prendre, ploure...

- Les paraules acabades amb els sufixos de derivació -ar, -er, -or,----- -dor porten r final:
colomar, clauer, escalfor, mocador...

- S'escriuen amb r final les paraules que tenen r en una altra paraula de la mateixa família:

claror, clarejar................clar
segura, seguretat...........segur



Exercicis:

1.Omple els espais buits de les paraules següents amb la l o l·l, segons calgui:

1 col.....egi
2 re.....ació
3 pupi.....a
4 aquare.....a
5 para.....el
6 ce.....ebrar
7 cè.....ula
8 a.....egria
9 satè.....it
10 se.....ecció
11 ti.....a
12 mi.....ió
13 insta.....ció
14 sí.....aba
15 ita.....ià

2. Completa les paraules agudes següents afegint-hi una r o accentuant-ne la vocal:

1 aparado.....
2 po.....
3 fuste.....
4 fino.....
5 pomera.....
6 atencio.....
7 claro.....
8 enginye.....
9 perdre.....
10 bestia.....
11 aixi.....
12 ningu.....
13 tardo.....
14 encenedo.....
15 segu.....

Millorem la llengua

Solucions exercicis M-N

convent; embellir; amfiteatre; somriure; canvi; inflar; companyia; invocar; alumne; tramvia; enveja; circumferència; compadir; semblar; campió

Anuncis breus. Sigles i símbols

Són textos que pretenen oferir o demanar un producte o servei. Són propis de les seccions d’anuncis de la premsa i també poden ser exposats en taulers d’anuncis.
La informació es presenta de manera clara i resumida i sovint hi apareixen abreviatures i sigles.

Exemples:

BUSQUEM 5 companys
o companyes de 20 a 25
anys per fer sortida
d’un mes al Marroc.
Tenim furgoneta.
Despeses compartides.
Telefoneu al 651 879.

BUSCO feina d’ajudant de
cuina, pastisseria o cambrer.
Telf.: 489 321 (Joaquim)



Exercicis

Redacta les propostes d’anunci següents i envia’ls a qualsevol dels centres d’autoaprenentatge i te’ls tornarem corregits:

1.Tens un establiment comercial i necessites venedors i/o venedores, escriu un anunci al diari demanat personal per atendre el públic (especifica el lloc de treball, les condicions, requisits...)

2.Escriu un anunci al diari en què notifiques que has trobat/perdut un animal de companyia. Descriu-lo.